Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/529

This page has not been proofread.


inutil
494


pra se nen essung les besties, el foss’ pūcies campagnes coltivades, e inutili i bi prà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
avv.
senza alcun risultato apprezzabile, vanamente (gad.) Ⓘ inutilmente Ⓓ vergeblich, umsonst ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat, por le trá a vita, mo inutil. Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt, pur ‘l tra a vita, mo inutile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

inutil (gad., Badia) ↦ inutil.

inutile (fod.) ↦ inutil.

inuzënt (grd.) ↦ inozent.

invar (col.) ↦ invern.

inventà (col.) ↦ inventé.

inventé Ⓔ it. inventare ‹ *INVENTĀRE (da INVENTUM) (EWD 4, 48) 6 1852 inventè p.p. m.sg. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. inventé Badia inventè grd. nventé fas. enventèr bra. enventar moe. enventar fod. nventé col. inventà LD inventé
v.tr. Ⓜ inventeia
ideare e realizzare col proprio ingegno qualcosa di nuovo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ inventare Ⓓ erfinden ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, / Y ci scric ch’ai á inventé. / Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha inventè. / Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

inventé (gad., LD) ↦ inventé.

inventè (Badia) ↦ inventé.

inver (Badia) ↦ invern.

invern Ⓔ HĪBERNUM (EWD 4, 48) 6 1763 invèr ‘hyems’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. invern mar. invern Badia inver grd. inviern fas. invern bra. invern fod. inviern col. invar amp. inverno LD invern
s.m. Ⓜ inverns
stagione dell’anno, tra l’autunno e la primavera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923;T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inverno Ⓓ Winter ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Al passâ l’invern, s’un jô l’isté, al gnô indô la sajun crödia, zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita. El passā l’ingver, sung jē l’istè, el gnēa indò la sajung crudia, zenza ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
da d’invern (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ invernale Ⓓ Winter…, winterlich ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta, á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta, à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆ d’invern (gad. V/P 1998, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ d’inverno Ⓓ im Winter ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) s’ á tut le pice tl gremo, y á somené fora, sciöch’ ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries s’ à tutt ‘l picce t’ l greme, e à som’nè fora, sceoucch’ ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

invern (gad., mar., fas., bra., LD) ↦ invern.

inverno (amp.) ↦ invern.

investí (gad.) ↦ investì.

investì Ⓔ deriv. di vestì 6 1878 s’investī 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. investí
v.rifl. Ⓜ se investesc
acquistare, presentare, riferito ad aspetti direttamente constatabili
se investì (gad.) Ⓘ assumere, assumere un aspetto, assumere una caratteristica Ⓓ sich überziehen ◇ a) Intan s’â ’ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza tan inant, che les massëdles s’investî le corú cöce en sëgn ch’ara gnô indô pro sanité. Intang s’ ā ci Genofefa r’mettù in forza d’bella pora e bona assistenza tang inant, che les masselles s’ investī ‘l curù coucce in sengn’ ch’ella gnē indō pro sanitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

inveze (gad., col., amp.) ↦ enveze.

invià (amp.) ↦ envié.

invidà (col.) ↦ envié.

invidié (gad., Badia, col., MdR) ↦ envidié.

invidièr (caz.) ↦ envidié.

invidios (col., amp.) ↦ envidious.

invidious (fod.) ↦ nvidious.

invidius (gad., Badia) ↦ envidious.

invié (gad., Badia) ↦ envié.

invièr (caz.) ↦ envié.

inviern (grd., fod.) ↦ invern.

invigoré Ⓔ it. invigorire 6 1878 invigorè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. invigoré Badia invigoré
v.tr. Ⓜ invigoresc
rendere più vigoroso, irrobustire (gad.) Ⓘ invigorire Ⓓ stärken ◇ a) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunorida, ch’â invigoré les plantes L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

invigoré (gad., Badia) ↦ invigoré.

invijibile (Badia) ↦ invisibel.

invinzibel Ⓔ it. invincibile 6 1878 invinzibile f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. invinzibl Badia invinzibl
agg. Ⓜ invinzibli, invinzibla, invinzibles
che non può essere vinto, imbattibile (gad.) Ⓘ invincibile Ⓓ unbesiegbar ◇ a) Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d’Idî ince te na dona! Na te virtŭ invinzibile impianta ‘l s. timor d’Iddì incie tena donna! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

invinzibl (gad., Badia) ↦ invinzibel.

invisibel Ⓔ it. invisibile 6 1878 invisibile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66)
gad. invisibl Badia invijibile fod. nvijibile LD invisibel
agg. Ⓜ invisibli, invisibla, invisibles
che non è visibile, che non si può percepire (gad. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ invisibile Ⓓ unsichtbar ◇ a) Pói ’ci l’odëi y le tó por la man sciöche os? o él invisibl, sciöche le Pere en Cil? Poi