Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/337

This page has not been proofread.


desperé
302


juriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) La segnora al sentir chesta cossa, desperada de no se poder vendicar, per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. La signora al sentir chösta co̱sa, dösperada dę no̬ se po̬dör vendicar, per na co̬nso̬lazio̬n dęlla so̱a tristezza, s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
2 che non lascia speranze (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperato Ⓓ aussichtslos ◇ a) Ël delibrëia chi che l’ama da vigni nezescité, y vëgn en aiüt, canch’ara pé desperada El delibera chicche l’ama da vigne necessitè, e vengn’ in aiut, cang ch’ella pè desperada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
3 dettato dalla disperazione (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperato Ⓓ verzweifelt ◇ a) na te ressoluziun desperada n’i podessera porté la mort a chi dui galantomi, che m’á salvé a me la vita? na te resoluziung desperada n’i podess’la portè la mort a chi dui galantŏmi, ch’m’à salvè a mè la vita? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
4 impegnato in un’attività massacrante, che non si concede sosta né risparmio di energie (fas.) Ⓘ disperato Ⓓ wild, hastig ◇ a) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.).

desperé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desperé.

desperè (Badia) ↦ desperé.

desperèr (fas., caz.) ↦ desperé.

desperjié (fod.) ↦ despriejé.

despet Ⓔ it. dispetto ‹ DĒSPECTUS (EWD 3, 79) 6 1856 a despet (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. despet Badia despet grd. despet fas. despet bra. despet fod. despet, dispet col. dospet, dispeto, dospeto amp. dispeto LD despet
s.m. Ⓜ despec
atto compiuto espressamente e con malignità per far dispiacere altrui, per irritare o procurare danno (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dispetto Ⓓ böser Streich, Bosheit
a despet (fas. DILF 2013) Ⓘ a dispetto Ⓓ zum Trotz ◇ a) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

despet (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ despet.

despiajer (fas., moe.) ↦ desplajei.

despiantà (col., amp.) ↦ desplanté.

despiantar (bra., moe.) ↦ desplanté.

despiantèr (fas.) ↦ desplanté.

despiazer (fod.) ↦ desplajei.

despié (gad., mar., Badia) ↦ despoié.

despinsiré (gad., Badia) ↦ despensieré.

desplaidé Ⓔ deriv. di alad. *plait ‘contesa, lite’ ‹  PLACITUM (Gsell 1989a:151) 6 1878 despleidè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. desplaidé Badia desplaidé LD desplaidé
v.tr. Ⓜ desplaideia
prendere le parti di qualcuno (gad. P/P 1966) Ⓘ difendere Ⓓ verteidigen
se desplaidé (gad.) Ⓘ difendersi Ⓓ sich verteidigen ◇ a) Ël, che le tigniss por n gran delit, condané l’ultimo sudit zënza l’aldí denant, ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura, zënza, ch’ara se pois desplaidé. El, che ‘l tigniss’ pur ‘ng grang delitto, condannè l’ultimo suddito zenza l’aldì denant, el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura, zenza, ch’ella sè posse despleidè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

desplaidé (gad., Badia, LD) ↦ desplaidé.

desplajei Ⓔ *DISPLACĒRE ‹ DISPLICĒRE (EWD 3, 81) 6 1763 desplè ‘displiceo’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desplajëi mar. desplajëi Badia desplajëi grd. desplajëi fas. despiajer moe. despiajer fod. desplajei, despiazer col. dispiazer amp. despiazer LD desplajei MdR desplajëi
v.intr. Ⓜ desplej, desplajù
1 essere causa di dolore, molestia, sdegno, disappunto e simili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dispiacere, spiacere, rincrescere Ⓓ missfallen, Leid tun ◇ a) Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’as arpè, dè che te dîjes de nen avëi instës degun. Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè, dè che te diŝes de n’eǹ avëi instëss deguǹ. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR)
2 non piacere, riuscire sgradevole, sgradito (MdR) Ⓘ dispiacere Ⓓ unangenehm sein ◇ a) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… / Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… / Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
s.m. Ⓜ desplajeis
pena, problema (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dispiacere Ⓓ Kummer, Unannehmlichkeit ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt e fajova de gragn desplajëis a i vijins. Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt e faŝova [de] gragn desplaŝëis a i viŝiǹs. DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); c) Porater este dagnora stada na bona fia, t’ês nosta felizité söla tera, ne te nes as mai fat n desplajëi Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra, nè tenes as mai fatt ‘ng desplajei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

desplajei (fod., LD) ↦ desplajei.