Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/517

This page has not been proofread.


inant
482


magnoi che ‘l ea ignante / I strazaa i sode a grun / Ma i ea contente dute cuante / Col seralio comunal! Chi magnòi, che lea ignante / I strazava i sòde a grun / Ma ieà, contente dute quante / Col seralio Comunal! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.)
4 indica posteriorità nel tempo (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avanti, innanzi Ⓓ weiter ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); b) á motü man […] a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch da chël ennant ha mẹtö man […] a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc da chel inant PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); c) mantëgnete insciö ince da chiló inant mantegnete ingsceou incie da chilò inant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); d) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël che Idie manda ie bën minà da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
5 più facilmente, più spesso, più volentieri (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99) Ⓘ piuttosto Ⓓ eher, lieber ◇ a) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta Jê lassês in’and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.)
inant de (amp. DLS 2002) Ⓘ prima che Ⓓ bevor ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.) ◆ tant inant (gad.) Ⓘ per quanto Ⓓ soweit ◇ a) y i cunta sö por menü döta süa storia, tan inant, ch’al la podô capí e i cunta sou pur m’nù dutta sua storia, tang innant, ch’el la podō capì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ◆ truep inant (MdR) Ⓘ lontano Ⓓ weit ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

inant (gad., Badia, grd., fas., bra., col., LD, MdR) ↦

inant.

inant mesdì (caz.) ↦ dantmesdì.

inant mesodì (moe.) ↦ dantmesdì.

inanter Ⓔ comp. di in + anter (GsellMM) 6 1878 inantr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. inanter Badia inanter fod. nánter col. inanter
prep.
indica fondamentalmente posizione intermedia tra persone, oggetti, o tra limiti di luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Uma, i gnará cun os; i n’ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc’ an i baia ados Uma, i gnarà cung os; i n’ò r’stè iou inant’r i bur lŭs, che nè da d’guna resposta s’ ang i baia addōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
inanter ite (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ in mezzo Ⓓ dazwischen ◇ a) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici, insciö ái pora dales spines, intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, zënza urté. Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ◆

sté inanter does (gad.) Ⓘ dubitare Ⓓ zweifeln ◇ a) Le conte confessa ch’al s’é surassalté, mo al stô impó inanter döes, cal sará le colpevol, la sposa, o Golo benefiché L’conte confessa, ch’el s’ è surasaltè, mo el stē impò inant’r duus, cal sarà ‘l colpevole, la sposa, o Golo benefichè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (gad.).

inanter (gad., Badia, col.) ↦ inanter.

inantmesdì (fas.) ↦ dantmesdì.

inaó (gad., Badia) ↦ inaò.

inaò Ⓔ IN AD POS(T) (GsellMM) 6 1631 (sij in navant è) in navò (Proclama1631-1991:156)
gad. inaó grd. inò fod. inaò, nnavò amp. inaos
avv.
1 alle spalle, nella direzione di ciò che è alle spalle (gad. A 1895; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ dietro, indietro, indietro Ⓓ hinten, zurück ◇ a) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! / Parché ancuoi ‘l é ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! / Parchè ancuoi l’è ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
2 un’altra volta (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ di nuovo Ⓓ wieder, wiederum ◇ a) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.)
da ca inaò (fod.) Ⓘ d’ora in avanti, d’ora in poi, da adesso in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’esser ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

inaò (fod.) ↦ inaò.

inaos (amp.) ↦ inaò.

inarmé Ⓔ deriv. di it. armarsi 6 1878 (s’ēle) inarmè (sou) p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. inarmé Badia inarmé
v.rifl. Ⓜ s’inarmeia
se inarmé prendere le armi, fornirsi di armi (gad.) Ⓘ armarsi Ⓓ sich rüsten, sich bewaffnen ◇ a) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denanch’ el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou, à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

inarmé (gad., Badia) ↦ inarmé.

inascondun (gad.) ↦ enascondon.

inascundun (Badia) ↦ enascondon.

inascusc (gad., Badia) ↦ enascousc.

inaspetatamenter Ⓔ it. inaspettatamente 6 1878 inaspettatament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)