Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/488

This page has not been proofread.


glacé
453


dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta, mo no da una pērt, no dall’ atra è ceìs crudia la mort d’l giust DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
avv.
1 veramente, realmente (MdR) Ⓘ proprio Ⓓ wirklich ◇ a) Deplü aste dit, che chëst jonn é dërt abile e sà bëin lì, scrì, e fà cunć. Chëst é iüst na fortüna por ël. De plü haste dit, che quëst ĵon é dërt abile e sa bëiǹ lì, scrì, e fa cuntg. Quëst é jüst ‘na fortüna por ël. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR)
2 per l’appunto, proprio (MdR) Ⓘ giusto Ⓓ eben ◇ a) N’oresses gnì n püch a spazier con me? / O mi care signur Francësch, incö ne pòla ester. / Co pa no? / Porćì che iö ne me sënte nia dërt bëin. / Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. N’oresses gnì ‘ǹ püc a spazier coǹ mè? / O mi care Signur Franćësc, incoeu ne pòla estr. / Có pa nò? / Porçhi ch’jeu ne me sënte nia dërt bëiǹ. / Jüst per quëst desses gòde l’aria frësca. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
giust y dert (MdR) Ⓘ buono e giusto Ⓓ gut und recht ◇ a) Diesc reinesc é le solito priesc. Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Dieŝ reineŝ é le solito pri[e] ŝ. Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR).

giust (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ giust.

giüst (Badia, MdR) ↦ giust.

giusta Ⓔ it. giusta 6 1845 justa (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. iusta mar. iüsta Badia iüsta grd. iusta fas. giusta bra. giusta, iusta moe. giusta fod. giusta, iusta
avv.
1 nel momento esatto che (fas.) Ⓘ proprio quando Ⓓ just ◇ a) Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte un gran trundenament. Iusta chö volöö min schir a Vic chanchö ö sentu tö cölla camerô dallaite un gran trundenament. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.)
2 veramente, realmente (fas. DILF 2013) Ⓘ proprio Ⓓ wirklich ◇ a) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (moe.).

giusta (fas., bra., moe., fod.) ↦ giusta.

giustizia Ⓔ it. giustizia ‹ JŪSTITIA (EWD 3, 402) 6 1632 Giustities pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. iustizia mar. iustizia Badia giustizia grd. giustizia fas. giustizia bra. giustizia fod. giustizia amp. justizia LD giustizia
s.f. sg.
1 virtù morale che consiste nel rispettare i diritti altrui e nel riconoscere a ciascuno ciò che gli spetta (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giustizia Ⓓ Gerechtigkeit ◇ a) el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) al ea de n natural tan da frat y da gnoch, che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc, ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) al fô de natural tan frat y tan da nia, ch’al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës ål foa de natorål tan frat ẹ tan da nia, ch’ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia, che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia, chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) Chësc é iustizia, ezelentiscima sciora, (dij Guelfo) Chesc’ è giustizia, ezzellentissima siora, (disc’ Guelfo) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 attuazione concreta di un principio o di un provvedimento giusto (gad.) Ⓘ giustizia Ⓓ Gerechtigkeit ◇ a) Pesc n’ál mai albü, cina ch’al ne n’é gnü fat iustizia. Pesc’ n’āle mai aibū, cina ch’el nen è gnū fatt giustizia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

giustizia (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ giustizia.

giut (grd.) ↦ die2.

giutèr (caz.) ↦ judé.

glac (fod.) ↦ glacia.

glacé Ⓔ GLACIĀRE 6 1763 glatschè ‘gelidus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. dlacé mar. dlacé Badia dlacè grd. dlacé fas. giacèr bra. iaciar moe. giaciar fod. glacé col. giazé amp. jazà LD glacé MdR dlacè
v.tr. Ⓜ glacia
fare sentire il freddo (gad. V/P 1998, fas. DILF 2013) Ⓘ gelare Ⓓ frieren machen ◇ a) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará, le frëit ne me dlaciará plü, i ne n’ará degöna maratia da soporté O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà, ‘l freit nè mè d’laccearà plou, i nen’ arà d’guna marattìa da sopportè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
v.intr. Ⓜ glacia
diventare ghiaccio, congelarsi (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ghiacciare, gelare Ⓓ gefrieren ◇ a) Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) y afinch’ al ne mances da bëre, nosta fontana sarëna ne dlacia mai e affinch’ el nè mancie da beire, nosta fontana serena nè dlaccea mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); c) y gonot dijôra cun leghermes, che dlaciâ tl degore: "Ah, mi Dî! e gonot dijōv’la cung legrimes, che d’lacceā t’ l d’gŏre: "Ah, mi Dì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ glacés, glaceda, glacedes
1 che è diventato ghiaccio, che è coperto di ghiaccio (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ ghiacciato Ⓓ vereist ◇ a) dai