Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/47

This page has not been proofread.


adio
12


s.m. sg.
saluto di commiato (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ addio Ⓓ Lebewohl, auf Wiedersehen ◇ a) ëra se mëna ciamó n adio, y se fej a savëi por bocia mia, ch’ara é inozënta ella s’ mena ciamò ‘ng addio, e s’ fesc’ a savei pur boccia mia, ch’ella è innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) y i dá na odlada cun les leghermes de rengraziamënt ai edli a süa ciasa de set agn col ultimo adio e i da na udlada colles legrimes d’ringraziament ai oudli a sua ciaſa d’sett angn’ coll’ ultimo addio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

adio (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ adio.

adoloré Ⓔ it. addolorato 6 1813 adulerà (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. adulerà
agg. Ⓜ adolorés, adoloreda, adoloredes
che prova dolore; triste, afflitto (grd.) Ⓘ addolorato Ⓓ betrübt ◇ a) V’adore pra chësta segonda Stazion. Gejù adulerà! V’adore pra chàsta segonda Stazion. Gie-su adulerà! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Gejù anconta si oma adulereda. Giesu inconta si oma adu-lereda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

adöm (gad., mar.) ↦ adum.

adora Ⓔ AD HŌRAM (EWD 5, 104) 6 1852 adora (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. adora mar. adora Badia adora grd. adëura fas. a ora fod. adora col. a ora amp. adora LD adora
avv.
1 di mattino, di buon’ora (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar ga-iert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) L’ater de da doman chërdel la uma bel adora, y dij: "Mama lovede, y gnide cun me a odëi, ci che le bun Dî á indô fat da nü." L’at’r dè da domang ch’erd’l la uma bell’ adora, e disc’: "Mamma levede, e gni-de commè a udei, cicch ‘l bung Di à indò fatt da nu." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
2 prima di quando una cosa succeda normalmente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

adora (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ adora.

adorà (col., amp.) ↦ adoré1.

adorabel Ⓔ it. adorabile 6 1878 adorabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. adorabl Badia adorabl
agg. Ⓜ adorabli, adorabla, adorables
che è degno di adorazione (gad.) Ⓘ adorabile Ⓓ verehrungswürdig ◇ a) y l’inom adorabl de chësc fi é Gejú Crist e l’innom adorabile d’chesc’ Fì è Gesù Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

adorabl (gad., Badia) ↦ adorabel.

adorar (bra.) ↦ adoré1.

adorbé Ⓔ *EXORBĀRE con cambio di prefisso: AD (EWD 1, 48) 6 1878 addorbi 6 invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. adurbé mar. adurbé Badia adorbè grd. adurbé fas. adorbèr caz. adorbèr bra. adorbir fod. adorbé LD adorbé
v.tr. Ⓜ adourba
privare momentaneamente della vista con l’azione di una luce troppo intensa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ abbagliare Ⓓ blenden ◇ a) Ince le picé, (dijôra) i dà gonot la somëia a chi früc intossiá, porater cöci, bi, adurbi l’edl, mo porta lapró maratia y la mort In-cie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ in-tossià, pur at’r coucci, bi, addorbi l’oud’l, mo porta lapprò marattìa e la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

adorbé (fod., LD) ↦ adorbé.

adorbè (Badia) ↦ adorbé.

adorbèr (fas., caz.) ↦ adorbé.

adorbir (bra.) ↦ adorbé.

adoré1 Ⓔ ADŌRĀRE (EWD 1, 49) 6 1813 adore 1 (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. adoré mar. adoré Badia adorè grd. aduré fas. adorèr caz. adorèr bra. adorar fod. adoré col. adorà amp. adorà LD adoré
v.tr. Ⓜ adora
prestare culto di adorazione alla divinità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adorare Ⓓ anbeten ◇ a) V’adore pra chësta otava Stazion o caro Gejù V’adore pra chasta ottava Stazion o caro Giesu RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no ado-rar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); c) Cara mia creatöra, i t’á bele insigné, ch’al é por nos n bun Pere en Cil, n Signur che mirita d’ester adoré Cara mia creatura, i t’ à belle insignè, ch’el è pur nos ‘ng bung Pere in Ceìl, ‘ng Signur ch’merita d’est’r adorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); d) Al’Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’ In-carnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

adoré (gad., mar., fod., LD) ↦ adoré1.

adoré2 Ⓔ ADOPERĀRE (EWD 1, 49); significato ‘avere bisogno’ calcato sul dt. brauchen (Gsell MM) 6 1763 adorè ‘utor’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. adoré mar. adoré Badia adorè grd. adurvé fas. durèr caz. durèr bra. durar moe. dorar fod. douré col. dorà, duorà amp. dorà LD adoré MdR adorè
v.tr. Ⓜ adora
1 usare, utilizzare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ adoperare Ⓓ verwenden, benutzen, gebrauchen ◇ a) vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià, y adurvé duc canc i mitli per me schivé vo-sta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschima-menter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò