Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/623

This page has not been proofread.


merscia
588


1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fod. A 1879; G 1923; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ marchio, contrassegno Ⓓ Kennzeichen, Merkzeichen ◇ a) Ahi! Sce, che te portes söl spiné nosta merscia. Ahi! scě; ch’t’ portes soul spině nosta mērscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

merscia (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ merscia.

merudel (caz.) ↦ marudel.

mervöia (Badia, MdR) ↦ marevueia.

mes (moe., col., amp.) ↦ meis.

mes Ⓔ it. messo ‹ MISSUS 6 1878 mess (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73)
gad. mes mar. mes Badia mes fas. mes LD mes
s.m. Ⓜ mesc
persona che ha il compito, occasionale o permanente, di comunicare notizie o recare annunzi (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ messo Ⓓ Bote ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia); b) Al mes i consegnëiel so miú ciaval Al mess i consegnel so miù ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

mes (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ mes.

mesa Ⓔ MEDIA (EWD 4, 411) 6 1858 mescha (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:4)
gad. mesa mar. mesa grd. mesa fas. mesa bra. mesa fod. mesa
s.f. Ⓜ meses
antica misura equivalente a mezzo litro (gad. V/P 1998; Pi 1967, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ mezza Ⓓ Halbe ◇ a) A. Emben (dò che l’à paà fora) olà jone po a beiver sta mesa? B. Ta Grava. A. N, beng (dô chö la paà vora) olà schônö pô a beiver stô mescha B. Ta Grava. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) Sci, dij l seniëur, meton pën na mesa de vin. Ŝi, diŝ ‘l Signour, mëttoŋ pëŋ na mëźa de viŋ. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

mesa (gad., mar., grd., fas., bra., fod.) ↦ mesa.

mësa (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ meisa.

mesana (gad., mar., Badia) ↦ mesena.

mesanet (mar., fas.) ↦ mesanuet.

mesanot (bra., fod.) ↦ mesanuet.

mesanöt (gad., Badia, MdR) ↦ mesanuet.

mesanote (amp.) ↦ mesanuet.

mesanuet Ⓔ comp. di mesa + nuet (EWD 5, 63) 6 1833 mezza neut (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236)
gad. mesanöt mar. mesanet Badia mesanöt grd. mesanuet fas. mesanet bra. mesanot fod. mesanot amp. mesanote, mesanuote LD mesanuet MdR mesanöt
s.f. Ⓜ mesanuetes
l’istante corrispondente alle ore 24 (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mezzanotte Ⓓ Mitternacht ◇ a) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? / A mesanöt; in punt a les dodesc! Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? / A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

mesanuet (grd., LD) ↦ mesanuet.

mesanuote (amp.) ↦ mesanote.

mesc Ⓔ padan. maso ‹ MĀNSUS (Gsell 1993b:181) 6 1763 mesch ‘praedium’; patrogn de ciasa, del mesch ‘dominus domus vel praedii’ (Bartolomei1763-1976:87, 91)
gad. mêsc mar. mesc Badia mêsc grd. mesc fas. mèsc caz. mèsc bra. masc moe. masc fod. mesc col. mas amp. masc LD mesc
s.m. Ⓜ mesc
azienda agricola a conduzione familiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ podere, maso Ⓓ Bauerngut, Bauernhof ◇ a) Y ël ie jit a sté pra n abitant de chëst luech; y chësc l à metù sun si mesc a vardé i purciei. Y el joe schit a sté pra ung abitand de chest Lueg; y chest l’ha metu su si mésch a vardé i purtschèj. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so masc a far l paster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a far ‘l paster dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); c) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Y se n’é jü, y se mët pro un dla cité de chël lüch y chësc l’á metü söl so mesc a vardé i porcí E se n’è ju, e se màt pro ung dlà cittè de cal (chel) luc e cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) e el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porciei e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

mesc (mar., grd., fod., LD) ↦ mesc.

mèsc (fas., caz.) ↦ mesc.

mêsc (gad., Badia) ↦ mesc.

mescedà (amp.) ↦ mescedé.

mescedar (bra., moe.) ↦ mescedé.

mescedé Ⓔ *MISCITĀRE (EWD 4, 501) 6 1833 moscedè p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. moscedé mar. moscedé Badia muscedè grd. mescedé fas. mescedèr caz. mescedèr bra. mescedar moe. mescedar fod. mescedé col. messedà amp. mescedà LD mescedé MdR moscedè
v.tr. Ⓜ mesceida
mettere insieme sostanze diverse in modo da formare una sola massa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mischiare, mescolare Ⓓ mischen, vermischen ◇ a) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)