Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/630

This page has not been proofread.


mi
595


1 chël paisc. El va, e se matt pro ‘ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

mete (LD) ↦ mete.

mëte (gad., Badia, fod., col., MdR) ↦ mete.

meter (fas., caz., bra.) ↦ mete.

meter Ⓔ it. metro / dt. Meter ‹ frz. mètre (EWD 4, 410) 6 1873 metro (Anonim, Monumento1873:1)
gad. meter mar. meter Badia meter grd. meter fas. meter caz. metro fod. metro, meter col. metro amp. metro LD meter
s.m. Ⓜ metri
criterio soggettivo di giudizio (amp.) Ⓘ metro Ⓓ Maß ◇ a) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore, / E di afare che ‘l é stà. Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore, / E di affare che l’é stá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

meter (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ meter.

mëter (mar., grd.) ↦ mete.

metro (caz., fod., col., amp.) ↦ meter.

mëujer (grd.) ↦ mouje.

mever (fas., caz.) ↦ mueve.

mez Ⓔ MEDIUS (EWD 4, 411) 6 1763 mezza lira ‘semissis’; moetz ‘semis’; un e moetz ‘sesqui’ (Bartolomei1763-1976:87, 88, 104)
gad. mez mar. mez Badia mez grd. mez fas. mez caz. mez bra. mez fod. mez col. mez amp. meso LD mez MdR mez
agg. Ⓜ mec, mesa, meses
1 che costituisce la metà di un intero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mezzo Ⓓ halb ◇ a) Cotant vëgn mo a costè n brac de chëst pano? / Iö mine ch’i abe paié n taler e mez le brac. Cotant vëgn mò a costè uǹ braćh de quest pano? / Jeu mine ch’j’abbe paÿé ‘ǹ taler e mez le braćh. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) A ći ora sunse partis da ćiasa? / Iö mine da la mesa da les cinch. A çhi óra sunse partis da çhiasa? / Jeu mine da la mezza da les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); c) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir en cà. Kong un prà mez da sear e mez seà E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.); d) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); e) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) E l va via e via per chest sas, candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa E el va via e via per kest sas, kandenò el rua apede na čenta ke ʒ̉ia per meʒa krepa BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); g) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) Vien fora un a dì: / […] / E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa Vien fora un a dí: / […] / E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza Anonim, Monumento1873:3 (amp.); i) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
2 che non è completamente tale, che lo è solo parzialmente (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ mezzo Ⓓ halb ◇ a) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm, / Dass du bist na mesa ladina Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm, / Dass du bist una mezza ladina PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); b) Bun pro ves feje! / Desëin sunsi mez ćioch. Buǹ prò ves feŝe! / Desëiǹ sunsi mez çhiòc. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); c) Cinch ore l’é stat ló mez mort, dapò àl scomenzà a se strascinar sù e l se à ont. Tschinc ore lö stat lo mez môrt, dapô al scomenzâ a sö straisinar su öl sö a ont. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); d) ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); e) Intant che l’era aló mez gram e mez sperdù, vegn fora per n usc na bela tousa Intant, ke l era alò meʒ gram e meʒ sperdù, ven fora per n uš na bela tousa BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); f) Le diton ou é mez o y mez u. p. e. sö - suso, incö - oggi. ‘L dittongo ou è mezz o e mezz u. p. e. sou - suso, ingcou - oggi. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:II (Badia); g) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); h) les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera meses frades les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
s.m. Ⓜ mec
ciascuna delle due parti tra loro uguali che compongono un intero (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ metà Ⓓ Hälfte ◇ a) I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar jù. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); b) Serà ben che pì de mese / De sta nobil sescion, / No i sà conte, no i sà lieśe Serà ben che pì de mèze / De sta nobil sessiόn, / Noi sà cόnte, noi sà liese Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.)
avv.
circa, pressappoco, poco meno che (grd.) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, / Che laurova mez debant, / Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant, / Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
en mez (MdR) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten ◇ a) a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR) ☝ tamez.

mez (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ mez.

mi (fas.) ↦ me.

mi1 Ⓔ ven. mi ‹  MIHI 6 1832 mi (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151)
fod. mi col. mi
pron.
pronome soggetto di prima persona singolare (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ io Ⓓ ich ◇ a) o cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Ma Gejù à dit: Ence mi no te condanarè. Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) Ma cialé pere: Mi v’è dagnára