Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/334

This page has not been proofread.


desmentié
299


desiderà (col.) ↦ dejidré.

deśiderà (amp.) ↦ dejidré.

deśio (amp.) ↦ dejio.

deslaibà (fas., bra.) ↦ deslaibé.

deslaibé Ⓔ ? 6 1856 deslaibè pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. deslaibà bra. deslaibà
agg. Ⓜ deslaibés, deslaibeda, deslaibedes
che non ha cura di sé, poco curato (fas.) Ⓘ trasandato, sciatto Ⓓ nachlässig, ungepflegt
s.m.f. Ⓜ deslaibés, deslaibeda, deslaibedes
persona che non ha cura di sé, poco curata (fas. R 1914/99) Ⓘ trasandato, sciattone Ⓓ Schlamper, ungepflegter Mensch ◇ a) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

desleà (amp.) ↦ deslié.

deslear (bra., moe.) ↦ deslié.

desleèr (fas., caz.) ↦ deslié.

deslié Ⓔ deriv. di des- + lié (EWD 4, 211) 6 1878 d’sliè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. deslié mar. deslié Badia deslié grd. deslië fas. desleèr caz. desleèr bra. deslear moe. deslear fod. deslié amp. desleà LD deslié
v.tr. Ⓜ deslieia
disfare un legame, un nodo; liberare, sciogliere qualcuno o qualcosa da un legame (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ slegare, sciogliere Ⓓ losbinden, lösen
agg. Ⓜ desliés, deslieda, desliedes
che agisce d’impulso, senza adeguatamente riflettere (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impetuoso, irruente, scatenato Ⓓ unbändig, ungestüm ◇ a) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
deslié su (gad.) Ⓘ spacchettare, disimballare Ⓓ auspacken, aufbinden ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

deslié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ deslié.

deslië (grd.) ↦ deslié.

deslije (grd.) ↦ deslis.

deslis Ⓔ da lat. ĒLĪSUS (x mhd. slisec ?) (Gsell 1989a:151) 6 1878 slisia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. deslisse mar. deslis Badia deslis, slis grd. deslije fas. delisc bra. delis moe. delis
agg. Ⓜ deslisc, deslisa, deslises
specialmente di stoffa o di tessuto, logoro, consumato dal tempo e dall’uso (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ liso, logoro Ⓓ verschlissen, fadenscheinig ◇ a) Por ater plü fistide, co por le nudrimënt, i fajô le pinsier por na iesta da se curí y se defëne l’invern dal frëit; porcí che chëra, ch’ara â tan d’agn indos, de y nöt, ê deslissia y scarzada Pur at’r plou fistide, che pur ‘l nutriment, i fajō ‘l pingsir pur na iesta da sè curì e s’ defenne l’ingvēr dal freit; purcicche chella, ch’ella ā tangn’ d’angn indōs, dè e noutt, ē slisia e scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

deslis (mar., Badia) ↦ deslis.

deslisse (gad.) ↦ deslis.

deslomenèr (fas.) ↦ slomené.

deslumenar (bra.) ↦ slumenar.

desmenà (col.) ↦ desmené.

desmenar (bra., moe.) ↦ desmené.

desmencë (grd.) ↦ desmentié.

desmené Ⓔ deriv. di des- + mené (EWD 4, 382) 6 1853 desmenada f. (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. desmené mar. desmené Badia desmenè grd. desmené fas. desmenèr caz. desmenèr bra. desmenar moe. desmenar fod. desmené col. desmenà LD desmené
v.tr. Ⓜ desmeina
1 separare due elementi avvitati tra loro (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ svolgere, svitare Ⓓ ausschrauben, abwickeln
2 mandare via bruscamente (gad., fas. A 1879) Ⓘ scacciare Ⓓ vertreiben ◇ a) revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
la desmené (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ fare manfrine Ⓓ in die Länge ziehen ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

desmené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desmené.

desmenè (Badia) ↦ desmené.

desmené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desmené.

desmenèr (fas., caz.) ↦ desmené.

desmenteà (amp.) ↦ desmentié.

desmentiar (bra., moe.) ↦ desmentié.

desmentié Ⓔ DĒMENTICĀRE (con sostituzione del prefisso: DIS- per DĒ-) (EWD 3, 75) 6 1763 desmentie ‘obliviscor, oblitus sum’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desmentié mar. desmonćé Badia desmentié grd. desmencë, desmincë fas. desmentièr bra. desmentiar moe. desmentiar fod. desmentié amp. desmenteà LD desmentié MdR desmentié
v.tr. Ⓜ desmentia
cancellare dalla memoria, non ricordare più (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dimenticare, scordare Ⓓ vergessen ◇ a) Dijei, e lore se anche i é famea / El so Piovan mai pì i no desmentea. Digei, e lore se anche je famea / El so Piovan mai pì i no desmentea. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) porcí che sce te desmentiasses dl mi amur de mies leghermes, y dles ultimes parores da me en punt de mort, y te te deventasses ri, fosste da me eternamënter separé en l’ater monn purcicche se t’ desmentiasses d’l mi amur d’miis legrimes, e dles ultimes parores da mè in punt d’mort, e te t’ deventasses rì, foss’te da mè eternamentr separè in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)