Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/489

This page has not been proofread.


glacé
454


parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 che prova una sensazione di freddo persistente (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ infreddolito Ⓓ frierend, fröstelnd ◇ a) La püra sciora döta dlaciada tremorâ sciöche na fëia La pura Siora dutta dlacceada tromorā sceoucch’ na fouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
3 ridotto a gelo, a ghiaccio (gad., fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ gelato Ⓓ gefroren ◇ a) Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val’ raisc fora dla tera dlaciada Spo à la ma m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
se glacé (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere freddo, essere infreddolito Ⓓ frieren, frösteln ◇ a) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô, tl gröm de müstl te chël püre nicio, por se dlacé manco D’ban purvāla d’s’ascogne col picce al mì, ch’ella pudō, t’ l grum d’must’l t’ chel pure niccio, pur sè d’laccè manco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

glacé (fod., LD) ↦ glacé.

glacia Ⓔ GLACIA (GsellMM) 6 1763 glatscha ‘glacies’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. dlacia mar. dlacia Badia dlacia grd. dlacia fas. giacia bra. iacia moe. giacia fod. glac col. giaz amp. jaza LD glacia
s.f. Ⓜ glaces
acqua nello stato di aggregazione solido, con struttura cristallina (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghiaccio Ⓓ Eis ◇ a) Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) y sëgn, ch’al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü ragi, s’implîra de n cialt jintil y delegâ les dlaces sö por i parëis e ſengn’, ch’el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil e d’ligā les dlacces sou pur i pareis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

glacia (LD) ↦ glacia.

glacion Ⓔ deriv. di glacia (EWD 3, 108) 6 1878 d’lacceungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. dlaciun mar. dlaciun Badia dlaciun grd. dlacion fas. giacion fod. glacion col. giazon LD glacion
s.m. Ⓜ glacions
cannello di ghiaccio di forma conica (gad. A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ghiacciolo Ⓓ Eiszapfen ◇ a) dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

glacion (fod., LD) ↦ glacion.

glanda Ⓔ GLANS 6 1832 glandes pl. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. dlanda grd. dlanda fas. ghianda caz. ghianda moe. gianda
s.f. Ⓜ glandes
frutto della quercia (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973) Ⓘ ghianda Ⓓ Eichel ◇ a) el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.).

glicerina (amp.) ↦ glizerina.

gliejia Ⓔ ECLĔSIA ‹ ECCLĒSIA ‹ ἐϰϰλησία (EWD 3, 112) 6 1763 glisia ‘templum’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. dlijia mar. dlijia S. Martin dlijia Badia dlijia grd. dlieja fas. gejia caz. gejia bra. lejia, liejia fod. gliejia col. gejia amp. jejia, jeja LD gliejia MdR dlijia
s.f. Ⓜ gliejies
edificio dedicato al culto cristiano, dove i fedeli convengono per la preghiera e per assistere alle sacre funzioni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiesa Ⓓ Kirche ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’ al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) É purvà pra 100 perdieja: / y son corsa tant a dlieja: / Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! E’ prova pra 100 per diesa: / y son corsa tant A dliesa: / Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) I jogn s’en và dunca dant fora e fova bele inte dlijia, canche berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia. I ĵogn s’eǹ va dunca dant fòra e fova bel[e] inte dliŝia, quanche bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); e) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); g) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l savé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); h) Mo te dlijia él ël le pröm, / An se god ch’al á n te slöm. Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); i) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); j) I é restai incantai a sentì l nuof prezo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena, e po incamerà i beni da le gejie. I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena, e po’ incamerà i beni dalle gesie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.);