Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/417

This page has not been proofread.


enzaul
382


zaul col. zaul LD enzaul
avv.
1 da qualche parte, in qualche posto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ da qualche parte, in qualche posto Ⓓ irgendwo, irgendwohin ◇ a) Oh i oress che chësc fucs ess ares, insciö ch’i n’á inzai odü un depënt, ch’al parô, ch’al jiss sciöche le vënt. O i oress’ che chesc’ fucs essa ares, ingsceouc ch’i n’à zei udù ung depent, ch’el parō, ch’el jiss’ sceoucch ‘l vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
2 (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ apparentemente, presumibilmente Ⓓ anscheinend, vermutlich ◇ a) Scior Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

enzaul (LD) ↦ enzaul.

enzinzolé Ⓔ deriv. di zinzolé  6 1878 inzinzorada p.p. f.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. inzincioré Badia inzincioré
v.tr. Ⓜ enzinzoleia
cospargere di colori vari, con chiazze o sfumature cangianti (gad. P/P 1966) Ⓘ screziare Ⓓ sprenkeln, bunt bemalen
p.p. come agg. Ⓜ enzinzolés, enzinzoleda, enzinzoledes
cosparso, segnato di punti, di macchie (gad.) Ⓘ macchiettato, punteggiato Ⓓ gesprenkelt ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) ara l’â vistí de na bela pel de rehl inzinciorada ella l’ā vistì d’na bella pell d’rechl inzinzorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

eo Ⓔ onomat. 6 1848 èo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. eo mar. eo Badia eo
interiez.
espressione di biasimo (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ puah, vergogna Ⓓ pfui, schäm dich ◇ a) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! / Este propi n mot, / un de Spapa (? Spëscia?) dessot? Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! / Este propi un mot, / un de Spàpa d’sot? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

eo (gad., mar., Badia) ↦ eo.

erba Ⓔ HERBA (EWD 3, 164; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Erb-a) 6 1763 erba ‘gramen, olus’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. erba mar. erba Badia erba grd. ierba fas. erba caz. erba bra. erba moe. erba fod. ierba col. erba amp. erba LD erba MdR erba
s.f. Ⓜ erbes
pianta di altezza generalmente limitata con fusto verde e mai legnoso (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ erba Ⓓ Gras ◇ a) l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mezdì e sun Pèla de Micel, olache la feides jìa sot l’erba. l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì e sun Pela de Mičél, olà ke la feides ʒ̉ia sot l erba. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) se la vir en pesc tra de se, y se mangia l’erba bel chitamënter deboriada sela vi in pesc’ tra d’sè, e sè mangia l’erba bell chitament’r de buriada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); d) Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
erbes piante erbacee odorose (rosmarino, gine- pro, salvia ecc.) usate per aromatizzare cibi e bevande (gad. V/P 1998, grd. F 2002, MdR) Ⓘ erbe aromatiche Ⓓ Kräuter ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.); c) y á somené fora, sciöch’ ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries, por aleté alerch i vicí e à som’nè fora, sceoucch’ ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares, pur allettè arlerc i viccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

erba (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ erba.

ercabuan (fas.) ↦ ergabuan.

ercia Ⓔ ARCA (EWD 3, 165) 6 1813 ercies pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. ercia mar. erćia grd. ercia fas. èrcia caz. èrcia bra. arcia LD ercia
s.f. Ⓜ erces
cassa di legno usata un tempo per riporvi cereali (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ arca Ⓓ Getreidetruhe ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. / Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. / Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

ercia (gad., grd., LD) ↦ ercia.

erćia (mar.) ↦ ercia.

èrcia (fas., caz.) ↦ ercia.

erde Ⓔ ARDĔRE (invece di ARDĒRE) (EWD 7, 299) 6 1763 verde ‘ardeo’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. verde mar. verde Badia verde grd. verder fas. èrder caz. èrder bra. arder moe. arder fod. erde amp. arde LD erde
v.intr. Ⓜ erd, ardon, ardù
1 essere acceso, in fiamme (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ardere Ⓓ brennen ◇ a) canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea can chö schio a sear döstacaa semper i termins per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) Canch’al odô spo che le füch vardô sö, y sintî cotan bun, ch’al fajô, damanâl la uma Cang ch’el udō spo ch’ ‘l fuc vardō sou, e sintī cutang bung, ch’el fajō, damanāle la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); c) Na sëira, canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons. Eco sula mëisa n lumin che