Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/596

This page has not been proofread.


manco
561


menzà a mencèr l nezessèr ence a el E cànche l’ha magnà dut, perché l’era vegnù una grang ciarestia te chel pais, l’ha scomenzà a mencièr el necessari èncie a el SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) do, ch’ël s’ova magià via dut, iel unì na gran ciarestia te chël paesc, y i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën dò, ch’el s’oa magià via tutt, jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc, i i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); e) Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Ma dal ispeziente / Non arà mia mancià? / Oh! no zertamente / Ma da feise pagà!… Ma dall’ ispeziente / Non avará mia manciá? / Oh! nó certamente / Ma da feise pagá!… Anonim, Monumento1873:4 (amp.); h) y afinch’ al ne mances da bëre, nosta fontana sarëna ne dlacia mai e affinch’ el nè mancie da beire, nosta fontana serena nè dlaccea mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); i) Scuta ma y ne baié plü de chësc; i â pö ’ci chiló mies ligrëzes: y ti palac mancel forsc crusc? Scuta ma e nè baiè plou d’chesc’; i ā pou ci chilò mies ligrezzes: e t’ i palac’ manciel forsi crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 in frasi negative, evitare, omettere, tralasciare (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ mancare Ⓓ versäumen ◇ a) te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. che n’avrà manćé de se lì fora i plü bugn te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. che n’avrà mançhié de se lì fòra i plü bugn DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR)
vegnì mancé (fas.) Ⓘ venire a mancare Ⓓ verloren gehen ◇ a) i se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries, coscita i se les rencure, che les no ge vegne mencèdes i les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries, košita i se le rencure, ke les no ğe vegne menčedes. BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

mancé (gad., fod., col., LD) ↦ mancé.

mancë (grd.) ↦ mancé.

manćé (mar., Badia, MdR) ↦ mancé.

mancia1 Ⓔ it. mancia ‹ fr. manche 6 1873 manzia (Anonim, Monumento1873:2)
amp. manzia
s.f. Ⓜ mances
sovrappiù sul compenso dovuto che si dà a chi presta un servizio (amp.) Ⓘ mancia Ⓓ Trinkgeld ◇ a) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia; / Che i disc: no voron / Esse senza crianza. I destina in Session / D’aggiunge ra manzia; / Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

mancia2 Ⓔ deriv. di mancé 6 1878 lascè mancia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. mancia Badia mancia grd. mancia
s.f. sg.
insufficenza; assenza, scarsità, penuria (gad. Ma 1950) Ⓘ mancanza, perdita Ⓓ Mangel, Verlust
lascé mancia (gad.) Ⓘ privare di Ⓓ vorenthalten ◇ a) col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno, mo de ne la molesté zënza en degöna manira, y de n’i lascé mancia de val’. coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno, mo d’nè la molestè zenza in d’guna maniera, e de n’i lascè mancia d’val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

mancia (gad., Badia, grd.) ↦ mancia2.

mancià (amp.) ↦ mancé.

mancianza Ⓔ it. mancanza 6 1821 mankanza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. mancianza mar. manćianza Badia mancanza grd. mancianza, mancanza fas. mencianza caz. mancanza bra. mancanza fod. mancánza col. mancanza amp. mancanza LD mancianza
s.f. Ⓜ mancianzes
insufficenza; assenza, scarsità, penuria (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ mancanza Ⓓ Ermangelung, Mangel ◇ a) Y l fossa na mancanza, / Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a Vo, seniëur I l fossa na mankanza, / She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) En mancianza de n amich, che le portes a bato In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

mancianza (gad., grd., LD) ↦ mancianza.

manćianza (mar.) ↦ mancianza.

manco Ⓔ nordit. manco ‹ MANCUS (EWD 4, 310) 6 1631 manco (Proclama1631-1991:157)
gad. manco mar. manco Badia manco grd. manco, mancul fas. manco fod. mánco col. manco amp. manco LD manco MdR manco
avv.
in minore quantità, in minore misura o grado (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meno Ⓓ weniger ◇ a) dij le vedl: "Scé, scé, ël é bëin n pü’ rie, scé, mo almanco él bel!" - "Oh, scé, scé", dij l’ater, "ilò ëise rajun berba N., le manco él pa bel chëst." diŝ le vedl: "Ŝé, ŝé, ël é bëiǹ ‘ǹ pü’ rie, ŝé, mó almanco él bel!" - "Oh, ŝé, ŝé", diŝ l’atr, "illò ëise raĝiun bärba N., le manco él pa bel quëst." DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); b) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice, jìssen manco a se confessè e menass alincuntra na miù vita! Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće, ĝissǹ manco a se confessè e menass a l’incuntra ‘na miù vita! DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); c) Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. Pì ʼl lavora, e manco ʼl sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa, y ie ëss na crëusc de mancul pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa, y jö èss na crouŝ de mancul VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); f) Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco pecatore / De chi verso nosoutre. Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) da düc respeté nia manco por süa