Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/436

This page has not been proofread.


fazolel
401


favè (fod.) ↦ favé.

favela Ⓔ it. favella 6 1878 favella (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64)
gad. favela mar. faela Badia favela fod. favela
s.f. Ⓜ faveles
facoltà di parlare, di esprimersi verbalmente (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ favella Ⓓ Sprache ◇ a) Sëgn dá amënt, ci ch’i á ciamó da te dí: canch’i ará pordü la favela Sengn’ dà a ment, cicch’ i à ciamò da tè dì: cang, ch’i arrà purdŭ la favella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) mefodër inlaota él sté chësta püra bestia zënza favela che m’á ortié cina a os. meffo der illaota elle ste chesta pura bestia zenza favella ch’m’à ortiè cina a os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

favela (gad., Badia, fod.) ↦ favela.

favor (grd., fas., fod., col., MdR) ↦ favour.

favore (Badia) ↦ favour.

favorevol Ⓔ it. favorevole 6 1833 favorévol (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240)
MdR favorevol
agg. Ⓜ favorevoi, favorevola, favorevoles
che reca vantaggio (MdR) Ⓘ favorevole Ⓓ günstig ◇ a) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

favorevol (MdR) ↦ favorevol.

favour Ⓔ it. favore ‹ FAVOR (EWD 3, 213) 6 1833 favur (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232)
gad. favur Badia favore grd. favor fas. favor bra. faor fod. favor col. favor amp. favour LD favour MdR favor, favur
s.m. Ⓜ favours
1 buona disposizione, concretamente espressa con la dimostrazione del proprio gradimento nei confronti di qualcuno o di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ favore Ⓓ Gunst ◇ a) Ël é bele plü de n mëis, che iö n’à avü le favor de ves odëi. Ël é bel[e] plü de ‘ǹ mëis, ch’jeu n’ha avü le favór de ves odëi. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR)
2 azione concreta che sia effetto e dimostrazione di benevolenza (gad., MdR) Ⓘ favore, piacere Ⓓ Gefälligkeit, Gefallen ◇ a) Vign’ota, ch’iö avrà l’onur de rajonè con vos, vorunse pa dagnora baié talian. / Iö ne m’infidâ pa a ves preié de chëst favur. Vign’óta, ch’jeu avrà l’onur de raĝionè coǹ vos, vorunse pa dagnóra bajé taliaǹ. / Jeu ne m’infidâ pa a ves preÿé de quest favur. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) porcí che a proporziun dl amur, ch’Ël nes porta mënel les desgrazies, che é favori mal conesciüs purcicche a proporziung d’l amur, ch’El nes porta menel les desgrazies, che è favori mal conesceūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
a favour (fod.) Ⓘ favorevole Ⓓ günstig ◇ a) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. ‘L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

favour (amp., LD) ↦ favour.

favur (gad., MdR) ↦ favour.

faza Ⓔ nordit. faza / it. faccia ‹ FACIES 6 1844 faz̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
Badia fazia fod. faza amp. faza
s.f. Ⓜ fazes
parte anteriore della testa, nella quale si trovano gli occhi, il naso e la bocca (Badia, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ faccia Ⓓ Gesicht ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Cina ch’i ará vita, n’arbandonarái mai chësc bosch, n’odarái atra fazia umana Cina ch’i arrà vita, n’arbandonarai mai chesc’ bosc, n’udarai at’r fazia umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia) ☝ mus.

faza (fod., amp.) ↦ faza.

fazenda (grd., fas., fod.) ↦ facenda.

fazia (Badia) ↦ faza.

fazile Ⓔ nordit. fàçile ‹ FACILIS (EWD 3, 214) 6 1870 facile (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. fazile Badia fazile fas. fazile fod. fazile col. fazile amp. fazile
agg. Ⓜ fazili, fazile, faziles
1 che si fa o che si comprende senza fatica o difficoltà (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ facile Ⓓ einfach, leicht ◇ a) Vos scusà, sé braa śente / Galantome e de bon cuor / Boi da fazile inprescion Vòs scusà se braà zènte / Galantòme e de bon cuor / Boi da faziele impression Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.) ☝ saurì
2 eccessivamente fiducioso o addirittura sprovveduto (fod.) Ⓘ ingenuo Ⓓ naiv ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

fazile (gad., Badia, fas., fod., col., amp.) ↦ fazile.

fazilmente (fod., amp.) ↦ fazilmenter.

fazilmenter Ⓔ it. facilmente 6 1833 facilmëntr (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
fod. fazilmente amp. fazilmente MdR fazilmënter
avv.
senza difficoltà oggettive o soggettive (fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

fazilmënter (MdR) ↦ fazilmenter.

fazolel Ⓔ it. fazzoletto (da FACIĀLE) con cambio di suffisso seriore (EWD 3, 215) 6 1763 fazzorell ‘strophyolum’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fazorel mar. fazorel Badia fazurel MdR fazorel
s.m. Ⓜ fazoliei
1 grande pezzo di seta, lana e simile, di forma quadrata, usato per coprire la testa o da portare intorno al collo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ fazzoletto Ⓓ Kopftuch, Halstuch ◇ a) Ël istës […] i á dé n gran fazorel por se curí le ce cuntra le frëit El istess […] i à dè ‘ng grang fazzorel pur s’ curì ‘l ciè cuntra ‘l freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 quadrato di tela di lino o cotone, adoperato per soffiarsi il naso, asciugarsi il sudore e per altri simili usi (MdR) Ⓘ fazzoletto Ⓓ Taschentuch ◇ a) Dàme le fazorel. / Chilò n’ëise n blanch. Dame le fazorel. / Quilò n’ëise ‘ǹ blanc. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
fazolet.