Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/362

This page has not been proofread.


domanda
327


che si vorrebbe non aver fatto, o per avere omesso di fare qualcosa (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pentimento Ⓓ Reue ◇ a) trafì da n vere dulëur, ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie sënza numer trafidà un verè duleur, ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Nos düc por tera cun gran dolur / Se batunse cun le pügn trëi otes al cör Nos dütg per terra cong grang dolor / Se battungse col pügn trei ottes al cör PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

dolour (fod., LD) ↦ dolour.

dolur (gad., mar., Badia) ↦ dolour.

dom Ⓔ dt. Dom ‹ DOMUS (EWD 3, 123) 6 1833 dom (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. dom mar. dom grd. dom fas. dom fod. dom LD dom MdR dom
s.m. Ⓜ doms
la chiesa principale, per lo più cattedrale e di notevole valore artistico, di una città (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ duomo Ⓓ Dom ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

dom (gad., mar., grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ dom.

doman Ⓔ DĒ MĀNE (EWD 3, 124) 6 1763 de domagn ‘mane’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. doman mar. doman Badia doman grd. duman fas. doman caz. doman bra. doman moe. doman fod. domán col. doman amp. doman LD doman MdR doman
s.f. Ⓜ domans
parte del giorno compresa fra il levare del sole e il mezzogiorno (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mattino, mattina Ⓓ Morgen ◇ a) S’éla bëin levada mefo? / Scé, ëla s’é bëin levada n püch. / Permò incö la prüma ota? / Scé, chësta doman. S’ éla bëiǹ levada meffo? / Ŝé, ëlla s’ é bëiǹ levada ‘ǹ püc. / Permò incoeu la prüma óta? / Ŝé, questa domaǹ. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) al ê na doman scöra döt en ciarü el ē na dumang scura dutt in ciarù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
avv.
nel giorno che segue immediatamente l’oggi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domani Ⓓ morgen ◇ a) Portémele doman, che iö ves paierà. Portémele domaǹ, ch’jeu ves paÿerà. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252 (MdR); b) Confida en Dio dagnora plü, / Al t’aiüta encö y ince doman / Al t’aiütará dagnora plü. Confida in Dio dagnora plü, / Al tajuta ‘ng cō e ingiö domang / Al tajutarà dagnora plü. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) ma s’el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman ma s’ el po fei n’azenada, / el no spèta mai domàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Gio volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); e) Ben dapò volon proèr, doman jon vin Pecedac a derejèr dotrei pecei Ben dapò volon proer doman ʒ̉on vin Pečedač a dereser do trei pečei BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
a la doman (gad.) Ⓘ a oriente, a est Ⓓ im Osten, östlich ◇ a) Dal’atra pert, cioé ala doman, él ince brüsces cun dër pices spines Dall’ atra pērt, cioè alla dumang, elle incie brusces cung der picces spines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ da doman (gad. B 1763; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ al mattino Ⓓ morgens ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Bevëise gonot cafè vos? / Vigne dé dües tazes. / Can pa? Da doman? Bevëise gonót caffè vos? / Vigne dé dü[e]s tazzes. / Quaǹ pa? Da domaǹ? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia) ◆ da doman abo-

nora (gad., grd., fas.) Ⓘ di buon mattino Ⓓ frühmorgens ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Da duman abenëura iel unì inò tl Tëmpl Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E da doman bonora l’é retornà te gejia E da doman bonora l’é retorná in te glesia HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.) ◆ en do-

man 1 (fas., fod.) Ⓘ domani Ⓓ morgen ◇ a) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) Canche l’é stat indoman bonora i se à partì e via. Kan ke l e stat indoman bonora i se a parti e via. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.) 2 (fas.) Ⓘ l’indomani Ⓓ am nächsten Tag ◇ a) l Salvan ge volea ben. Indoman canche la é sin jita, al ge à dat na bela viesta Indomang chan chö la ö sinschitô, al gö a dat unô bella viesta ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.) ◆ na doman (gad.) Ⓘ una mattina Ⓓ eines morgens ◇ c) Finamai la cerva s’â ataché ala fossa, y n’orô plü demez, ne tolô plü nia da mangé, y na doman l’an ciafada iló morta. Fingmai la cerfa s’ ā attachè alla fossa, e n’urō plou d’mezz, nè tolō plou nia da mangiè, e na domang l’àng ceaffada illò morta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia) ◆ sun la do-

man (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ verso l’alba Ⓓ gegen Morgen ◇ a) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

doman (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ doman.

domán (fod.) ↦ doman.

domana (fas.) ↦ domanda.

domanar (bra., moe.) ↦ damané.

domanda Ⓔ it. domanda (GsellMM) 6 1864 dumànda (VianUA, JanTone1864:199)
gad. domanda mar. domanda Badia domanda grd. dumanda