Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/470

This page has not been proofread.


freit
435


tgjapá san de retorn. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) Ël é vëi, ch’ël vëgn gonot inte nosta ćiasa (da nos) porćì ch’ël é n bun amico de mi fre. Ël é vëi, ch’ël vëgn gonót inte nosta çhiasa (da nos) porçhi ch’ël é ‘n buǹ amico de mi frè. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) Bën, sën alda mio bun fre: / Ci ch’i te diji encö Böng, seng alda mio bung frö: / Tgi chi tö dischi ngcō AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) por chësc dessi ’ci ëi ester bugn y amé chësc bun Pere, ince s’amé tra d’ëi desco fredesc purchesc’ dessi ci ei est’r bongn’ e amè chesc’ bung Pere, incie s’ amè tra d’ei desco fredesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
fredesc y sorans (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002) Ⓘ fratelli e sorelle Ⓓ Geschwister ◇ a) I fredesc y la surans de na muta, che fova per se maridé, dijova na sëira: Śën sor! recordete po d’avëi pazienza I frèdeŝ y la suràŋs de na mutta, chë fòa per së maridè, dis̄ova na sëira: Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
fradel.

fre (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ fre.

fre (amp.) ↦ fregora.

Frea (grd., fas.) ↦ Frera.

freada (moe., col.) ↦ ferieda.

frecuent Ⓔ it. frequente 6 1878 frequente (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. frecuënt amp. frecuente
agg. Ⓜ frecuenc, frecuenta, frecuentes
ripetuto a brevi intervalli (gad., amp.) Ⓘ frequente Ⓓ häufig
de frecuent (amp.) Ⓘ spesso, di frequente Ⓓ oft ◇ a) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

frecuënt (gad.) ↦ frecuent.

frecuente (amp.) ↦ frecuent.

fredor (fas., caz.) ↦ ferdon.

frego (gad., mar., col.) ↦ fregul.

frëgo (fod.) ↦ fregul.

fregol (fas.) ↦ fregul.

fregola Ⓔ *FRICULA (da FRICĀRE) (EWD 3, 311) 6 1844 fre (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. frogora mar. froghera Badia fragura grd. fregula fas. frégola fod. frëgola, frogola col. fregola amp. fregora, fre LD fregola
s.f. Ⓜ fregoles
piccolissima quantità di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, amp. A 1879, LD) Ⓘ briciola Ⓓ Bisschen ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) E po i tol ai poerete / Chera fre che i à dà el comun E pò i tòl, ai poerete / Chera frè, che ià da el comun Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.)
na fre (amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ un po’ Ⓓ ein bisschen, ein wenig ◇ a) Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’ es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ◆ na

fre a la outa (amp. C 1986, LD) Ⓘ un po’ alla volta Ⓓ allmählich ◇ a) O fraià pura, stajé alegre, intanto / na fre areota v’in śiré in malora… O fraià pura, stagé alegre, intanto / na fre a reota v’in ziré in malora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

fregola (col., LD) ↦ fregola.

frégola (fas.) ↦ fregola.

frëgola (fod.) ↦ fregola.

fregolar (bra., moe.) ↦ fegolé.

fregolèr (fas.) ↦ fegolé.

fregora (amp.) ↦ fregola.

fregul Ⓔ nordit. fregol ‹ *FRICULUS (GsellMM) 6 1870 fregol (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. frego mar. frego Badia frago grd. fregul fas. fregol fod. frëgo, frò col. frego LD fregul
s.m. sg.
piccolissima quantità di qualcosa (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ briciola Ⓓ Bisschen
n fregul (grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ un po’ Ⓓ ein wenig, ein bisschen ◇ a) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ n fregul a la outa (fod.) Ⓘ un po’ alla volta Ⓓ allmählich ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida Si, un fregol alla ota i la capida AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

fregul (grd., LD) ↦ fregul.

fregula (grd.) ↦ fregola.

freit Ⓔ FRIGIDUS (EWD 3, 321) 6 1763 froed ‘frigus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. frëit mar. frëit Badia frëit grd. frëit fas. freit bra. freit fod. freit amp. fiedo LD freit MdR frëit
agg. Ⓜ freic, freida, freides
1 che comunica una sensazione contraria a quella del caldo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ freddo Ⓓ kalt ◇ a) Dàme ca na ćiamëja nëta. / Chilò éla. / Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. / Quilò éla. / Ëlla é tant frëida. / Ŝe vorëis, la scialdi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Caro sposo! I te scrii dal salajé frëit de mia porjun Caro sposo! I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); c) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 insensibile, senza pietà (grd. F 2002, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ freddo Ⓓ kalt, unbarmherzig ◇ a) par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
s.m. Ⓜ freic
clima rigido, bassa temperatura (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ freddo Ⓓ Kälte ◇ a) Fêjel frëit? / Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada