Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/326

This page has not been proofread.


desch
291


1982; C 1986) Ⓘ appagare Ⓓ befriedigen
se desbramosé (amp.) Ⓘ appagarsi Ⓓ sich befriedigen ◇ a) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian, / De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! / ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn, / De di poco; che mangare / me podese sbramozà! / ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

desbrigà (col., amp.) ↦ desbrighé.

desbrigèr (fas.) ↦ desbrighé.

desbrighé Ⓔ it. disbrigare 6 1873 desbrigame (Anonim, Monumento1873:4)
gad. desbrighé Badia desbrighé fas. desbrigèr fod. desbrighé col. desbrigà amp. desbrigà
v.tr. Ⓜ desbriga
porre fine, con sollecitudine, a quello che si sta facendo (gad. P/P 1966, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ sbrigare Ⓓ erledigen
se desbrighé (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ sbrigarsi, spicciarsi Ⓓ sich beeilen, sich sputen ◇ a) Apó tantes ancora / Ghin sarae da dì; / Ma ió ’es lascio fora / Par desbrigame e fenì. Appó tantes ancora / Ghin sarave da dí; / Ma jó es lasso fora / Par desbrigame e fení. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

desbrighé (gad., Badia, fod.) ↦ desbrighé.

desbucià (grd.) ↦ desbocé.

descazà (amp.) ↦ desćiacé.

descedà (col., amp.) ↦ descedé.

descedar (bra., moe.) ↦ descedé.

descedé Ⓔ DĒ-EXCITĀRE (EWD 3, 62) 6 1763 desedè ‘expergiscor’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. descedé mar. descedé Badia descedè grd. descedé fas. descedèr caz. descedèr bra. descedar moe. descedar fod. descedé col. descedà amp. descedà LD descedé
v.tr. Ⓜ desceida
destare dal sonno, fare interrompere il sonno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destare, svegliare Ⓓ wecken ◇ a) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) El Re, che fin a chel’ora era stat coscì poltron e peigher, scaji descedà da la son Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher, scaži dęšędà dalla so̱nn RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.) ☟ svelié
p.p. come agg. Ⓜ descedés, descededa, descededes
fig. destato nell’animo (gad.) Ⓘ suscitato fig.Ⓓ entfacht ◇ a) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje, "descedada y soflada sö te chël bel anim sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó." "Na passiung improvvisa", rajonava chel malvagio, "descedada e sofflada sou te chel bell animo sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
descedé su (gad., amp.) Ⓘ suscitare Ⓓ entfachen ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ◆ descedé fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svegliare Ⓓ aufwecken ◇ a) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ◆ se descedé (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svegliarsi Ⓓ erwachen, aufwachen ◇ a) l’à scomenzà a dormir. Canche l se à descedà l vèrda fora da nascousc fora de sot letiera l a scomenʒa a dormir. Kan ke l se à dešedà el verda fora da nascous fora de sot letiera BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); b) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); c) Le Re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat, sciöche al se descedass dala som, á motü man dal tort fat a cösta signura Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt, söcco al se dẹsẹdęssa dalla son, ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); d) Le Re, che fina chësta é sté pëigher y frat, sciöche al s’ess descedé dal sonn L’Re, chẹ fin a casta è stè påigr ẹ frat, söcco̮ al s’ ẹssa dẹssẹdè dal so̮n PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); e) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) L Re, che fin a chël’ora eva sté tán poltron e peigher, come che l se descedásse dal sonn El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher, come ch’el se dešedasse dal so̮n PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) Sc’ al é i morc che se descëda, / Y s’ la god en chësc sandé, / Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Sel è i mortg’ che sè desceda, / E sla god in chesc’ Sandè, / Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia) ◆ se desce-

dé fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ manifestarsi Ⓓ sich zeigen ◇ a) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’ sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) ◆ se descedé su (gad.) Ⓘ accendersi fig.Ⓓ sich entfachen ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

descedé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ descedé.

descedè (Badia) ↦ descedé.

descedèr (fas., caz.) ↦ descedé.

desch Ⓔ anordit. desco ‹ DISCUS (Elwert 1943:228) 6 1856 desch (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
fas. desch caz. desch bra. desch fod. dësch amp. desco LD desch
s.m. Ⓜ desć
mobile essenzialmente costituito da un piano poggiante su sostegni verticali, usato per appoggiarvi l’occorrente per mangiare, studiare, lavorare, giocare, ecc. (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002;