Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/409

This page has not been proofread.


enscin
374


la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
↦ enfin.

enscin (fas.) ↦ enscin.

ensciö (mar.) ↦ enscì.

ensegnar (bra., moe.) ↦ ensegné.

ensegné Ⓔ *ĪNSIGNĀRE (EWD 4, 93) 6 1763 insegnè ‘doceo’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. insigné mar. ensegné Badia insigné grd. nsenië fas. ensegnèr caz. ensegnèr, insegnèr bra. ensegnar moe. ensegnar fod. nsigné, nsegné col. insigné amp. insegnà LD ensegné MdR insigné
v.tr. Ⓜ ensegna
esporre e spiegare in modo progressivo una disciplina, un’arte, un mestiere e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insegnare Ⓓ lehren, belehren, unterrichten ◇ a) ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) E l é ndavò ntel elba vignù nel Tempio, e duta la jent vegniva da dël, e senté dël i’ nsignáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); c) Per savëi da sonè ne podéssel ester miù, mo ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. Per savëi [da] sonè ne podessl estr miù, mó ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); d) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); e) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ál insigné! / Y chël che al nes á dit / Tl cör nes restel scrit. Nos Canonic ch’ha perdichè / Tang tro̊p s’ al insignè! / E cal chë Al n’es ha dit / Tel cör n’es rëstël scrit. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); f) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); g) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprieja, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) te pree che tu me ensegne come tu fas a soportar chele che come sente te vegn fat a ti te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); i) de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); j) por sodesfaziun da chëra, te prëii, che te m’insëgnes coche tö soportes chëres che i aldi che te vëgn fates por so̮ddẹsfaziun dẹ calla, te pråji, chẹ tẹ m’insågnẹs, co̮che tö so̮ppo̮rtẹs callẹs ch’i aldẹ, chẹ tẹ vågn fattẹs PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); k) te prëie, che te me nsënies, coche tu sofres chëles che ie aude, che te vën fates a ti tę pręie, che te m’ensęgnięs, co̱ che tu so̬ffres chęllęs ch’ie aude, chę tę vęn fattes a ti RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

ensegné (mar., LD) ↦ ensegné.

ensegnèr (fas., caz.) ↦ ensegné.

enseira Ⓔ IN SĒRA (Lardschneider 1933:244) 6 1879 ingsára (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. insëra mar. ensëra Badia insëra grd. nsëira fas. insera, ansera fod. nsëra col. insera amp. ansera LD enseira
avv.
nella serata di ieri (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ieri sera Ⓓ gestern abend ◇ a) Heu cotagn che vëgn sëgn adalerch! / Y bele insëra n’él gnü tanc ad alberch Heu cotagn che vagn ŝagn adarlerc! / E belle ingsára n’el gnü tantg ad alberc PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

enseira (LD) ↦ enseira.

ensema Ⓔ INSEMUL (Elwert 1943:46) 6 1832 insema (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
fas. ensema caz. insema bra. ensema, insema moe. ensema LD ensema
avv.
1 in reciproca compagnia e unione (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen, gemeinsam ◇ a) L’à preà perdonanza e se n [i é] sin jic insema. La pröà perdonanza ö sö ön [i ö] sinschitz insömô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.)
2 indica compattezza o accumulo (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.)
insieme.

ensema (fas., bra., moe., LD) ↦ ensema.

ensëra (mar.) ↦ enseira.

enslené (mar.) ↦ enjenedlé.

ensnet (mar.) ↦ ensnuet.

ensnuet Ⓔ IN IPSA NOCTE (GsellMM) 6 1848 insnöt (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. insnöt mar. ensnet Badia insnöt grd. nsnuet fas. insnet caz. isnet fod. nsnot LD ensnuet
avv.
questa sera, nella serata che sta per venire o che è già in corso (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stasera, stanotte Ⓓ heute abend, heute nacht ◇ a) Ci sciosciüre che chël mure fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure che chël mure fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia) ☟ sta seira.

ensnuet (LD) ↦ ensnuet.

ensö (mar.) ↦ ensù.

ensois (moe.) ↦ ensouz.

ensom (mar.) ↦ insom.

ensoma (fas.) ↦ insoma.

ensouz Ⓔ ĪNSULSUS (EWD 4, 94) 6 1878 ingsuza f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
gad. insuz mar. ensuz Badia insuz grd. nsëuz fas. nsous bra. nsous moe. ensois, insous fod. nsous col. insos LD ensouz
agg. Ⓜ ensouc, ensouza, ensouzes
poco saporito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ senza sale, insipido Ⓓ ungesalzen, salzlos, schal ◇ a) mo Idî le