Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/565

This page has not been proofread.


lesier
530



gad. lisier mar. lesier Badia lisir grd. lesier fas. lijier bra. lejier fod. lesier amp. lesier LD lesier MdR lisier
agg. Ⓜ lesiers, lesiera, lesieres
1 che ha poco peso, non pesante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ leggero Ⓓ leicht ◇ a) Chilò avëise cater doples, e déme fora le rest. / Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis, ëla é massa lisiera. Quilò avëise quatr dopples, e déme fòra le rest. / Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis, ëlla é massa lisi[e]ra. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR)
2 che non tiene caldo; fresco (di tessuto, indumento) (gad.) Ⓘ leggero Ⓓ leicht ◇ a) Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 agile, snello, spedito nei movimenti (gad.) Ⓘ leggero Ⓓ beschwingt ◇ a) Vad’ atira / bel lisiera por ne descedé / chi che mëss palsé. Vad’ atira / bel lisìera pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Na ota en söla doman ára fat n bun sonn, saurí y en pesc, y descedada se sintîra trö’ plü lisiera y en forza Naota in soulla dumang àla fatt ‘ng bung son, saurì e in pesc’, e descedada sè sintìla trou plou liſira e in forza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
avv.
in modo leggero (grd.) Ⓘ leggermente, delicatamente Ⓓ leicht, sachte ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

lesier (mar., grd., fod., amp., LD) ↦ lesier.

lesiermenter Ⓔ deriv. di lesier sull’esempio di it. leggermente 6 1878 liſirmentr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. lisiermënter Badia lisiermënter grd. lesirmënter
avv.
in modo leggero; un poco (gad., grd. F 2002) Ⓘ leggermente, delicatamente Ⓓ leicht, sachte ◇ a) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô; y i licâ lisiermënter la man en sëgn de rengraziamënt. Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō; e i liccā liſirmentr la mang in sengn’ d’ringraziament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) Spo l’ára pié lisiermënter tla man, ch’al i strüfa atira, cun usc de spavënt: Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Spo l’àla piè liſirmentr t’ la mang, ch’el i struffa attira, cung usc’ d’spavent: Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

lesirmënter (grd.) ↦ lesiermenter.

lessiva (col.) ↦ lesciva.

lessù (grd.) ↦ lassù.

lest Ⓔ it. lesto 6 1828 lestes f. pl. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. lest
agg. Ⓜ lesć, lesta, lestes
che si muove o agisce con agilità e prontezza (grd.) Ⓘ lesto Ⓓ flink ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

lest (grd.) ↦ lest.

lesura Ⓔ LŪSŪRA (Gsell 1993b:177) 6 1833 lesüres pl. (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. lisöra mar. losöra Badia lisüra grd. lesura fas. lesura, losura fod. lesura amp. lesura LD lesura MdR lesüra
s.f. Ⓜ lesures
insieme funzionale di elementi che permette la connessione reciproca di due ossa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ articolazione Ⓓ Gelenk ◇ a) I à mè de će. Tütes les lesüres me dô. Iö n’à le minimo apetit J’ha mä de çhié. Tüttes les les lesüres me dó. Jeu n’ha le minimo appetit DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR).

lesura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ lesura.

lesüra (MdR) ↦ lesura.

let Ⓔ LECTUS (EWD 4, 197) 6 1763 loett ‘lectus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. let mar. let Badia let grd. liet fas. let caz. let fod. let col. let amp. lieto LD let MdR let
s.m. Ⓜ lec
1 mobile usato per riposare e dormire, composto da un’intelaiatura e da reti metalliche (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ letto Ⓓ Bett ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. A ći ora éle? Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. A çhi óra éle? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); c) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) el s’impiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); g) Sëise pö tan püri ch’orëis, deplü arëise dagnora, co iö ne n’ess te bosch, na ütia almanco, n ciöm de guant, n let Seiſe pou tang puri ch’oreis, d’plou arreiſe dagnara, ch’iou nen ess’ te bosc, na ūtia almanco, ‘ng ceum d’guant, ‘ng lett DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 qualunque cosa su cui sdraiarsi; giaciglio (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ letto Ⓓ Lager ◇ a) spo stancia s’éra ponüda söl let de müstl ia por tera spo stancia s’ ella punuda soul lett de must’l ia pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
let da mort (gad., fod.) Ⓘ letto di morte Ⓓ Sterbebett ◇ a) el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje, me sporjes le pan dla vita ch’i nè po avei ‘l