Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/545

This page has not been proofread.


ju
510


amp. śo LD ju MdR jö
avv.
in basso, a basso, verso il basso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giù Ⓓ hinunter, herunter ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Mo Gejú s’ á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. Mo Gejú s’ á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit jubas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ ël ne toma inçhié ’ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); f) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); h) E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); i) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); j) L pitl à damandà: Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? l pitl a da̤ma̤ndá: pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
prep.
(MdR) Ⓘ giù a Ⓓ unten in ◇ a) Ël alda, che le Vicare dij a un: N’oste jì jö Sotrù? Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: N’ óste ĝi ĝeu Sottrù? DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR).

ju (grd., fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ ju1.

Ju2 6 1857 Ju (DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8)
gad. Ju Badia Ju
topon.
gruppo di case nel comune di san martino, sul versante del piz de plaies (gad.) Ⓘ Giogo Ⓓ Joch ◇ a) Sciöche t’ es inte focora, / te crëii ince defora; / sará contënc chi da Ju, / te ne fajaras bun onú. Sciöche t’ es inte focora, / te crëi inće defora; / sará cuntënć chi da Ju, / te ne fajarás bun onú. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia).

Ju (gad., Badia) ↦ Ju2.

jüch (gad., mar., Badia, MdR) ↦ juech.

judé Ⓔ *AIŪTĀRE (EWD 3, 18) 6 1813 schudà p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
grd. judé caz. giutèr, iutèr
v.tr. Ⓜ juda
intervenire in favore di chi ne ha bisogno (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, caz. Mz 1976) Ⓘ aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) Finamei l bon bambin / i amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl, judà dal Zirené a purté la crëusc V’ adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl, schudà dal Zirene a purtè la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Ala roba no purté no massa amor, no massa aric, / Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita, / T’acumpaniela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ ariĉ, / Ŝë la no të cuntënta, o të mostra, cò chë la jè s̄ita, / T’accumpanëla ’mpò dlonch, y s̄uda i dis de ti vita. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
aiuté.

judé (grd.) ↦ judé.

judicà (amp.) ↦ giudiché.

jùdize (amp.) ↦ giùdize.

judizio (amp.) ↦ iudize.

jué (grd.) ↦ joé.

juech Ⓔ JOCUS (EWD 4, 140) 6 1821 ʃhuek (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. jüch mar. jüch Badia jüch grd. juech fas. jech moe. jöch fod. juoch, śogo col. juoch amp. śuogo, śogo LD juech MdR jüch
s.m. Ⓜ juec
1 ogni attività compiuta da bambini o adulti per svago o divertimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) Al ne passâ n de, ch’al ne n’ess val’ danü da i cunté, mostré o porté ala uma, y cun se tratigní cun ëra (deach’al ne n’â degöna compagnia por sté lapró, o val’ jüch da se podëi devertí) El nē passā ’ng dè, ch’ el nen ess’ val da nū da i cuntè, mostrè o portè alla uma, e cung sè trattgnì cung ella (dea ch’ el nen ā d’ guna compagnia pur stè lapprò, o val juc da sè pudei dvertì) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
2 competizione di vario tipo tra due o più persone, basata su regole, il cui esito dipende dall’abilità o dalla sorte (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ći jüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e iö avun joié a le Piquet. Çhì ĵüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e jeu avuǹ ĵoÿé a le Piquet. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR)
3 passione smodata per il gioco d’azzardo, vizio di giocare (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) Tu foves dat al juech? Prëst se n jolel n tel devertimënt, / Sëul