Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/340

This page has not been proofread.


destaché
305


ulova jì ite. Ma el se ha desená y ne ulóva schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma dël s’à dessené, e no volëva jì ite. Ma al s’ ha desenné, e no volava schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Sön chësc se dessënel y ne n’ó plü jí en ciasa Seù in cast se desan’l e ne n’ò pleù gì in ciàsa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

dessené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ dessené.

dessenè (Badia, MdR) ↦ dessené.

dessenèr (fas.) ↦ dessené.

dessenëus (grd.) ↦ dessenous.

dessëni (grd.) ↦ dessegn.

dessenous Ⓔ deriv. di dessené (EWD 6, 199) 6 1864 dössanousa (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
gad. dessenus mar. dessenus Badia dessenus grd. dessenëus fod. dessenous LD dessenous
agg. Ⓜ dessenousc, dessenousa, dessenouses
di persona abitualmente portata alla collera (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rabbioso, adirato Ⓓ jähzornig ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ira PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

dessenous (fod., LD) ↦ dessenous.

dessenus (gad., mar., Badia) ↦ dessenous.

dessëura (grd.) ↦ dessoura.

dessigü (gad.) ↦ dessegur.

dessogü (mar.) ↦ dessegur.

dessora (mar., bra., amp.) ↦ dessoura.

dessorora (mar., Badia) ↦ dessourora.

dessot Ⓔ comp. di de + sot (EWD 6, 326) 6 1848 d’sot (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. dessot mar. dessot Badia dessot grd. dessot fas. de sot caz. dessot bra. dessot moe. de sot fod. dessot amp. de sote LD dessot
avv.
1 in luogo o posizione o parte più bassa rispetto ad altra (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sotto, disotto, al di sotto Ⓓ unterhalb, darunter
2 parte bassa (inferiore) di regione, territorio e simile (gad.) Ⓘ disotto Ⓓ unter- ◇ a) Este propi n mot, / un de Spapa (? Spëscia?) dessot? Este propi un mot, / un de Spàpa d’sot? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

dessot (gad., mar., Badia, grd., caz., bra., fod., LD) ↦

dessot.

dessoura Ⓔ comp. di de + soura (EWD 6, 497) 6 1873 desòra (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. dessura mar. dessora Badia dessura grd. dessëura fas. de sora bra. dessora fod. dessoura, de soura col. de sora amp. de sora, dessora LD dessoura
avv.
1 indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopra, disopra, al di sopra Ⓓ über, darauf, oberhalb
2 parte alta (superiore) di regione, territorio e simile (gad.) Ⓘ in alto Ⓓ oberer ◇ a) Al gnará scrit p. e. preo, te Marou liaran preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
3 per questa cosa (grd.) Ⓘ di ciò Ⓓ darüber ◇ a) L dajova surëdl scialdi linëus y bel, y i mutons à mustrà na gran legrëza dessëura. l da̤žǫ́a̤ sura̤dl šáldi linóus i bel, i i mutóŋs a muštrá na̤ graŋ a̤lęgrá̤tsa̤ dęsóura̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
Chel dessoura (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ Dio Ⓓ Gott ◇ a) E ‘l é zerto Chel dessora / Che ‘l aiuta senpre i boi È le zerto chel desòra / Chel’ aiuta sempre i boi Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

dessoura (fod., LD) ↦ dessoura.

dessourora Ⓔ comp. di de + soura + (f)ora (EWD 3, 289) 6 1832 d’sorora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. dessurora mar. dessorora Badia dessorora
agg.
che è in più, che non è necessario né indispensabile (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ superfluo Ⓓ überflüssig ☟

superfluo
avei dessourora (gad. V/P 1998) Ⓘ avere in abbondanza Ⓓ im Überfluss haben ◇ a) Mo gnü en se dijel: Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia).

dessura (gad., Badia) ↦ dessoura.

dessurora (gad.) ↦ dessourora.

destacà (col., amp.) ↦ destaché.

destacament Ⓔ deriv. di destaché 6 1813 destacament (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. destacamënt grd. destacamënt fas. destacament fod. destacament LD destacament
s.m. Ⓜ destacamenc
l’allontanarsi spiritualmente da cose, persone, sentimenti, abitudini che più non interessano o a cui si rinuncia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distacco Ⓓ Loslösung, Trennung, Ablösung ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

destacament (fas., fod., LD) ↦ destacament.

destacamënt (gad., grd.) ↦ destacament.

destacar (bra., moe.) ↦ destaché.

destaché Ⓔ deriv. di des- + taché (EWD 7, 9) 6 1858 döstacaa imperf. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. destaché mar. destaché Badia destaché grd. destaché fas. destachèr caz. destachèr bra. destacar moe. destacar fod. destaché col. destacà amp. destacà LD destaché
v.tr. Ⓜ destaca
separare, disgiungere, levare via una cosa da un’altra (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distaccare, staccare Ⓓ lösen, entfernen ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b)