Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/437

This page has not been proofread.


fazolet
402


fazolet Ⓔ it. fazzoletto (da FACIĀLE) (EWD 3, 215) 6 1873 fazorete pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
grd. fazulët fas. fazolet fod. fazolët amp. fazoreto LD fazolet
s.m. Ⓜ fazolec
grande pezzo di seta, lana e simile, di forma quadrata, usato per coprire la testa o da portare intorno al collo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fazzoletto Ⓓ Kopftuch, Halstuch ◇ a) De fazorete non é da portà / Prin de duto ’es pensa là, / Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là, / Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
fazolel.

fazolet (fas., LD) ↦ fazolet.

fazolët (fod.) ↦ fazolet.

fazorel (gad., mar., MdR) ↦ fazolel.

fazoreto (amp.) ↦ fazolet.

fazulët (grd.) ↦ fazolet.

fazurel (Badia) ↦ fazolel.

fe (fas., bra.) ↦ fede.

fe (gad., mar.) ↦ fiel.

Ⓔ FACERE (EWD 3, 181; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fak-e-) 6 1631 fes 3 (Proclama1631-1991:156)
gad. fá mar. fá Badia fá grd. fé fas. fèr caz. fèr bra. far moe. far fod. fè col. fà, fai amp. fei LD fé MdR fà
v.tr. Ⓜ fej, fajon, fat
1 compiere una determinata azione o attività, eseguire, realizzare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fare Ⓓ tun, machen ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); c) Y fajëde gran rumor, / Canche Stina vën sul cor. I faʃhëde gran rumor, / Kanke Stina vën sul kor. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); d) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! he fatt piggié davant a Dio, e davant a vos HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Perdonéme sce iö à tralascè de fà mi dovér. Perdonéme ŝe jeu ha tralascè de fà mi dovér. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); f) so père per el contentèr l’à fat la divijion de si aeres, e l ge l’à data so père per el contentèr l’ha fat la divisiong dei sie avères, e ‘l ghiè l’ha data SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); g) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) nos volon fè ncuoi n gran past nos volong fè ‘ncuoi ‘n grang past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit, / fossade bogn; e jì a la pieif. Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit, / Fossade bogn; e xi alla pief. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); j) N uem ie jit ora te si campania a sené. Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); k) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 operare, agire (amp.) Ⓘ fare Ⓓ handeln ◇ b) Duncue ài un merito / Chi doi o tre là?… / E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. Dunque ai un merito / Chí doi o trei lá?… / E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); a) Ma el par de no crede / Chi che no pó vede / Ch’ ’es posse fei coscì. Ma el par de no crede / Chi che no po’ vede / Ches pòsse fei così. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
3 esercitare un mestiere, una professione, avere una qualità o una dignità o uno stato (grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ fare Ⓓ arbeiten ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Süa fomena le rejiava gonot dè de chëst, e dijova, che sce ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia inte ćiasa Süa fomena le reŝiava gonót dè de quëst, e diŝòva, che ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa inte çhiasa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Pazienza encora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Apò duta res ores / Che à fato el cassier, / ’Es no sarae gnanche cheres, / Se i fajea lore delver. Appó duta re zóres / Che á fatto el Cassier, / Se i fascea lore del vér. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 preparare una pietanza (fas., MdR) Ⓘ fare, cucinare Ⓓ machen, kochen ◇ a) Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.)
5 con valore fattitivo, seguito da un infinito (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ fare Ⓓ lassen ◇ a) te farè mené a Persenon / coi autri a studié te farè menè a persenon / coi autri a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); e) l famei ge disc: l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel el famèi ghiè disc: l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang