Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/321

This page has not been proofread.


demanco
286



in minore quantità, in minore misura o grado (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ meno, di meno Ⓓ weniger ◇ a) A. Mo te l’é dit inant che n voi trentacinch e no demanco. A. Mo tö lö dit inant chö n’voi trentôcinch ö no dö manco. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.)
fé demanco (gad. P/P 1966, fas. Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ fare a meno, astenersi Ⓓ sich enthalten ◇ a) I ne pó fá cun demanco da ponsé che ne n’ëise ’ci os ales otes val’ da patí I nè po fa cun d’manco de pungsè che nen aiſe ci os alles outes val da patì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

demanco (gad., mar., bra., col., amp., LD) ↦ demanco.

demánco (fod.) ↦ demanco.

demassa Ⓔ comp. di de + massa 6 1856 de massa (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. demassa mar. demassa Badia de massa grd. de massa fas. de massa bra. de massa fod. demassa amp. de massa LD demassa
avv.
in misura eccessiva, più del giusto o del conveniente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ troppo Ⓓ zu viel ◇ a) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa / Perché chest fossa bujìe. Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa / Perché chest fossa busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

demassa (gad., mar., fod., LD) ↦ demassa.

demé Ⓔ NON MAGIS (Gsell 1993b:186) 6 1811 demenà (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. demá † Badia demá †, demó † grd. demé fas. demò caz. demò bra. demò moe. demò fod. demè col. demà LD demé MdR demà
avv.
1 unicamente (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ solo, soltanto, solamente Ⓓ ausschließlich, lediglich, nur, bloß, allein ◇ a) Tu sëul muesses vadanië; Nëus ulon demé maië! Tu sòul muêsses guadag’ne; Nous ullòng demè majè! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Chësc dijovi demé tentan, per l pudëi acusé. Chest disóvi deme tentang, per el pudei accusé. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Ma i dijëva chëst demè per l tenté Ma i disava cast demé per ‘l tenté HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Donzela, nos un dërt rajonè de vos. / Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. Donzella, nos uǹ dërt raĝionè de vos. / Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) M’é pissà, chisc vel demò vin. M’he pisà, kis vël demò ving BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia, chest l’é demò per conservèr na recordanza, perché no vedon mai forestieres. Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa, chist le demó per conserver una ricordanza, perche no vedon mai forestieres. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, jache tu es en scì bon portador che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, sacchè tu ez en si bon portador SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); h) Genofefa s’é trata col bambin te chëra caverna, olach’ ara ê almanco sigüda dala plöia y dal vënt: mo sighitâ demá a tremoré y sgricé dal frëit. Genofefa s’ è tratta col bambing te chella caverna, ullacch’ ella ē almanco siguda dalla plouia e dal vent: mo seghitā d’ma a tromorè e sgriccè dal freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 ante- o posposto a un imperativo, indica consenso più o meno caloroso (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ pure Ⓓ bloß ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) I á picé dant a Idî y dant a os. Iö ne sun plü dëgn d’ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d’üsc fanc. I ha picciè dant ai Dii e dant a os; ieù ne sung plèu dagn d’ester tlamè (nominè) osc fi, tolèmme demò seù sùcche ung d’osc fancc. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); c) "Vèrda cotanta bela fortaes, che n’é amò chiò, se gé podesse demò dèr una a Cianbolfin. "Verda kotanta bela fortaes, ke n’è amò kiò, se ğe podese demo der una a Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); d) L’erpa oressi incö de Davide, / Y sciöche ël de bi salms cianté, / Spo dijessi da brau: demá gnide, / Gnide devoc chiló a scolté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè, / Spo disessi da brao: de ma gnide, / Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
demé che (fas.) Ⓘ non appena Ⓓ sobald ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) E te n moment l’era ló. Demò che l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter E te n moment l era lò. Demo ke l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
.

demé (grd., LD) ↦ demé.

demè (fod.) ↦ demé.

Demëine (grd.) ↦ Mëine.

demez Ⓔ comp. di de + mez (EWD 4, 412) 6 1832 demez (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. demez mar. demez Badia demez grd. demez fas. demez bra. demez fod. demez amp. demez LD demez
avv.
esprime allontanamento in modo generico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ via Ⓓ fort, weg ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez / Ch’al é pro nos le prou Damez. E së ang ës gë dë val la möia, / S’ incö masla dëmëz / Ch’al ë pro nòs ël Pro Damëz. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) L plu jëunn va n di da si pere, y dij: Pere! dajëme la pert che me toca, che é la ntenzion de me n jì da tlo demez. ‘L plu s̄oun và uŋ di da si père, y diŝ: Père! das̄emë la pèrt chë më tocca, chè hè la intenzioŋ de mën s̄i da tlò dëmöz. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) Intan jô Schmerzenreich da chi pici y i scincâ beles recordanzes,