Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/386

This page has not been proofread.


empé
351


bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. / So bist du doch erst eminënte / Porcí tö ês recht diligënta. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. / So bist du doch erst eminente / Portgì tö ees recht diligente. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia).

eminent (fod., LD) ↦ eminent.

eminënt (gad., Badia) ↦ eminent.

eminenza Ⓔ it. eminenza 6 1816 eminenza (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. eminënza Badia eminënza fod. eminenza
s.f. sg.
indiscussa superiorità oppure eccellenza intellettuale e morale (gad., fod.) Ⓘ eminenza Ⓓ Vorzüglichkeit, Vortrefflichkeit ◇ a) s’ acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza / e no matité. s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza / e no matites. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Tö t’ as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

eminenza (fod.) ↦ eminenza.

eminënza (gad., Badia) ↦ eminenza.

empara (mar.) ↦ empera.

emparadú (mar.) ↦ imperadour.

emparar (bra., moe.) ↦ emparé.

emparé Ⓔ *IMPARĀRE (EWD 4, 35) 6 1763 imparè ‘disco’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. imparé mar. emparé Badia imparé grd. mparé fas. emparèr caz. imparèr bra. emparar, imparar moe. emparar fod. mparé col. imparà amp. inparà LD emparé MdR imparè
v.tr. Ⓜ empara
1 comprendere, acquisire con la mente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ imparare, apprendere Ⓓ lernen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Mia so à scomencè a imparè do da me e rajona mì che iö. Mia só ha scomenćè a imparè dò da mè e raĝiona mì che jeu. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) I imparasse dërt gën inće a ćiantè, mo mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc. J’imparasse dërt gian inçhié a çhiantè, mó mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); d) Chël ch’é fat é sëgn fat. Fajede penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Chël ch’é fat é śëgn fat. Fajed’ penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); e) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) E da i outre in conpagnia / Ra malizia ‘l à inparà. E dai outre in compagnia / Ra malizia là imparà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); g) perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); h) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); i) acioche con l’emparé da te, iu poi comporté con pazionza le mio (tort) aććochè cǫlle imparè da te, jù posse conporte con paziǫnza le mi (tǫrt) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); j) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); k) Impara a ne t’infidé ince di plü bugn tra i uomini Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); l) Udëis’ a śën che n à debujën la plueia tan che l surëdl! Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità udá̤is-a̤ za̱ŋ kę ŋ a dębužá̤ŋ la̤ plúeia̤ taŋ k’ l surá̤dl! ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 provvedere degli elementi fondamentali del sapere e di tutto ciò che costituisce la base dell’educazione (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ istruire Ⓓ lehren ◇ a) dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.).

emparé (mar., LD) ↦ emparé.

emparèr (fas.) ↦ emparé.

empazar (bra., moe.) ↦ empazé.

empazé Ⓔ nordit. impazzarsi ‹  prov. empachar ‹  IMPEDICĀRE (EWD 4, 36) 6 1844 s’inpaz̄a 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. impazé mar. empazé grd. mpazé fas. empazèr caz. impazèr bra. empazar moe. empazar fod. mpazé col. impazà amp. inpazà LD empazé
v.rifl. Ⓜ s’empaza
essere a disagio, imbarazzarsi
se empazé (amp.) Ⓘ impacciarsi, sentirsi a disagio Ⓓ in Verlegenheit geraten ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi, / e s’i crida, el no s’inpaza, / ch’el no serve a pì paroi. El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi, / e s’ i crida, el no s’ inpaz̄a, / ch’el no sèrve a pi paroi. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

empazé (mar., LD) ↦ empazé.

empazèr (fas.) ↦ empazé.

empé Ⓔ comp. di en + pe (EWD 5, 222) 6 1841 ‘n pè (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. impé mar. empè Badia impé grd. mpe fas. en pe caz. en pe bra. en pe fod. mpe, n pe col. in pe amp. in pes LD empé
avv.
sui piedi, in posizione verticale (gad. DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in piedi Ⓓ auf den Füßen, stehend ◇ a) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva sù en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); c) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); d) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); e) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)