Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/509

This page has not been proofread.


474
474


mi care, dè de chël ne se pò degügn lamentè, sc’ ëla n’i và dagnora a so möt. Insceu éla, mi care, dè de quël ne se pò degügn lamentè, ŝ’ ëlla n’i va dagnóra a sò meut. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); k) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); l) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); m) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghe n vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); n) i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa: Ma fiol caro, ie disc el pere; t’ es dagnára con mi gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa: Ma fiol caro, gli diss el père; T’es dagnava [sic] commì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); o) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); p) ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); q) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); r) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); s) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); t) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); u) L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); v) L pere partësc la roba, y dà al fi chël, che ie tucova. ‘L père partèŝ la roba, y dà al fi chëll, chë jë tuccova. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); w) l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); x) ma ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); y) te sas pö, ch’i messun porté i edli por proa de süa mort t’ sas pou, ch’i messung portè i oudli pur prova de sua mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
i vel (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ occorrere, ci vuole Ⓓ nötig sein ◇ a) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

i (gad., mar., Badia, fod., col., amp., LD, MdR) ↦ i2.

I Cougoi 6 1866 i Kougoi (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. I Cougoi caz. I Cougoi
topon.
massi rocciosi con paretine strapiombanti e ripari sottoroccia nella media val lastìes, situati sulla destra orografica del ruf de antermont, nel comune di canazei (fas.) Ⓘ I Cougoi Ⓓ I Cougoi ◇ a) de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. E te sot i Cougoi l se stajea bel e bon de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties, coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. E te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

I Cougoi (fas., caz.) ↦ I Cougoi.

ia (gad., mar., Badia, amp.) ↦ via1.

iacia (bra.) ↦ glacia.

iaciar (bra.) ↦ glacé.

Iaco 6 1833 Jaco (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. Iaco mar. Iaco Badia Iaco grd. Iacun fod. Iaco MdR Iaco
antrop.
(gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Giacomo Ⓓ Jakob ◇ a) Co à pa inom vost maester? / So inom é Iaco, mo so cognom ne sài iö. Cò ha pa innóm vost Maéstr? / So innom é Jaco, mó sò cognóm ne sai jeu. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior Jaco da Lailla DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Iaco (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ Iaco.

Iacun (grd.) ↦ Iaco.

iade Ⓔ VIĀTICUM (EWD 4, 17) 6 1763 cotagn diades ‘quoties, quot’; na diades ‘quondam’; tant diades ‘tot vices’ (Bartolomei1763-1976:75, 78, 102)
gad. iade mar. iade Badia iade grd. iede fod. viade LD iade
s.m. Ⓜ iadi
circostanza o momento in cui un fatto si verifica (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Mal ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel y me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl i medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Nlo l à prové tánta fam, che plu de n viade l assa mangé chël, che mangiáva i porciei En lò l’ha provè tanta fam, che plù d’en viade l’assa mangiè cal, che mangiava i porciei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
l prum iade (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ la prima volta Ⓓ das erste Mal ◇ a) Gejù toma l prim iede sot la Crëusc. Giesu toma ‘l prim jade sotto la crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.) ◆ mo n iade (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ ancora una volta Ⓓ noch einmal ◇ a) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’a?" ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ n iade (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ una volta Ⓓ

i2