Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/402

This page has not been proofread.


enfin
367


spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ belavisa.

enfati (fas., caz., bra., moe.) ↦ enfati.

enferé Ⓔ *ĪN-FERRĀRE (EWD 4, 33) 6 1833 infrades p.p. f.pl. (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. inferé mar. enforé Badia infrè grd. nfré fod. nferé LD enferé MdR infrè
v.tr. Ⓜ enfereia
applicare ferri agli zoccoli di cavalli, asini o simili (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ ferrare Ⓓ mit Hufeisen beschlagen
p.p. come agg. Ⓜ enferés, enfereda, enferedes
fornito di elementi di ferro (MdR) Ⓘ ferrato Ⓓ beschlagen ◇ a) berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

enferé (LD) ↦ enferé.

enfiar (bra.) ↦ enflé.

enfidé Ⓔ IN + *FĪDĀRE (Gsell 1992b:229) 6 1833 infidâ 1 imperf. (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232)
gad. infidé mar. anfidé Badia infidé grd. nfidé LD enfidé MdR infidè
v.intr. Ⓜ se infida
(gad., grd., LD)
se enfidé 1 avere il coraggio di fare qualcosa, azzardarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere il coraggio, fidarsi Ⓓ den Mut haben, sich trauen ◇ a) Iö ne m’infidâ pa a ves preié de chëst favur. Jeu ne m’infidâ pa a ves preÿé de quest favur. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Iö ves ringrazie, iö ne m’infide plü a bëire; üna ch’i à bevü le cafè, l’atra che iö ne me sënte dërt bëin. Jeu ves ringrazie, jeu ne m’infide plü a bëire; üna ch’j’ha bevü le caffè, l’atra ch’jeu ne me sënte dërt bëiǹ. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Ma ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan Ma ëila no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (grd.); d) ais contenté düc i dejiders de mi cör, m’ëis finamai conzedü, ci che i ne m’ess infidé a dejidré ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour, m’ais finmai conzedù, cicchè i n’m’ess’ infidè a desiderè: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); e) Ne les orëise mostré sö? Ne s’infidëise a les mostré ca ah!… Nelles ureiſe mostrè sou? Nè s’ingfideiſe a les mostrè ca ah!… DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ☟ se fidé

2 fare affidamento, contare su qualcuno o qualcosa (gad., grd. A 1879) Ⓘ contare su qualcuno, fidarsi Ⓓ trauen, sich verlassen ◇ a) Impara a ne t’ infidé ince di plü bugn tra i uomini Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

enfidé (LD) ↦ enfidé.

enfièr (fas., caz.) ↦ enflé.

enfilzar (bra., moe.) ↦ enfilzé.

enfilzé Ⓔ it. infilzare (EWD 4, 30) 6 1853 s’infi[l]za 3 (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. infilzé mar. enfilzé Badia infilzé grd. nfilzé fas. enfilzèr caz. enfilzèr bra. enfilzar moe. enfilzar
v.tr. Ⓜ enfilza
allineare e congiungere con un filo, infilare (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ infilare, infilzare Ⓓ auffädeln ◇ a) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

enfilzé (mar.) ↦ enfilzé.

enfilzèr (fas., caz.) ↦ enfilzé.

enfin Ⓔ comp. di in + fin (Gsell 1993a:121) 6 1763 in fin a olà ‘usque’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. infina, infin Badia infina, infin grd. nfin fas. enfin bra. enfin, infin fod. nfin, nfina col. infin amp. infin LD enfin MdR infin, infina
prep.
esprime il limite cui si giunge, con riferimento sia allo spazio, sia al tempo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fino a, fino Ⓓ bis nach, bis zu, bis ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) Apëna ch’an s’â sentè pro le past, mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col, infina che ël ne podô plü. Apëna ch’aǹ s’ â sentè prò le past, mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl, infina ch’ël ne podô plü. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); f) Aló! animo da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); g) Ió volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); h) Le Re, ch’infina chë ora fô sté tan pëigher y frat L’Rę, ch’infin å call’ ǫra fǫa stę tan påigr e frat PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia)
avv.
1 finanche, addirittura (grd., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ perfino Ⓓ sogar ◇ a) Śën cialëde, bera Cristl, / É jurà nfin pra l pristl. Sën cialede, bera Kristl, / E ʃhurà nfin pra l pristl. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
2 tutto sommato (spesso con un’idea di tardiva rassegnazione) (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ alla fin fine, in fondo Ⓓ schließlich, endlich ◇ a) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? Infin, ci colpa ál? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? infing, ci colpa àle? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); b) L’om d’Idî ôt im-