Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/559

This page has not been proofread.


Latemar
524


peago (fas. R 1914/99) Ⓘ Latemar Ⓓ Latemargruppe ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

Latemar (fas., bra.) ↦ Latemar.

latin Ⓔ it. latino ‹ LATĪNUS (EWD 4, 179) 6 1833 latiǹ (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259)
gad. latin Badia latin grd. latin fas. latin fod. latin amp. latin LD latin MdR latin
s.m. sg.
lingua del gruppo italico parlata dalle antiche popolazioni latine (gad. DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ latino Ⓓ Latein, Lateinisch ◇ a) Ël dij pö: a peste, fame et bello. Ne saste pa, che bello ó di vera por latin? / Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. Ël diŝ peu: a peste, fame et bello. Ne saste pa, che bello ó di vèrra por latiǹ? / Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. / DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR)
agg. Ⓜ latins, latina, latines
con particolare riferimento alla lingua latina, cioè alla lingua parlata e scritta dai romani antichi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ latino Ⓓ lateinisch ◇ a) Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

latin (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ la-

tin.

laudà (col.) ↦ laudé.

laudadour Ⓔ comp. di ven. lauda(r) + dour (GsellMM) 6 1844 laodaduós m. pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. loudaduó
s.m.f. Ⓜ laudadours, laudadoura, laudadoures
membro della giunta di governo regionale, o di un’amministrazione provinciale o comunale (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ assessore Ⓓ Referent ◇ a) a mandà dute in malora, / ra comun, i loudaduos a mandà dute in malora, / ra comune, i laodaduós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

laudé Ⓔ LAUDĀRE (EWD 4, 162; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’laud-a-) x it. lodare (GsellMM) 6 1763 lodè ‘laudo’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. laldé mar. laldé Badia laldè grd. laudé fas. lodèr bra. lodar moe. lodar fod. laudé col. laudà amp. loudà LD laudé MdR laldè
v.tr. Ⓜ lauda
1 esaltare con parole di lode, di approvazione e simile; elogiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lodare Ⓓ loben ◇ a) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites DeRüM, Lob18331995:290 (MdR); b) mo süa fomena ne n’orô nia dër le laldé por chësc mo sua fomena nen urò nia der l’laldè pur chesc DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); c) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); d) Ëis düc trëi bel imparé - / por chësc se pón incö laldé! Ëis düć trëi bel imparè - / pur chësc se pôn incö laldè! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); e) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) i sent l mal de testa, lauda l’Austria, benedeti i todesch i sent ‘l mal de testa, lauda l’Austria, benedetti i Todeschi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, / É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
2 celebrare divinità e santi con preghiere e ringraziamenti (gad.) Ⓘ lodare Ⓓ preisen ◇ a) döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) "Mi Dî", dijera, sides duncue laldé Osc sant inom "Mi Dì", disc’la, sii dunque laldè Osc’ sant innom DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
laudé pro (gad.) Ⓘ elogiare Ⓓ loben ◇ a) düc i ciavaliers y les madones laldâ pro dadalt chësc iudize duttg’ i cavalieri e les madōnes laldā pro da d’alt chesc’ giudizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia); b) Finalmënter ne se lasciâl plü dubité, canch’i compagns de Guelfo laldâ düc pro ci ch’al â cunté Finalment’r nè s’ lasceāle plou dubitè, cang, ch’i compangn’s d’Guelfo laldā duttg’ pro cicch’ el ā cuntè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ◆ sibe laudé (grd.) Ⓘ sia lodato Ⓓ gelobt sei ◇ a) O sibe laudà Idie! śën t’ei! O si lauda Idie! ʃën t’ ei! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

laudé (grd., fod., LD) ↦ laudé.

laur (gad., mar., Badia, fod.) ↦ laour.

laurà (col.) ↦ laorà.

laurant (gad., Badia, grd.) ↦ laorant.

lauré (gad., grd.) ↦ laoré.

laurè (Badia) ↦ laoré.

laurs (gad., mar., Badia) ↦ lors.

laut Ⓔ nordit. laut(o) ‹ prov. laut 6 1878 laut (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. laut mar. laut Badia laut fas. laut
s.m. Ⓜ lauc
antico strumento musicale a corde, simile alla chitarra, con cassa panciuta (gad. P/P 1966, fas. DILF 2013) Ⓘ liuto Ⓓ Laute ◇ a) intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut ntang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

laut (gad., mar., Badia, fas.) ↦ laut.

lava (grd.) ↦ ava.

lavac Ⓔ LAPATHIUM ‹ λαπάϑιον (EWD 4, 182) 6 1864 lavàĉ pl. (VianUA, DoiUemes1864:198)
gad. lavac mar. laac Badia lavac grd. lavac fas. lavac moe. slavaces fod. lavac col. lavaz amp. levazo LD lavac
s.m. Ⓜ lavac
erba rizomatosa delle composite tubuliflore (tussilago farfara), detta anche farfugio o tossilaggine (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tossilaggine, farfaro Ⓓ Huflattich ◇ a) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tu-