Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/609

This page has not been proofread.


Matarel
574



fas. Matarel bra. Matarel
topon.
frazione della città di trento, ritenuta per blasone popolare abitata da "matti" (fas.) Ⓘ Mattarello Ⓓ Mattarello ◇ a) O fosc à scrit coscì don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.).

Matarel (fas., bra.) ↦ Matarel.

mateda Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1833 mattades pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. matada mar. matada Badia matada grd. matada fas. matèda bra. matada moe. matada fod. matada amp. matada LD matada MdR matada
s.f. Ⓜ matedes
ciò che si fa o si dice per scherzare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scherzo Ⓓ Spaß, Posse, Scherz ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Sëgn matades da pert, y gran devoziun! Ŝágn mattádes da pert, e grang devoziung! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

matèda (fas.) ↦ mateda.

materia Ⓔ it. materia ‹ MĀTERIA (EWD 4, 357) 6 1878 materia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. materia Badia materia grd. materia fas. materia fod. materia amp. materia LD materia
s.f. Ⓜ materies
argomento, contenuto, tema di un discorso, di un pensiero e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spunto, argomento, materia Ⓓ Stoff, Inhalt, Sachgebiet ◇ a) i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú, y i soministrâ materia da medité porsura i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

materia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ma-

teria.

Matî (gad., Badia) ↦ Matie.

Matie 6 1821 Matie (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. Matî mar. Matio Badia Matî grd. Matie
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ Mattia Ⓓ Matthias ◇ a) Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. / Tu ses bën, chi che son Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. / Tu ses bën, ki ke son PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Le Matî é daimpró da Idî. / Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’imparé y dí sö la dotrina L Matî é daimprô da Idî. / Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

Matie (grd.) ↦ Matie.

Matio (mar.) ↦ Matie.

matità (grd., fas.) ↦ matité.

matité Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1878 mattitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. matité mar. matité Badia matité grd. matità fas. matità fod. matité † LD matité
s.f. Ⓜ matités
cosa assurda e irragionevole (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002) Ⓘ pazzia, follia Ⓓ Verrücktheit, Wahn ◇ a) s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza / e no matité. s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza / e no matites. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) "Bun pro" dijel, "sc’ orëis resté ostinada t’osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú "Bung prō" disc’ l, "s’ ureis restè ostinada t’ osta mattitè, e sè tignì a ‘ng scrupolo de virtù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

matité (gad., mar., Badia, LD) ↦ matité.

matité † (fod.) ↦ matité.

mato (amp.) ↦ mat.

matodl Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1856 mattolge (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. matoie bra. matolge moe. matolge
s.m. Ⓜ matodli
persona dal temperamento allegro e bizzarro, che ama scherzi e burle (fas. R 1914/99) Ⓘ mattacchione, burlone Ⓓ Spaßvogel ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

matoie (fas.) ↦ matodl.

matolge (bra., moe.) ↦ matodl.

matrimone Ⓔ it. matrimonio 6 1870 matrimonio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)
gad. matrimone mar. matrimonio Badia matrimone grd. matrimone fas. matrimone bra. matrimonio fod. matrimonio col. matrimonio amp. matrimonio LD matrimone
s.m. Ⓜ matrimoni
unione coniugale (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ matrimonio Ⓓ Ehe ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) la mortilia cun flus blances, sëgn dl’inozënza y purité y de fedelté tl matrimone la mortilia cung flŭs blancies, sengn’ d’l innozenza e puritè e d’fedeltè t’ l matrimonio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
matrimone zivil (fod.) Ⓘ matrimonio civile Ⓓ Zivilehe ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

matrimone (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ matrimone.

matrimonio (mar., bra., fod., col., amp.) ↦ matrimone.

maturl (gad.) ↦ maturle.

maturle Ⓔ atosc.-ait. matterullo (Gsell 1990a:121) 6 1872 maturle (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
gad. maturl Badia maturlo fas. maturle fod. maturlo amp. maturlo
agg. Ⓜ maturli, maturla, maturles
che è allegro, spensierato e scherza volentieri (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929) Ⓘ pazzerellone, burlone Ⓓ spaßig, witzig, possenhaft ◇ a) I vó dì,