Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/371

This page has not been proofread.


dret
336


Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur sorventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); h) na nobla signura dala Gascogna […] é gnüda patociada dër bort da jont dal malan na nobil signora dalla Gascogna […] è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
4 da poco tempo, allora allora, or ora (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ appena Ⓓ soeben, gerade ◇ a) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ai dijea a Gejú: Maester! cösta fomena é stada dër sën ciafada söle fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! chesta fomena é stada dar sagn ciafada söl fatt. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); c) I dijova ad ël: Maester! Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Y disova ad el: Möster ! chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) Donzela, nos un dërt rajonè de vos. Donzella, nos uǹ dërt raĝionè de vos. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) Porćì ch’ëla rajona plü gonot che vos, e con vignun sënza tëma; ćiarede, che ëla vëgn dërt! Porçhì ch’ëlla raĝiona plü gonót che vos, e coǹ vignuǹ sënza tëma; çhiaréde, ch’ëlla vëgn dërt! DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:232 (MdR)
5 principalmente, soprattutto (gad.) Ⓘ particolarmente Ⓓ besonders ◇ a) Dër les sëres, / tó spo, chëres / ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. ’ Dër les sëres, / tò spo, chëres / ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

dret (fas., caz., LD) ↦ dret.

drët (grd.) ↦ dert.

drët (grd.) ↦ dret.

dretant Ⓔ comp. di dret + tant (Gsell 1989a:150) 6 1878 dertang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. dërtan mar. dertan Badia dërtan grd. drë tan fod. dërtánt, dartánt LD dretant
avv.
in questo, in quello stesso tempo, nel frattempo (gad. Ma 1950) Ⓘ frattanto, intanto Ⓓ inzwischen, unterdessen
dretant… che (gad.) Ⓘ sia… che Ⓓ sowohl… als auch ◇ a) degügn al monn me pó bate a tera, sc’ Idî ne n’ó: sun dagnora te sües mans; la mort nes pó arjunje dërtan a ciasa, co tla batalia, é solamënter Idî ch’i tëgn le brac degungn’ al mon mè po batte a terra, s’ Iddì nen ō: sung dagnara te suus mangs; la mort nes pō arjungje dertang a ciaſa, che t’ la battaglia, è solamentr Iddì ch’i tangn’ ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

dretant (LD) ↦ dretant.

dreto (amp.) ↦ dert.

dreto (amp.) ↦ dret.

drezar (bra., moe.) ↦ derzé.

drezèr (fas., caz.) ↦ derzé.

drio Ⓔ ven. drio ‹  DE RETRO 6 1631 (zissa) drio (Proclama1631-1991:157)
fod. drio amp. drio
avv.
alle spalle, nella direzione di ciò che è alle spalle (fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ indietro, dietro Ⓓ zurück, hinten
prep.
stando a, conformemente a (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ☝ aldò.

drio (fod., amp.) ↦ drio.

dromedar Ⓔ it. dromedario / dt. Dromedar 6 1873 dromedario (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35)
grd. dromedar fas. dromedarie fod. dromedario amp. dromedario
s.m. Ⓜ dromedars
camelide a una gobba, originario dell’africa e dell’arabia (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ dromedario Ⓓ Dromedar ◇ a) ‘L é anche un brao dromedario / ‘L é doi zusc, via par inpó Le anche un brao dromedario / Le doi zusc, via par in pò Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

dromedar (grd.) ↦ dromedar.

dromedarie (fas.) ↦ dromedar.

dromedario (fod., amp.) ↦ dromedar.

dromì (amp.) ↦ dormì.

drucà (col.) ↦ druché.

drucar (bra.) ↦ druché.

druché Ⓔ dtir. drukkn (EWD 3, 140) 6 1813 druche 3 cong. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. druché mar. druché Badia druché grd. druché fas. druchèr bra. drucar fod. druché col. drucà LD druché
v.tr. Ⓜ druca
1 comprimere o schiacciare col peso o con la forza (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ premere Ⓓ drücken ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 tenere ben stretto, comprimere, premere (gad.) Ⓘ stringere a sé Ⓓ an sich drücken ◇ a) Ara injopa spo le pice tl gormel, s’ le drüca al piet y dij: "Chësta sará tüa cöna" Ella injoppa spo ‘l picce t’ l gormèl, s’ l drucca al piete e disc’: "Chesta sarà tua cuna" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 fig. arrecare grave noia, affanno, molestia (gad., grd.) Ⓘ preoccupare, angosciare Ⓓ bedrücken ◇ a) Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a Vo, seniëur, / Cie che ie l mi dulëur, / Che me druca tan l cuer. She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur, / Cieke ie l mi dulëur, / Ke me druka tan l kuer. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) Intan m’ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn, canche les pënes me drüca Intang m’ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch’vengn’, cang che les penes m’drucca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ druchés, drucheda, druchedes
1 profondamente impresso, scolpito (gad.) Ⓘ stampato fig.Ⓓ gedrückt ◇ a) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic el sè verc’ sou, alza