Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/552

This page has not been proofread.


lamenté
517


drinnen ◇ a) cassù fossa n ciastel, ma laìte nesciugn no se fida dormir cassù fossô un tschastèl, mô laitö nössuin nô se fidô dormir ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.); b) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) y por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite döes trëi porsones e pur chel busc’ pudōng t’ na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite dūs trei persones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); e) y oj le taí cun pora söl rodus, por ne toché le möt, ch’al minâ, che foss laite e ŏc’ ‘l taì cung pora soull’ r’dùs, pur nè tocchè ‘l mutt, ch’el minā, ch’foss’ laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

laite (gad., Badia, grd., fod., col., LD) ↦ laite.

laìte (fas., bra.) ↦ laite.

laldé (gad., mar.) ↦ laudé.

laldè (Badia, MdR) ↦ laudé.

lament Ⓔ it. lamento (EWD 4, 165) 6 1845 lamento (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
gad. lamënt Badia lamënt grd. lamënt fas. lament bra. lament fod. lamento amp. lamento
s.m. Ⓜ lamenc
espressione di insoddisfazione o di risentimento, per lo più riferibile a fatti determinati e documentabili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ lamento Ⓓ Klage, Beschwerde ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

lament (fas., bra.) ↦ lament.

lamënt (gad., Badia, grd.) ↦ lament.

lamentà (col., amp.) ↦ lamenté.

lamentabel Ⓔ it. lamentabile 6 1878 lamentabile f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. lamentabl Badia lamentabl
agg. Ⓜ lamentabli, lamentabla, lamentables
improntato a un senso di dolore o di rammarico manifestato con la voce e spesso anche col pianto (gad.) Ⓘ lamentabile Ⓓ jammernd, bedauerlich ◇ a) Y ëra alincuntra l’â conesciü ala pröma odlada, y respognô cun usc lamentabla: Sigfrid! i sun Genofefa, tüa sposa E ella all’ ingcuntra l’ā conesceù alla pruma odlada, e respognō cung usc’ lamentabile: Sigfrid! i sung Genofefa, tua sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

lamentabl (gad., Badia) ↦ lamentabel.

lamentanza Ⓔ it. lamentanza (EWD 4, 165) 6 1878 lamentanzes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. lamentanza mar. lamentanza Badia lamentanza grd. lamentanza fas. lamentanza fod. lamentánza col. lamentanza amp. lamentanza LD lamentanza
s.f. Ⓜ lamentanzes
espressione di insoddisfazione o di risentimento, per lo più riferibile a fatti determinati e documentabili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lamentanza, lagnanza Ⓓ Klage, Beschwerde ◇ a) A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna y i ne gnará cun lamentanzes cuntra chël, che me porseghitëia. A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna e i nè gnarà cung lamentanzes cuntra chel, che mè perseghita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

lamentanza (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦ lamentanza.

lamentánza (fod.) ↦ lamentanza.

lamentar (bra., moe.) ↦ lamenté.

lamentazion Ⓔ it. lamentazione (EWD 4, 165) 6 1878 lamentaziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. lamentaziun Badia lamentaziun grd. lamentazion fas. lamentazion fod. lamentazion amp. lamentazion
s.f. Ⓜ lamentazions
manifestazione di dolore o di rammarico, per lo più ripetuta e spesso sottolineata dal pianto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ lamento Ⓓ Wehklage ◇ a) Fin ales lamentaziuns, y tratëgnete t’atri pinsiers. Ciari a to fi, frësch y vi Fing alles lamentaziungs, e trattengn’ te in t’ atri pingsirz. Ciari a to fì, fresc e vī DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

lamentazion (grd., fas., fod., amp.) ↦ lamentazion.

lamentaziun (gad., Badia) ↦ lamentazion.

lamenté Ⓔ it. lamentare (GsellMM) 6 1833 se lamentava 3 ind. imperf. (DeRüM, CossesNöies1833-1995:277)
gad. lamenté mar. lamenté Badia lamenté grd. lamenté fas. lamentèr bra. lamentar moe. lamentar fod. lamenté col. lamentà amp. lamentà LD lamenté MdR lamentè
v.tr. Ⓜ lamenta
compiangere, provare dolore o rammarico per qualche cosa (gad. Ma 1953; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ lamentare Ⓓ klagen, jammern
se lamenté (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lamentarsi Ⓓ sich beklagen ◇ a) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); b) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć, / E fajun impò con tüć / Sch’ ëi n’ess mai na fin. Nos nes lamentuǹ / Ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh, / E faŝuǹ impò coǹ tütg / Sch’ ëi n’ess mai ‘na fiǹ. DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); c) Sun chësc à ëi scumencià a bruntlé, y se n lamenté dijan: Co po pa giaté chisc tan, che nëus Suŋ chëst ha ëi scumënĉà a bruntlè, y sën lamëntè dis̄àŋ: Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Avè, prima scomenzà Vosc, / dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); e) per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) la se n à abù amal zenza consolazion, e à pissà de jir a se lamentar dal Re. la sen ha avù a mal zenza co̬nso̬lazio̬n, e ha pissà dę žir a se lamentar dal Re. RifesserJB, Decame- ronIXBRA1875:649 (bra.); g) De cösc s’ an ára albü pormal zonza degüna consolaziun, y s’ á ponsé de jí dal re a