Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/317

This page has not been proofread.


dejobedì
282


no é mai dejobedì a tie comandi vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Ciarede, iö ves servi da tan d’agn, y ne s’á mai dejobedí Ciarède, ièu ve sèrve da tang d’agn, e ne s’ ha mai dosobedì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Mi v’è dagnára servì tánt de agn, e mi no v’è mei dejobedì Mi v’è dagnara servì tant de ang, e mi no v’è mei disobedì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.).

dejobedì (fod., LD) ↦ dejobedì.

dejobedient Ⓔ it. disubbidiente (EWD 7, 208) 6 1832 deshobediant (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. dejobediënt Badia dejobediënt grd. dejubedient fas. dejobedient fod. dejobedient, desobedient col. dijubidiente amp. dejubidiente LD dejobedient
agg. Ⓜ dejobedienc, dejobedienta, dejobedientes
che disubbidisce, che non è ubbidiente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disubbidiente Ⓓ ungehorsam ◇ a) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü me le mangé cun mi amisc. Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Cialëde mi pere, ie ve servësce da tan d’ani nca, y ne ve son mei stat dejubedient, y ne m’ëis mei dat n vesuel da goder cun mi cumpanies Cäläde mi père, iè ve servesce da tand’ anni ‘ncà, i ne ve son mei sta desubedient, i ne m’eise mèi dat ‘n vesuèl da gòder cung mi cumpagnes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.).

dejobedient (fas., fod., LD) ↦ dejobedient.

dejobediënt (gad., Badia) ↦ dejobedient.

dejobedienza (Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ desobe-

dienza.

dejobediënza (gad.) ↦ desobedienza.

dejobedir (fas., caz.) ↦ dejobedì.

dejonor (fas., bra.) ↦ dejonour.

dejonorar (bra.) ↦ dejonoré.

dejonoré Ⓔ it. disonorare (EWD 5, 99) 6 1878 desonorada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. dejonoré mar. dejonoré Badia dejonorè grd. dejuneré fas. dejonorèr caz. dijonorèr bra. dejonorar fod. dejonoré, desonoré col. disonorà amp. disonorà LD dejonoré
v.tr. Ⓜ dejonoreia
privare dell’onore, macchiare l’onore (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disonorare Ⓓ entehren, schänden
p.p. come agg. Ⓜ dejonorés, dejonoreda, dejonoredes
privato dell’onore (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ disonorato Ⓓ entehrt, geschändet ◇ a) Trö’ miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l’ester en verité dan dai edli d’Idî Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); b) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac, porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati, purcicch’ i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uomini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

dejonoré (gad., mar., fod., LD) ↦ dejonoré.

dejonorè (Badia) ↦ dejonoré.

dejonorèr (fas.) ↦ dejonoré.

dejonorevol Ⓔ it. disonorevole 6 1875 diso̬no̬revo̬l (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. dejonorevol Badia dejonorevol fas. dejonorevol bra. dejonorevol
agg. Ⓜ dejonorevoi, dejonorevola, dejonorevoles
che è causa di disonore (gad., fas.) Ⓘ disonorevole Ⓓ schändlich, entehrend ◇ a) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) l’unica porsona, ch’ara ciafâ da odëi, êl Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles, y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté l’unica persona, ch’ella ceaffà da udei, ele Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles, e solamentr a chisc’ patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

dejonorevol (gad., Badia, fas., bra.) ↦ dejonorevol.

dejonour Ⓔ it. dis onore (EWD 5, 100) 6 1865 des̄unour (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. dejonur mar. dejonur Badia dejonur grd. dejunëur fas. dejonor bra. dejonor fod. dejonour, desonour, desenour col. desonor LD dejonour
s.m. Ⓜ dejonours
perdita dell’onore; infamia, vergogna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ disonore Ⓓ Schande, Unehre ◇ a) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia No fè mëi vëlch, chë t’porte des̄unour o gran muöja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) coscì che ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor coššicchè ognun chö aęa valc rammarec, lo̬ sfo̬gaa co̱ i far valc affront, o̬ diso̬no̬r RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur ugnun ch’o̱a vel muęia s’la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

dejonour (fod., LD) ↦ dejonour.

dejonur (gad., mar., Badia) ↦ dejonour.

dejorden Ⓔ deriv. di des- + orden (EWD 5, 111) / it. disordine 6 1833 le diŝordine (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. dejordin Badia dejordine grd. dejorden fas. dejórden fod. dejordine col. dejorden amp. diśordin LD dejorden MdR dijordine
s.m. sg.
mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disordine Ⓓ Unordnung ◇ a) a schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine a schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / Ch’i à el diśordin cassù inson. I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMi-