Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/499

This page has not been proofread.


granel
464


ch’i provved, e s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia); c) Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

granel (gad., mar., Badia, grd., col., amp., LD) ↦ gra-

nel.

graneta Ⓔ GRĀNUM + -ITTA (EWD 3, 425) 6 1878 granattes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. granëta mar. granëta Badia granëta grd. granëta fas. garneta fod. garnëta col. garneta LD graneta
s.f. Ⓜ granetes
bacca del mirtillo rosso (vaccinium vitis-idaea) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ mirtillo rosso Ⓓ Preiselbeere ◇ a) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes, y plü tert ia paromores y müies. Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

graneta (LD) ↦ graneta.

granëta (gad., mar., Badia, grd.) ↦ graneta.

granetei Ⓔ deriv. di graneta (cfr. EWD 3, 425) 6 1878 granetteis pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. granatëi mar. granetëi Badia granatëi fas. garneté fod. garnetè
s.m. Ⓜ graneteis
arbusto sempreverde della famiglia delle ericaceae con bacche di colore rosso (vaccinium vitis-idaea) (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fas. DA 1973, fod. Ms 2005) Ⓘ cespuglio di mirtillo rosso Ⓓ Preiselbeerstrauch, Preiselbeerstaude ◇ a) Tra dötes êl na bela jona vistida de blanch, le col forní de na morona en beliscimes perles, ch’i presentâ a Genofefa na gherlanda de granetëis intreciada de flus blances sciöche la nëi Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d’blanc, ‘l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles, ch’i presentā a Genofefa na gherlanda d’granetteis intrceada d’flus blancies sceoucche la nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

granetëi (mar.) ↦ granetei.

graneza Ⓔ deriv. di gran (EWD 3, 424) 6 1879 grannázza (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. granëza Badia granëza fas. graneza
s.f. sg.
altezza di stato, sublimità, eccellenza che deriva dalla condizione sociale, dall’autorità, dal genio, dalla gloria delle opere o delle imprese (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ grandezza Ⓓ Größe ◇ a) An mëss incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
grandeza.

graneza (fas.) ↦ graneza.

granëza (gad., Badia) ↦ graneza.

granmarcé Ⓔ it. gran mercè ‹  frz. grand merci ‹  GRANDIS + MERCĒS (EWD 3, 420) 6 1833 graǹ marćè (DeRüM, SignuraUma1833-1995:235)
gad. granmarcé mar. granmarcé col. gramarzé amp. gramarzé MdR granmarcè
interiez.
esprime ringraziamento, gratitudine, riconoscimento (gad. Pi 1967; V/P 1998, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ grazie, grazie tante Ⓓ danke, vielen Dank ◇ a) Iö ves prëie de me la saludé bel bel. / Granmarcè. Iö ne m’ó pa desmentié, no. [Jeu] Ves prëÿe de me la saludé bel bel. / Graǹ marćè. Jeu ne m’ó pa desmentié, nò. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) Bona nöt, dormide bëin. / Granmarcè. Bonna neut, dormide bëiǹ. / Gran marćè. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR).

granmarcé (gad., mar.) ↦ granmarcé.

granmarcè (MdR) ↦ granmarcé.

grano (amp.) ↦ gran1.

grant (grd.) ↦ gran2.

gras Ⓔ CRASSUS (EWD 3, 426; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’grass-u) 6 1763 grass ‘adeps’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gras mar. gras Badia gras grd. gras fas. gras caz. gras fod. gras col. gras amp. gras LD gras
agg. Ⓜ grasc, grassa, grasses
1 caratterizzato da una più o meno apprezzabile abbondanza adiposa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corpulento, grasso Ⓓ fett, dick ◇ a) Y tolede ca chël videl gras E tolléde cà chal videl gras HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ti fra ie unì, y ti pere à mazà n vadel gras Ti frá joe uni, y ti pére ha mazzá ung vedöl grass HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E tolé n vedel gras, e mazalo E tollé un vedél grass, e mazzálo HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) e spo jì a tò n vedel, che siebe gras, mazelo, percié nos volon fè ncuoi n gran past e spo ji a to ‘n vedel, che siebe grass, mazzello, perciè nos volong fè ‘ncuoi ‘n grang past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapó l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. vantaggioso, abbondante (gad.) Ⓘ grasso fig., ricco Ⓓ fett fig., reich ◇ a) […] ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere […] arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

gras (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., amp., LD) ↦ gras.

grasomé Ⓔ ? (EWD 3, 428) 6 1878 graſumè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. grasomé Badia grasomè
v.intr. Ⓜ grasomeia
trovarsi in uno stato di abbattimento fisico o morale, per lo più accompagnato da sofferenze e da privazioni (gad.) Ⓘ languire Ⓓ schmachten ◇ a) Signur, no le lascede grasomé te chësta meseria. Signur, no ‘l lascede graſumè te chesta m’ſēria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ grasomés, grasomeda, grasomedes
che manca di vigore, di forza (gad.) Ⓘ debole Ⓓ schwach, schwächlich ◇ a) Söl ciastel chersciôl forsc sö massa delicat, y sëgn fossel ghel, grasomé al per di atri mituns di signurs. Soul ciastell c’rsceŏle forsi sou massa d’licat, e ſengn’ foss’l ghel, graſumè al per d’i atri mittungs di Signurc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

grasomé (gad.) ↦ grasomé.

grasomè (Badia) ↦ grasomé.