Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/308

This page has not been proofread.


debit
273


(gad., mar., grd., fod., col., LD) ↦ dé.

(MdR) ↦ di.

(Badia, MdR) ↦ dé.

de ca (fas., moe.) ↦ decà.

de continuo (grd., fod., MdR) ↦ decontin.

de contra (grd., fas., caz., bra., LD) ↦ decontra.

de davò (fod.) ↦ dedò.

de fora (fas.) ↦ defora.

de inze (amp.) ↦ daite.

de là (fas., amp.) ↦ delà.

de le tüt (MdR) ↦ dldut.

de manco (Badia, fas.) ↦ demanco.

de mancul (grd.) ↦ demanco.

de massa (Badia, grd., fas., bra., amp.) ↦ demassa.

de pì (amp.) ↦ depì.

de pien (fas.) ↦ deplen.

de più (fas.) ↦ deplù.

de plëgn (Badia) ↦ deplen.

de plü (MdR) ↦ deplù.

de rar (bra., fod.) ↦ dinrer.

de raro (fod.) ↦ de rar.

de segur (fas., fod., col.) ↦ dessegur.

de seguro (amp.) ↦ dessegur.

de sigü (Badia, MdR) ↦ dessegur.

de sigur (col.) ↦ de segur.

de sora (fas., col., amp.) ↦ dessoura.

de sot (fas., moe.) ↦ dessot.

de sote (amp.) ↦ dessot.

de soura (fod.) ↦ dessoura.

Dea (amp.) ↦ André.

dea † (gad.) ↦ davia.

deache (gad., mar., Badia) ↦ daviache.

deban (amp.) ↦ debant.

debann (gad., mar., Badia, fod.) ↦ debant.

debant Ⓔ aven. debando ‹ got. bandwô (EWD 3, 33) 6 1813 debant (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. debann mar. debann Badia debann grd. debant fas. debant fod. debann col. debant amp. deban LD debant
avv.
1 senza alcun risultato apprezzabile, vanamente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002, fas., fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ inutilmente, invano Ⓓ vergeblich, umsonst ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! / Ie cumande, - tu ies fant! S’tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! / Je comànde, - tu jes fant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) mo al i é sté dit da zacá, ch’ara fajess la fadia debann ma al i è stę dit da zaccà, ch’alla fašẹssa la fadia de ban PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); c) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); e) fossi śën mort tlo te mi sanch, y mi mutons spitëssa debant che ie rue a cësa. fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk, i mi mutóŋs špitá̤sa̤ dębánt k’ íe rúę a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 che si fa, si dà o si riceve senza alcun compenso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gratis, gratuito, gratuitamente Ⓓ umsonst, gratis, unentgeltlich ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, Che laurova mez debant, / Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant, / Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. / Percie che l ie uem drët bon y rich, / L al dat debant a San Durich. El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. / Percie kl ie uem drët bon i rik, / L al dat debant a San Durik PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

debant (grd., fas., col., LD) ↦ debant.

debel (LD) ↦ debl.

dëbel (fod.) ↦ debl.

deberiada (fod., MdR) ↦ deberieda.

deberieda Ⓔ deriv. di apadan. * bri(g)a ‘forza, sforzo’, * bri(g)ada ‘compagnia’ (GsellMM) 6 1763 debojarda ‘unitim’; resonè de borjada ‘colloquor’ (Bartolomei1763-1976:77, 94)
gad. deboriada mar. deboriada Badia deburiada grd. deberieda fas. debrièda fod. deberiada amp. deburiada LD deberieda MdR deberiada
avv.
1 riferito a persone, indica associazione, compartecipazione, condivisione, nonché lo stare in compagnia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insieme, l’uno con l’altro Ⓓ gemeinsam, zusammen ◇ a) Cun bela pruzescion / A per, a man a man, / Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan Kun bela prozeshion / A per, a man a man, / Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omegn), che ava litighé deberiada Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); d) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins, / Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings, / ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 in fretta, con sollecitudine (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell, rasch ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
deberieda con (gad., grd. F 2002) Ⓘ assieme con Ⓓ zusammen mit ◇ a) deboriada col fi ára ince trat fora de tera na bona cuantité de raisc d’buriada col fì àla incie tratt fora d’terra na bona quantitè d’raisc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

deberieda (grd., LD) ↦ deberieda.

debesegn (fas.) ↦ debujegn.

debit Ⓔ it. debito ‹  DĒBITUM (EWD 3, 34) 6 1763 debit ‘debitor’; resta debit ‘reus’; son debit ‘debeo pecunias’ (Bartolomei1763-1976:77, 94, 99)
gad. debit mar. debit Badia debit grd. debit fas. debit caz. debit fod. debit col. debito amp. dèbito LD debit MdR debit
s.m. Ⓜ debic
ciò che è dovuto ad altri per adempiere ad un’ob-