Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/306

This page has not been proofread.


271


nofefa1878:53 (Badia)
4 assegnare come compenso, corrispondere (fas.) Ⓘ dare Ⓓ geben ◇ a) El Segnor. En ben. Tant volede pa lassù? Le creature. Dajene che che volede. El Segnor. En beng: tang volede pà lassù? Le creature. Daschéne che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
5 dare in dono; concedere (gad., grd., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ donare Ⓓ schenken ◇ a) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel y me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl i medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) E sö n chëst i dàl na petiza, dè ch’ël minava ch’ël petlass. E seu ‘ǹ quëst i dal ‘na petizza, dè ch’ël minava ch’ël pettlass. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) Prëii ch’Idî nes le conserves / Y de le perde al nes straverdes / Ch’al i dais dër vita lungia Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde / Ch’Al i dì dar vita lungia PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); d) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); f) Junde al past, che l’Agnel nes dá: / A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà: / A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) porcí ch’al m’á dé na uma plëna d’amur, che sëis os, che m’amëis plü co le vicel sü pici purcicch’ el m’à dè na uma plena d’amur, che seis os, ch’m’ameis ploucche ‘l viccell su piccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia); h) mo sce te perdes na uma, che t’ ó bun, le Cil te dará impede me n bun pere mo se t’ perdes na uma, ch’t’ o bung, ‘l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
6 offrire in sacrificio (gad.) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern ◇ a) a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs por fá Ël la penitënza de nüsc piciá, confidede en Ël, ch’á dé so sanch, por nes fá avëi le pordonn a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori, pur fa El la penitenza de nousc’ piccià, confidede in El, ch’à dè so sanc, pur nes fa avei ‘l perdon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia); b) Al Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’ Incarnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
7 indire, offrire, organizzare (amp.) Ⓘ dare Ⓓ bieten ◇ a) Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Se portava ra spese / De sta Amministrazion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) E che te ebes el corajo / Dà un spetacolo [in] paes E che, te èbbes el coraggio / Da un spettacolo paes. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.)
8 percuotere, malmenare (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ picchiare, malmenare Ⓓ verprügeln, schlagen ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.)
9 emanare una luce o una luminosità molto intensa, con riferimento al sole o alla luna (gad., grd., fas.) Ⓘ splendere Ⓓ scheinen ◇ a) dajea la luna e se vedea un muge de steile Daschöa la lunô ö sö vödöô un mugö dö steille ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert, y ojete de chël vers, olach’ al dá sëgn sorëdl illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert, e ojete d’chel vers, ullà ch’el dà ſengn’ sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); c) L dajova surëdl scialdi linëus y bel l da̤žǫ́a̤ sura̤dl šáldi linóus i bel RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
10 riferito al fulmine: investire, abbattersi su (grd.) Ⓘ colpire fig.Ⓓ einschlagen fig. ◇ a) l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. l ŋę sa̤vǫ́a̤ k’ l ta̤rlúi da dya̤ŋ suŋ graŋ la̤ŋs. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
11 fare qualcosa in maniera esagerata (fas.) Ⓘ fare ◇ a) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. / Che magnada che volesse dar. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. / Ke magnada ke volese dar. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.)
v.intr. Ⓜ dà, don dé
emanare una luce o una luminosità molto intensa, con riferimento al sole (gad.) Ⓘ splendere Ⓓ scheinen ◇ a) y sorëdl dá ite cialt y amabl te chëra caverna e sored’l dà ite cialt e amabile te chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) o canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta o canche nelles noutts’ lungies d’l’ alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); c) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (gad.)
s.m. sg.
l’azione di far avere ad altri qualcosa (amp.) Ⓘ dare Ⓓ Geben ◇ a) Col dài un inporto / De undesc zento fiorine Col dai un importo / De undesczento fiorine Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
dé adum (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sposare Ⓓ trauen ◇ a) En chël momënt comparësc le vësco Idolfo, ch’â bele dé adöm i sposi, n vecio venerabl dai ciavëis blanc, mo ciamó en forza da jonn Ing chel moment comparesc’ ‘l Vesco Idolfo, ch’ā belle dè a dum i sposi, ‘ng veccio venerabile dai ciaveis blanc’, mo ciamò in forza da jon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia) ☟ sposé dé ca (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passare, porgere, dare Ⓓ reichen, hergeben, geben ◇ a) La dirà: Dà ca dinei! / Y te n bòt sarai finei. La dirà: Dacà dinèi! / Y ten bot, sarài finèi. PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Dàme ca na ćiamëja nëta. / Chilò éla. / Ëla é tant frëida. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. / Quilò éla. / Ëlla é tant frëida. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); c) ce te par Marieta śone? / Gnero sci? … dà ca ra man! cie te par Marieta zone? / Gnero scì? … da ca ra man! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); d) Dá ca la creatöra, y tö Rugero, stopa i edli. Da ca la creatura, e tou Ruggero, stoppa i oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia) ◆ dé che