Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/411

This page has not been proofread.


entant
376


dessen, inzwischen ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); c) so fi entant el seghitèa a ge dir: père gé é ofenù Dio e ence vo, jà no merite più de vegnir chiamà vosc fi. sa fì intant el seghitèa a ghiè dir: père ge é ofendù Dio e èncie vo, za no mèrite plu de vegnir clamà vos fì. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Si fi plu vedl fova ntant te campania, y canche l univa daujin ala cësa, audel che i sunova Si fì plù vedl foa ‘ntant ‘n campagna, i cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) Intanto el fiol ‘l i dijea: Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos, śamai non son pì degno che me ciamade vosc fiol. Intanto el fiol gli digeva: Pare iò hei offendù Dio, e anche vos, zammai non son pì degno che me ciamàde vos fiol. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) l fi ntánt l dijëva: Pere, mi è ofendù Idio, e ence vos; no merite plu d’esser clamé vosc fi ‘l fì ntant el disava: Père, mi è offendù Iddio, e ‘ncie vos; no merite plu d’esser clamè vos fì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) Chest bez vegnìa intant larch e gros. Köst bötz veniô intant larg e grôs. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); h) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); i) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes Intang r’ vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
entant che 1 (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciaoriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Che vélel pa dir chest, (grida Renzo) dut sperdù, entant che l magnèa n bocon de rost Che velpa dir chist, (grida Renzo) dut sperdu, intan che el magnea un bochon de rost IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) "Mo che este tö?" damana Genofefa, itan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. "Mo che este tou?" damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); d) "O mi Dî! A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", itan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva "O mi Dì! a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma", itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia) ☟ endana che

2 (grd., MdR) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n ne mina, / Ntant che dl pitl avëi ne ie l pericul de jì perdù. Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

entant (mar., fas., caz.) ↦ entant.

entardià (amp.) ↦ entardivà.

entardié (mar.) ↦ entardivé.

entardivà (amp.) ↦ entardivé.

entardivar (bra., moe.) ↦ entardivé.

entardivé Ⓔ deriv. di tardif (EWD 7, 38) 6 1878 intardivè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. intardié mar. entardié Badia intardivé grd. ntardivé fas. entardivèr caz. intardivèr bra. entardivar moe. entardivar fod. ntardivé col. intardivà amp. entardivà, entardià LD entardivé
v.tr. Ⓜ entardiveia
1 differire, procrastinare (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tardare, ritardare Ⓓ verspäten, verzögern ◇ a) Y tan n’i bastâ ciamó, mo, zënza intardié, atira mënel n apostat al conte E tang n’i bastā ciamò, mo, zeinza intardivè, attira menel’ ng’ apostato al conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 rendere più lento, meno efficiente (gad.) Ⓘ rallentare, ritardare Ⓓ beeinträchtigen, hemmen ◇ a) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida: tan plü che le scomovimënt y i rimorsi intardiâ la sanité Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida: tang ploucche ‘l scommoviment e i rimorsi intardivā la sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

entardivé (LD) ↦ entardivé.

entardivèr (fas.) ↦ entardivé.

entendiment Ⓔ it. intendimento 6 1878 intendiment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. intendimënt Badia intendimënt
s.m. Ⓜ entendimenc
facoltà, capacità d’intendere, di capire (gad.) Ⓘ intendimento, intelligenza Ⓓ Verstand, Intelligenz ◇ a) Y la picia möta se miritâ bëgn döta chëra pora, deach’ ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin E la piccea mutta se meritā ben dutta chella pŏra, dea ch’ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

entendoul Ⓔ deriv. di entene + -e(v)ol ‹ IBILIS (GsellMM) 6 1878 intendŏŏ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. intendô Badia intendó grd. ntendëul
agg. Ⓜ entendoui, entendoula, entendoules
che dimostra viva intelligenza, competente (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ intelligente, saggio Ⓓ intelligent, klug ◇ a) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit, a la osservé te vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ y dijô a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito, a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) A odëi la pröma ota la pumpa dla bela sajun en döta süa belëza le möt bele intendô sintî na impresciun insolita A udei la pruma ŏta la pumpa d’la bella sajung in dutta sua bellezza ‘l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

entene Ⓔ INTENDERE (EWD 4, 99); ‘in espressioni usate per mettere in chiaro, precisare qualcosa’ ‹  it. 6 1632 intane (Proclama1632-1991:160)
gad. intëne mar. entëne Badia intëne grd. ntënder fas. entener caz. intener bra. entener moe. entener fod. ntëne, dentëne, nentëne col. intende amp. intende LD entene MdR intëne
v.tr. Ⓜ enten
intendere, afferrare, comprendere con la mente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F