Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/454

This page has not been proofread.


finta
419


2 fig. acutezza, sagacia (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ finezza Ⓓ Scharfsinn ◇ a) Intan la finëza de Golo á spié chësc plann Intang la finezza de Golo ha spiè chesc’ plān DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

fineza (fas.) ↦ fineza.

finëza (gad., Badia, grd., fod.) ↦ fineza.

finí (gad., mar., Badia) ↦ finì.

finì Ⓔ FĪNĪRE (EWD 3, 250) 6 1763 al è finì ‘finis, finitum est’(Bartolomei1763-1976:68)
gad. finí mar. finí Badia finí fas. fenir bra. fenir moe. finir fod. finì, fenì col. finì amp. fenì LD finì MdR finì
v.tr. Ⓜ finesc
1 portare a termine, a compimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ultimare, finire Ⓓ beenden, beendigen ◇ a) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quanch’ ël ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); b) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); d) Co na ota ra śente / I à abù fenì de cordà, / Ocoreva naturalmente, / Anche ai besteame pensà. Co na ótta ra zente / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / Anche ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) al â mefodër finí d’lí la secunda ota la lëtra de Genofefa el ā meffo der finì d’lì la secunda ŏta la lettra d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); f) Sön dlijia y le mët te tabernacul, / Y insciö él finí le divin Spetacul. Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, / E ingsö elle finì l’divino Spettacol. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
2 con il pronome la indeterminato, smettere di fare qualcosa (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finire, smetterla Ⓓ aufhören ◇ a) Con Dio aste scomencé / Con Dio finëscela ince tö. Con Dio aste scomentschö / Con Dio fineschela intgie tō. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) Ma ra voi fenì: da resto / Dijé pu ce, che voré Ma ra voi finì: da resto / Disè pu c’e, che vorè ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); d) y la finî, cun dí d’avëi tigní por dessigü, che uma y fi bele dadî ess messü morí de na mort ciamó plü crödia e la finī, cung dì d’avei tignì pur desigù, che uma e fì bell da dī ess’ messè morì dena mort ciamò plou crudia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
3 consumare interamente, portare a esaurimento (amp.) Ⓘ finire Ⓓ verbrauchen, aufbrauchen ◇ a) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
v.intr. Ⓜ finesc
finire, giungere al termine, non procedere oltre nello spazio o nel tempo (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ finire, terminare Ⓓ enden ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Ra miseria ca in Anpezo / R’ é fenida par ades Ra misèria cà in Ampezzo / Re fenida par ades Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); c) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ finis, finida, finides
1 portato a compimento, a termine (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ finito, terminato Ⓓ fertig, beendet ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR)
2 irrimediabilmente esaurito sul piano spirituale o fisico (gad. P/P 1966) Ⓘ finito, sfinito Ⓓ fertig ◇ a) Chiló i él sofié la usc y finida se lascera ia söl let di patimënc Chilò i elle soffiè la usc’ e finida s’ lasc’la ia soul lett di patimentg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
finé.

finì (fod., col., LD, MdR) ↦ finì.

finir (moe.) ↦ finì.

finora Ⓔ it. finora 6 1819 finora (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199)
gad. finora Badia finora amp. finora
avv.
fino a questo momento (gad., amp.) Ⓘ finora Ⓓ bisher ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.) ☝ fin a sen.

finora (gad., Badia, amp.) ↦ finora.

finta Ⓔ it. finta ‹ FINCTA (da FINGERE) (EWD 3, 251) 6 1821 finta (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. finta mar. finta Badia finta grd. finta fas. finta bra. finta fod. finta amp. finta LD finta
s.f. Ⓜ fintes
simulazione, spec. nell’atteggiamento o nel comportamento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finta Ⓓ Finte, List, Verstellung
fé finta de (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas., fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare finta di, fingere Ⓓ so tun als ob ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) E i aea fat finta de portar un mort perché nesciugn i ferme. Ö i aöa fat finta dö portar un mort per-