Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/333

This page has not been proofread.


desfortuné
298


da ala mort, ê sparis Mo el ē dutt d’ban, purcicche i dui soldàs, ch’ā m’nè la desfortunada alla mort, ē spariis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

desfortuné (gad., Badia, fod., LD) ↦ desfortuné.

desfortüné (mar.) ↦ desfortuné.

desfortuné (gad., Badia, fod., LD) ↦ desfortuné.

desfredé Ⓔ deriv. di des- + freit (EWD 3, 322) 6 1763 a se sfridè ‘refrigero’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. desfridé mar. desfridé Badia sfridé, desfridé grd. desferdé fas. desfridèr, sfridèr caz. desfridèr bra. sfredar moe. sfreidar fod. desferdé, sferdé col. sfredà amp. sfardà LD desfredé
v.tr. Ⓜ desfreida
1 rendere freddo, far diventare freddo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ freddare, raffreddare Ⓓ kühlen, abkühlen
2 fig. rendere meno intenso un sentimento, un legame, ecc.; affievolire (gad.) Ⓘ raffreddare fig., attenuare fig.Ⓓ abkühlen fig. ◇ a) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit, y t’aras da te pentí; mo desfrëidel denant col sanch dl divin agnel Gejú Crist T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t’ arràs da te pentì; mo sfreid’l denant col sanc d’l divin agnell Gesù Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
se desfredé (gad.) Ⓘ attenuarsi, raffreddarsi Ⓓ nachlassen, sich abkühlen ◇ a) mi amur a te ne s’é mai desfridé mi amur a tè nè s’ è mai sfridè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

desfredé (LD) ↦ desfredé.

desfridé (gad., mar., Badia) ↦ desfredé.

desfridèr (fas., caz.) ↦ desfredé.

desfurnì (grd.) ↦ desfornì.

desfurtüna (Badia) ↦ desfortuna.

desgore (amp.) ↦ degore.

desgorje Ⓔ DIS- + CORRIGERE (EWD 3, 73) 6 1873 i l’á scorto (Anonim, Monumento1873:2)
gad. desgorje mar. desgorje Badia desgorje grd. desgorjer fas. desgorjer caz. desgorjer bra. desgorjer moe. desgorjer fod. desgorje amp. scorśe, desgorze LD desgorje
v.tr. Ⓜ desgorj, desgorjon, desgort
dare congedo, invitare qualcuno ad andarsene, a partire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ licenziare, allontanare, congedare Ⓓ entlassen, verabschieden, wegschicken ◇ a) Apò co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. / I destina in sescion / D’agiunge ra manzia Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. / I destina in Session / D’aggiunge ra manzia Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

desgorje (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ desgorje.

desgorjer (grd., fas., caz., bra., moe.) ↦ desgorje.

desgorze (amp.) ↦ scorśe.

desgrazia Ⓔ deriv. di des- + grazia (EWD 3, 435) 6 1833 desgrazia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. desgrazia mar. desgrazia grd. desgrazia fas. desgrazia fod. desgrazia amp. desgrazia LD desgrazia MdR desgrazia
s.f. Ⓜ desgrazies
calamità, avvenimento grave, dannoso, funesto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disgrazia, sventura Ⓓ Unheil, Unglück ◇ a) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tüć sü bëins nia ater che la fomena. Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tütg sü bëiǹs nìa atr che la fomena. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt, / Te chësta ne ebes superbia, tla desgrazia no spavënt. La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt, / Te chësta n’ébbes superbia, t’ la disgrazia no spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) La pieté, les desgrazies, la rassegnaziun tl’orenté d’Idî, les amoniziuns y l’ejëmpl de Genofefa deventâ duncue gauja de benedisciun por döt chël paisc. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t’ l orentè d’Iddì, les ammoniziungs e l’esempio d’Genofefa deventā dunque gausa d’benedisiung pur dutt chel paìsc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia); e) Y ci t’ái mai fat Golo, che te messâs fá gní na te desgrazia porsura de me? E ci t’ ai mai fatt Golo, ch’t’ messās fa gnì na te desgrazia pur sura d’mè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

desgrazia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ desgrazia.

desgrazià (grd., fas., amp.) ↦ desgrazié.

desgrazié Ⓔ deriv. di desgrazia (EWD 3, 435) 6 1833 desgrazié (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. desgrazié mar. desgrazié Badia desgrazié grd. desgrazià fas. desgrazià fod. desgrazié col. disgrazié amp. desgrazià LD desgrazié MdR desgrazié
agg. Ⓜ desgraziés, desgrazieda, desgraziedes
1 che è bersagliato dalla malasorte, colpito da continue disgrazie (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disgraziato Ⓓ unglücklich ◇ a) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
2 che ha avuto esito dannoso o funesto (MdR) Ⓘ disgraziato Ⓓ unheilvoll ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR)
s.m.f. Ⓜ desgraziés, desgrazieda, desgraziedes
persona a cui niente va per il verso giusto o che ha sopportato molte sventure (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disgraziato Ⓓ Unglücklicher ◇ a) Ahi püri desgraziá, por avëi arbandoné Idî ési da Ël eternamënter arbandoná. Ahi pūri desgrazià, pur avei arbandonè Iddì eſi da El eternament’r arbandonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); b) ci ch’al â ciafé, y suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’inozënza dla desgraziada, al pitâ, y pitâ tan dassënn, che le müs s’ê desfiguré cicch’ el ā ceaffè, e sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada, el pittā, e pittā tang dassenn, ch’ ‘l mus s’ ē sfigurè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

desgrazié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ desgra-

zié.