Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/622

This page has not been proofread.


merscia
587


bra. mare moe. mare fod. mere col. mare amp. mare LD mere
s.f. Ⓜ meri
donna che ha generato dei figli (gad. B 1763, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ madre, mamma Ⓓ Mutter ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Canche tu ès pa sie o set pitles / Vegnirà pa ben duc i mitles / Vegnirà pa ben da vaèr, / Cara mère, gé voi magnèr. Kan ke tu as po sie o set pikles / Vegnirà po ben duč i Mikles / Vegnira po ben da vaer, / Kara mere, ge voi magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); e) Se inpò degnà na ota, disc ra mare / de vegnì a saludà chestes pormai!… Se impò degnà na ota, dish ra mare / de vegnì a saludà chestes por mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

mere (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ mere.

merë (grd.) ↦ medrë.

mère (fas., caz.) ↦ mere.

mereea (amp.) ↦ marevueia.

meridiana Ⓔ it. meridiana 6 1862 meridiana (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
amp. meridiana
s.f. Ⓜ meridianes
tipo di orologio usato in passato, in cui l’ora viene indicata dall’ombra che uno stilo esposto al sole proietta su un quadrante (amp.) Ⓘ meridiana Ⓓ Sonnenuhr ◇ a) Mesanote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

meridiana (amp.) ↦ meridiana.

merit Ⓔ it. merito ‹ MERITUM (EWD 4, 392) 6 1865 merìt (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. mirit mar. merit Badia mirit, merit grd. merit fas. mérit fod. merito amp. merito LD merit
s.m. Ⓜ meric
diritto alla lode, alla stima, alla ricompensa e simile, dovuto alla qualità, alle capacità o alle opere di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ merito Ⓓ Verdienst ◇ a) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit / Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt / Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

merit (mar., Badia, grd., LD) ↦ merit.

mérit (fas.) ↦ merit.

merità (col., amp.) ↦ merité.

meritar (bra.) ↦ merité.

merité Ⓔ deriv. di merit / it. meritare (EWD 4, 392) 6 1763 meritè ‘mereor’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mirité mar. merité Badia mirité grd. merité fas. meritèr caz. meritèr bra. meritar fod. merité col. merità amp. merità LD merité MdR merité
v.tr. Ⓜ merita
essere degno di avere, ottenere, ricevere e simile, in senso positivo o negativo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meritare Ⓓ verdienen ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) E l fi ge à dit a el: Père, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d’esser chiamà tie fi. E il fi j’a dit a el: Pére, é peggiá in tschiel e contra de te, no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Vosta negligënza meritass, ch’iö fosse dessenada con vos. Vosta negligënza meritass, ch’jeu fosse dessenàda coǹ vos. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) Pere, é ufendù Idie y nce vo, ne merite plu de unì tlamà vosc fi. Père, hè uffendù Iddiè i ‘nciè vo’, ne merite plù d’uni tlamà vosc fì. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) Pere, mi è ofendù Idio, e ence vos; no merite plu d’esser clamé vosc fi Père, mi è offendù Iddio, e ‘ncie vos; no merite plu d’esser clamè vos fì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Credo ben éi fato aposta / Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Credo ben ei fatto apposta / Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); g) Cara mia creatöra, i t’á bele insigné, ch’al é por nos n bun Pere en Cil, n Signur che mirita d’ester adoré Cara mia creatura, i t’ à belle insignè, ch’el è pur nos ‘ng bung Pere in Ceìl, ‘ng Signur ch’merita d’est’r adorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
se merité (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meritarsi Ⓓ sich verdienen ◇ a) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites / Che avëi tö te desses Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites / Ch’avëi teu te desses DeRüM, Lob1833-1995:290 (MdR); b) I se l’à meritada I se l’ha meritada AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) sc’ i á cometü n delit, m’ái mirité la mort s’ i à commetù ‘ng delitto, m’ai meritè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

merité (mar., grd., fod., LD, MdR) ↦ merité.

meritèr (fas., caz.) ↦ merité.

merito (fod., amp.) ↦ merit.

merscia Ⓔ ahd. marhha (EWD 4, 395) 6 1878 merscia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57)
gad. merscia mar. merscia Badia merscia grd. merscia fod. merscia LD merscia
s.f. Ⓜ mersces
segno particolare che serve per segnalare, riconoscere, distinguere una cosa o una persona (gad. A