Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/54

This page has not been proofread.


al
19


gad. aje mar. aje Badia aje grd. eje fas. èjie fod. eje amp. asc LD aje MdR aje
agg. Ⓜ aji, ajia, ajies
di sapore acre (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ acido Ⓓ sauer ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè […] crëii, e tüć le dij […]. Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè […] crëÿi, e tütg le diŝ […]. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR)
s.m. Ⓜ aji
sostanza aggiunta alle vivande per renderne più gradevole il sapore o più facile la digestione (amp.) Ⓘ condimento Ⓓ Würze ◇ a) ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le el sbróà, e boi bocói / Le ra car-ne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

aje (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ aje.

ajé (bra., moe.) ↦ ajei1.

ajedo (amp.) ↦ ajei1.

ajei1 Ⓔ ACĒTUM (EWD 1, 71; http://www.atilf.fr/DERom/entree/a’ketu1) 6 1763 asoe ‘acetum’; plen da saci [=d’asaei] ‘acciditas’ (Bartolomei1763-1976:69, 92)
gad. ajëi mar. ajëi Badia ajëi grd. ajëi fas. ajei bra. ajé moe. ajé fod. ajei amp. ajedo LD ajei MdR ajëi
s.m. sg.
prodotto della fermentazione acetica di liquidi al-colici (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aceto Ⓓ Essig ◇ a) Gejù vën desfurnì, y dat da bever fiel y ajëi. Giesu vän deschfurnì, j dà da böver fiel j aschey. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch, porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda, e de tant d’ajëi n’ài debojëin iö. Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc, porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda, e de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

ajei (fas., fod., LD) ↦ ajei1.

ajei2 Ⓔ *ACILEUS ‹ ACULEUS (EWD 1, 72) 6 1873 agei (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. ajëi mar. ajëi Badia ajëi amp. ajei
s.m. Ⓜ ajeis
pungiglione delle api (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ aculeo, pungiglione Ⓓ Stachel ◇ a) E una proa, r’aé, sasto ora / Che ‘l ajei, ‘l on propio bon / Un’outra ota, presto an-cora / De fei meo se proaron! E una prὸa, raè, sa sto ora / Che l’agei, l’on propio bὸn / Un’ outra òta, presto an-cora / de fei meo, se proarŏn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

ajei (amp.) ↦ ajei2.

ajëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ ajei1.

ajëi (gad., mar., Badia) ↦ ajei2.

ajonje Ⓔ it. aggiungere 6 1873 aggiunge (Anonim, Monumento1873:2)
amp. agiunge
v.tr. Ⓜ ajonj
mettere in più, unire qualcosa ad altro (amp.) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia; / Che i disc: no voron / Esse senza crianza. I destina in Session / D’aggiunge ra manzia; / Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

al Ⓔ ILLE (EWD 3, 159) 6 1763 al ‘ipse’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. al mar. al Badia al grd. l fas. l fod. l col. l amp. l LD al MdR ël
pron. Ⓜ ai, ala, ales
pronome atono soggetto di terza persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DILF 2013, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ egli, lui Ⓓ er ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju l trëma e disc de no chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chia-la su / al trema e dis de no PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra ve-gne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlai-te / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diol-lang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Per-giéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere; y ai la fajô iló sté amez. Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fome-na, che foa stada tgiatada in adulterio; e ai la faschóa illó sté amez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); f) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á da-dio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Te vëighes pö da de a de / Ch’al te dëida ince to sant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Cal tö döida ingiö to sangt. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); h) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) i me saludava e se n jiva per i fati suoi. i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ ares ne podô gní atramën-ter dal fantinamënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissi-ma, alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
pron. inv.
1 pronome atono soggetto impersonale (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓓ es ◇ a) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) l eva nte chël paisc na gran ciarestia l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Ël é rie tëmp, e