Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/426

This page has not been proofread.


f

(gad., mar., Badia) ↦ fé.

(col., MdR) ↦ fé.

faa (gad., Badia, bra., amp.) ↦ fava.

fabricà (col., amp.) ↦ fabriché.

fabricar (moe.) ↦ frabicar.

fabriché Ⓔ it. fabbricare ‹ FABRICĀRE (EWD 3, 187) 6 1763 fabrichè ‘fabricor’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. frabiché mar. frabiché Badia frabiché grd. frabiché fas. frabichèr caz. fabrichèr bra. frabicar moe. frabicar, fabricar fod. fabriché col. fabricà amp. fabricà LD fabriché
v.tr. Ⓜ fabricheia
costruire opere murarie (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costruire, fabbricare Ⓓ bauen, errichten ◇ a) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp. Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) Tröpes beles dlijies é gnüdes fabricades en so onur Trouppes belles dlisies è gnudes fabbricades in so unur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

fabriché (fod., LD) ↦ fabriché.

fabrichèr (caz.) ↦ fabriché.

facenda Ⓔ it. faccenda ‹ FACIENDA (EWD 3, 188) 6 1833 fascëndes (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. facenda mar. facenda Badia facenda grd. fazenda fas. fazenda fod. fazenda amp. facenda LD facenda MdR fascenda
s.f. Ⓜ facendes
cosa da fare, affare, incombenza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ faccenda Ⓓ Geschäft, Angelegenheit ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes facendes ves lascia Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

facenda (gad., mar., Badia, amp., LD) ↦ facenda.

facoltà (fas., caz., col., amp.) ↦ facolté.

facolté Ⓔ it. facoltà ‹ FACULTĀS (EWD 3, 189) 6 1632 facultes pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. facolté mar. facolté Badia faculté grd. facultà fas. facoltà caz. facoltà fod. facolté col. facoltà amp. facoltà LD facolté
s.f. Ⓜ facoltés
ricchezza, patrimonio, bene materiale (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD) Ⓘ facoltà Ⓓ Vermögen ◇ a) Y le plü jonn de chi dij al pere: Pere dáme la pert dla facolté, che me toca; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca; e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca; e el à partì la sia facoltà fra ic. E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca; e el a partí la sia facoltá fra idg. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) le plü jonn de chisc dij a so pere: déme la pert de facolté che me toca, y ël i á partí süa facolté. ‘l pleù jon de chisc diss a so père: dèmme la pert de facoltè, che ’m tòcca, e al i ha partì sua facoltè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.). f