Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/535

This page has not been proofread.


500
500


un’ora, ma ampò in ùltima l’à perdù e l’é restà mort jabas la schkomentschà a bögar cul faurö un orô, mô ampô in ultimô la perdù ö lö restà mort schabas ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.).

ja (gad., grd., fas., bra., fod.) ↦ ja2.

(fas., caz., bra., fod., col.) ↦ ja1.

ja † (gad.) ↦ ja1.

ja che (moe.) ↦ ajache.

jaà (amp.) ↦ ciavé.

jache (gad.) ↦ ajache.

jagà (col.) ↦ jaghé.

jaghé Ⓔ ahd. sagen (Gsell1989a:160) 6 1865 s̄agheja (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. jaghé fas. jaghèr fod. jaghé col. jagà
v.tr. Ⓜ jagheia
impegnarsi, adoperarsi per trovare qualcuno o qualcosa (grd.) Ⓘ ricercare, cercare Ⓓ suchen ◇ a) No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi, / Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. No de s̄aghé l’ òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi, / Chë la virtù pòrta òr, no chëst o chëlla, prëst pòsses udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
v.intr. Ⓜ jagheia
sforzarsi, procurare, tentare (grd.) Ⓘ cercare Ⓓ suchen, versuchen ◇ a) La fertuna, ch’ Idie te dà, godete cun pesc y gën, / Ma jaghëia daniëura d’arjonjer tost n majer bën. La fortuna, ch’ Iddie te dà, gòdetë con pes̄ y gëŋ, / Ma s̄agheja d’ ugnëura d’ ars̄oŋs̄er tòst uŋ mas̄er bëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Tu jaghëies de vester for bënudù? sibes dlonch tel, / Coche tu nstës dejidres, y a degun no fé velch de mel. Tu s̄aghëjes de vöster fort bëŋ udù? sibbes dlonch tèl, / Cò chë tu ’ŋstëss des̄idres, y a deguŋ no fè vëlch de mèl. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

jaghé (grd., fod.) ↦ jaghé.

jaghèr (fas.) ↦ jaghé.

jaida Ⓔ *GAIDA ‹ germ. * gaiza ’Spitze, Ger’ (cfr. nordit. gaida ’falda, gherone’, frl. giaide GsellMM) 6 1873 giaides pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. jaida
s.f. Ⓜ jaides
indumento del costume tradizionale femminile, che ricopre la parte superiore del corpo fin sotto la vita, ed è fornito di maniche (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ giacca dell’antico costume da donna Ⓓ Jacke der alten Frauentracht ◇ a) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

jaida (amp.) ↦ jaida.

jal (amp.) ↦ gial.

jalzan Ⓔ ahd. seltsāni (Gsell 1992b, 233) 6 1878 da jalzang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101)
gad. gialzan mar. jalzan Badia gialzan
agg.
(gad.)
da jalzan (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ delizioso Ⓓ wonnevoll ◇ a) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’ é degun invern, che portëis cun os früc tan bi frësć? O cotan da jalzan, ch’ osc paisc mëss ester! Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr, ch’ portais cung os fruttg’ tang bi fresc’? O cutang da jalzang, ch’ osc’ paisc’ mess est’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

jalzan (mar.) ↦ jalzan.

jamai Ⓔ it. giammai 6 1841 zammai (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
amp. śamai
avv.
forma più insistente e risoluta di mai (amp.) Ⓘ giammai Ⓓ niemals ◇ a) Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos, śamai non son pì degno che me ciamade vosc fiol. Pare iò hei offendù Dio, e anche vos, zammai non son pì degno che me ciamàde vos fiol. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

jamè (Badia) ↦ jemé.

Jan 6 1813 Shan Batista (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. Jan mar. Jan Badia Jan grd. Jan fas. Jan bra. Jan fod. Jan, Ján, Śoane amp. Śuane MdR Jan
antrop.
(gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ Giovanni Ⓓ Johannes, Johann ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Jan! và subit a dì a la cöga ch’ i à n amisc incö a marëna Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’ j’ ha ’ǹ amiŝ incoeu a marënna DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján; / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Perauter el Plevaŋ / E de Menaccol Ǵéan; / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ’l é ’l Santo del so gnon Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’ è ’l Santo del so gnon ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’ è ’n piovang nef, e l’ è sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.)
Jan Batista 1 (gad., fas. Mz 1976) Ⓘ Giovanni Battista Ⓓ Johann Baptist ◇ b) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia) 2 (gad., grd. F 2002) Ⓘ Giovanni Battista Ⓓ Johannes der Täufer ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man, sc’ al ne somëia le pice s. Jan Batista tl desert! Ciaramo ’l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang, s’ el ne someia ’l picce S. Jang Battista t’ l desert! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia) ◆ Jan Ca-

sper (MdR) Ⓘ Giovanni Gasparre Ⓓ Johann Caspar ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ’na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR) ◆

Jan Domene (gad., fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ Giovan Domenico Ⓓ Johann Dominik ◇ a) O mi bun

ja