Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/342

This page has not been proofread.


destrighé
307


S. Anzi, insciö éla, mi care, degügn de nos ne sà dant fora, a ći che la providënza l’à destiné. Anzi, insceu éla, mi care, degügn de nos ne sa dant fora, a çhi che la providënza l’ha destiné. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) I m’à dit che chisc fenc aea destinà de dejarmar al caporal. I mö a dit, chö chis föntsch aöa destinà dö dösarmar al caporal. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); c) Ci voleo? La providenza à destinà così. Ĉi voleo? La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia I destina in Session / D’aggiunge ra manzia Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) mo Idî te dará la man, y te menará felizemënter dal pere, ch’al t’á destiné söla tera mo Iddì tè darà la mang, e t’ menerà felizement’r dal pere, ch’el t’ à destinè soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ destinés, destineda, destinedes
1 stabilito, decretato irrevocabilmente (gad. Ma 1950, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ destinato Ⓓ bestimmt ◇ b) "O mi caro fi" sospirëiera intan ch’ara se drucâ al cör chë püra creatöra, "te chësc lüch orido este destiné de gní al monn. "O mi caro fì" sospireiela intang ch’ella sè druccā al cour che pura creatura, "te chesc’ luc orrido ēste destinè de gnì al mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
2 riservato a una particolare funzione, a un fine determinato (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destinato Ⓓ bestimmt ◇ a) La tor destinada por i malfaturs y por chësc nominada "Tor di condaná", ê spaventosa a odëi La torr destinada pur i malfattori, e purchesc’ nominada Torr di condannà, ē spaventoſa a udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Chësta medema nöt sëise os destinada ala mort Chesta medema noutt seiſe os destinada alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); c) al â bele dé l’ora por les sacres funziuns destinada, y an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco el ā belle dè l’ora pur les sacres funziungs destinada, e ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

destiné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ de-

stiné.

destinèr (fas.) ↦ destiné.

destirà (col., amp.) ↦ destré.

destirar (bra., moe.) ↦ destré.

destirèr (fas., caz.) ↦ destré.

destó (gad., mar., Badia) ↦ destò.

destò Ⓔ deriv. di des- + (EWD 3, 86) 6 1811 destuta (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. destó mar. destó Badia destó grd. destò fas. destor fod. destò col. desćió amp. destuoi LD destò
v.tr. Ⓜ destol, destout
sottrarre momentaneamente qualcuno a uno stato sgradevole o doloroso facendogli volgere la mente altrove (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distrarre, distogliere Ⓓ ablenken, abbringen ◇ a) y deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia e dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

destò (grd., fod., LD) ↦ destò.

destodé (gad.) ↦ destudé.

destödé (mar.) ↦ destudé.

destor (fas.) ↦ destò.

destrá (gad., mar., Badia) ↦ destré.

destrazion Ⓔ it. distrazione (EWD 3, 87) 6 1856 distratziong (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. destraziun Badia destraziun grd. destrazion fas. distrazion bra. distrazion fod. distrazion amp. distrazion LD destrazion
s.f. Ⓜ destrazions
distrazione da fatiche e preoccupazioni (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distrazione, svago Ⓓ Zerstreuung, Ablenkung ◇ a) Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù. Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) T’as rajun, al ne pó sintí n pü’ de ligrëza, al ne n’é abl a n pü’ de destraziun T’ as rejung, el nè po sintì ‘ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

destrazion (grd., LD) ↦ destrazion.

destraziun (gad., Badia) ↦ destrazion.

destré Ⓔ DISTRAHERE (EWD 3, 86); significato ‘sottrarre momentaneamente qualcuno a uno stato sgradevole o doloroso facendogli volgere la mente altrove’ calcato sull’it. distrarre 6 1865 destirà (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. destrá mar. destrá Badia destrá grd. destré fas. destirèr caz. destirèr bra. destirar moe. destirar fod. destrè col. destirà amp. destirà LD destré
v.tr. Ⓜ destira, destiron, destrat
1 spiegare, estendere nel senso della lunghezza o della larghezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distendere, stendere, allungare Ⓓ ausdehnen, dehnen, auseinanderziehen
2 sottrarre momentaneamente qualcuno a uno stato sgradevole o doloroso facendogli volgere la mente altrove (gad.) Ⓘ distrarre Ⓓ ablenken ◇ a) Dër gonot s’abinâ incër ël i ritri vijins, düc sü amisc, por le destrá da chëra afliziun Der gonot s’ abinā incear el i rittri vijings, duttg’ su amizi, pur ‘l destrà da chella affliziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ destrat, destrac, destrata, destrates
giacente in posizione distesa (grd. L 1933, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ disteso, sdraiato Ⓓ ausgestreckt ◇ a) pì in inze ancora m’impedisce i pasc / un outro cioco destirà śo bas pi in inže ancora m’impedisce i pash / un outro cioco destirà zo baš DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

destré (grd., LD) ↦ destré.

destrè (fod.) ↦ destré.

destrigà (col., amp.) ↦ destrighé.

destrigar (bra., moe.) ↦ destrighé.

destrighé Ⓔ nordit. destrigàr ‹  DIS- + TRĪCĀRE (EWD 3, 88) 6 1763 destrig(h)è ‘destruo, extrico’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. destrighé mar. destrighé Badia destrighé grd. destrighé fas. destrighèr caz. destrighèr bra. destrigar moe. destrigar fod. destrighé col. destrigà amp. destrigà LD destrighé
v.tr. Ⓜ destrigheia
1 distruggere, annientare fino all’ultimo (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002,