Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/503

This page has not been proofread.


grogol
468


gol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa Tra na di e l autra, kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

grogol (fas., caz.) ↦ grogol.

gröm (gad., mar.) ↦ grum.

grop (fas., fod.) ↦ grup.

gropa (Badia) ↦ gruepa.

gröpa (gad.) ↦ gruepa.

gros1 Ⓔ nordit. gros(so) ‹  GROSSUS (EWD 3, 446) 6 1811 gros (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. gros mar. gros Badia gros grd. gros fas. gros fod. gros LD gros MdR gros
s.m. Ⓜ grosc
moneta medievale d’argento, la più diffusa in europa e nel levante, inizialmente del valore di un soldo di lira e più tardi di 2 e poi di 4 soldi (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ grosso Ⓓ Groschen ◇ a) Iö ves dije dessigü, les spëises é bëin de bot granes. / Iö ves ó dè ot reinesc. / Ël ne và n gros dainciarà. Iö ves à bele fat l’ultimo priesc. Jeu ves diŝe de sigü, les spëises é bëiǹ de bòt granes. / Jeu ves ó dè òtt reineŝ. / Ël ne va uǹ gròs da ’ǹćiarà. Jeu ves ha bel[e] fat l’ultimo pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR)
grosc (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ soldi, denaro Ⓓ Geld ◇ a) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sojorè, ne savôla mefo olà i ascogne ’Na óta, che questa fomena s’ â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè, ne savôla meffo olà i ascogne DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) J. Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. S̄. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Al mes i consegnëiel so miú ciaval, col comando d’i dé sprom chël tan, ch’al pó, y na bela soma de grosc i ál impormetü pro Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d’i dè spromm chel tang, ch’el po, e na bella somma d’grosc’ i āle impormettù pro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); d) N’i ciaféi sö amur ales robes dl monn, ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî, ch’é vi N’i ceaffèi sou amur alles robes d’l mon, nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì, ch’è vì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

gros (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

gros1.

gros2 Ⓔ GROSSUS (EWD 3, 445; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’grOss-u) 6 1763 gross ‘ruditas’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gros mar. gros Badia gros grd. gros fas. gros caz. gros bra. gros fod. gros amp. gros LD gros MdR gros
agg. Ⓜ grosc, grossa, grosses
1 che ha dimensioni notevoli, superiori a quelle ordinarie (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ grosso Ⓓ dick ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) t’en mësses comprè de tai da n bel col gros, e da la vita bela cürta t’ eǹ mësses comprè de tai da ‘ǹ bel col gròs, e da la vita bella cürta DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Chest bez vegnìa intant larch e gros. Köst bötz veniô intant larg e grôs. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); d) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Chisc trei i à vedù che l’é n bel tous gran e gros Kiš trei i a vedù ke l è un bel tous gran e grós BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); f) ëra cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat tacada, vá fora por le bosch a chirí ca y lá bugn früc ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d’latt taccada, va fora pur ‘l bosc a chirì ca e là bongn’ fruttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); g) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 fig. rozzo e sgradevole per natura o per mancanza di educazione (amp.) Ⓘ grossolano Ⓓ roh fig. ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

gros (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ gros2.

grosta (grd., fas.) ↦ crosta.

grota Ⓔ it. grotta ‹ CRYPTA ‹ χρυπτή (EWD 3, 447) 6 1878 grota (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. grota Badia grota fas. grota
s.f. Ⓜ grotes
cavità naturale a sviluppo prevalentemente orizzontale, che si addentra nel sottosuolo o nei fianchi di un monte (gad. A 1895, fas. R 1914/99) Ⓘ grotta Ⓓ Höhle ◇ a) Vigni flu, sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana, vigni flu messess perde le frësch y le corú Vigne flu, soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana, vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

grota (gad., Badia, fas.) ↦ grota.

grotena (grd.) ↦ gredena.

groton (amp.) ↦ croton.

grou (gad.) ↦ grove.

grove Ⓔ RŪGIDUS + mhd. grob (EWD 3, 443) 6 1763 grou ‘scaber’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. grou mar. grô Badia grô grd. grove fas. grovech moe. grovie fod. grove amp. grobo LD grove
agg. Ⓜ grovi, grovia, grovies
1 scabro, aspro al tatto (contrapposto a liscio) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruvido Ⓓ rau ◇ a) Mi fi, i ne te pó lascé atra recordanza, che chësc püre lëgn grou Mi fì, i nè t’ po lascè atra r’cordenza, che chesc’ pure lengn’ grŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 fig. improntato a una particolare asprezza, spesso dovuta a scontrosità o rozzezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruvido fig.Ⓓ rau fig. ◇ a) Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Genofefa téte