Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/349

This page has not been proofread.


314


e l podei cusé. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); i) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè, e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè, e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); j) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? / Sën vëgnai a per a per, / Oressel dí, a se scialdé. Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö / Söng vögnai a per a per / Oresöl di a sö Schaldö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); k) Intanto el fiol ‘l i dijea: Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos Intanto el fiol gli digeva: Pare iò hei offendù Dio, e anche vos ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); l) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); m) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’inpiza ra lun, el và inze lieto Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’ impiza ra lun, el va inže lieto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); n) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); o) Sì, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) I ne n’á ciamó mai aldí dijon chësta parora. I ne n’à ciamō mai aldì dijang’ chesta parora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); q) i te sconjuri, díme: pói speré pordonn? i tè scongiure, dimme: poi sperè p’rdon? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 dichiarare, illustrare, mediante parole, scritti e simili (gad., fod., MdR) Ⓘ dire, spiegare Ⓓ sagen, erklären ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Dijéme mo, chi che é stè, che ves à dè da crëie chëstes cosses? Diŝeme mó, chi [ch’] é stè, che ves ha dè da crëÿe questes cosses? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); c) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) "Recordesse, uma, ci che m’ëis respognü, canch’i se damanâ, porcí che la cerva pordô le polan? - Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. R’cordesse, uma, cicch’ m’ais respognù, cang ch’i s’ damanā, purcicche la cerfa p’rdō ‘l pulang? - Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 riferire, far sapere (gad., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ dire, riferire, raccontare Ⓓ sagen, berichten, erzählen ◇ a) S. T’avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. S. T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) No vorae śì de mente / de dì algo del cassier No vorave zi de mente / de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Presto donca śon te preo, / una bela éi da t’ in dì… Presto donca zon te preo, / una bela ei da t’ in dì… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); d) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sotto l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) Ne te desmentié, mi fi, mo díile, ch’i fô inozënta, y ad ël fedela Nè tè desmentiè, mi fì, mo diile, ch’i fō innozente, e ad el fedele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
4 avere una certa opinione personale su qualcuno o qualcosa (gad., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ ritenere, dire, pensare Ⓓ meinen, sagen ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ti donca ci n disto? Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). Ti donca tgin disto? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) Mo ći n dijesses pa, sc’ ël ves damanass por fomena? Iö dijesse… desëin ne sài, ći che iö dijesse Mo çhi ‘ǹ diŝesses pa, ŝ’ ël ves damanass por fomena? Jeu diŝesse… desëiǹ ne sai, çhi ch’jeu diŝesse DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); d) B. Chël é bëin vëi ël! Mo ći dijarà pa süa jënt? B. Quël é bëiǹ vëi ël! Mó çhi dirà pa süa ĝënt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); e) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fardel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto. Cie disto? dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto. Cie disto? ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Degugn plu ne la pëta! / Ci n dijeiso cie? Degugń plu ne la pâta! / Çhi n’diṡeiso çhie? PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); g) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); h) Ma non on fosc rajon d’esse contente?… / Ce dijeo śente? Ma non’ hon fosc rason d’esse contente?… / Cie digeo zente? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); j) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.)
5 intimare, ordinare (fas., amp., MdR) Ⓘ dire Ⓓ befehlen ◇ a) De tant ch’ël s’i tolô, dijòvel: "Pàrete crusc, pàrete crusc!", mo la crusc ne se parava, e insciö se tòlel i grosc e s’en và a l’osteria. De tant ch’ël s’ i tolô, diŝòvel: "Pàrete cruŝ, pàrete cruŝ!", mó la cruŝ ne se parava, e insceu se tolel i groŝ e s’ eǹ va a l’osteria. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.)
6 designare, chiamare in una certa maniera (gad., fas., amp.) Ⓘ chiamare Ⓓ bezeichnen ◇ a) tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina DemenegoG, LodeMasci-