Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/658

This page has not been proofread.


mut
623


y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) A chi scribi farisei, / A chi pestes de ebrei, / A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A ki skribi Fariſhei, / A ki pestes de Ebrei, / A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); d) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); e) Ma el se pissèa: "Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò." Ma el se pisea: ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do". BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
musciac soprannome scherzoso con cui si desi- gnano gli abitanti di pera (fas.) Ⓘ asino scherz.Ⓓ Esel scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

musciat (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦

musciat.

müsciat (mar.) ↦ musciat.

musciato (amp.) ↦ musciat.

muscio (amp.) ↦ mustl1.

muscio (amp.) ↦ mustl2.

muscle (fod.) ↦ mustl1.

mùsega (fas., caz.) ↦ mujiga.

museré (grd.) ↦ mesuré.

musica (col., amp.) ↦ mujiga.

musiga (gad., mar.) ↦ mujiga.

mustl1 Ⓔ *MŪSCULUS (EWD 4, 506) 6 1879 must’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. müstl mar. müstl Badia müstl grd. mustl fas. muschie fod. muscle col. musće amp. muscio LD mustl
s.m. sg.
nome com. delle piante briofite della classe dei muschi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muschio Ⓓ Moos ◇ a) mo i mantignis ’ci tla plü crödia sajun le müstl vërt, Os podëis bëgn ince mantigní me y mia creatöra mo i mantigniis ci t’ la plou crudia sajung ‘l must’l vert, Os pudeis bengn’ incie mantignì mè e mia creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

mustl (grd., LD) ↦ mustl1.

mustl2 Ⓔ it. muschio ‹ MUSCULUM ‹ gr. móschos 6 1873 muscio (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. muscio
s.m. sg.
sostanza odorosa prodotta da speciali ghiandole di alcuni animali; il profumo che se ne ricava (amp.) Ⓘ muschio Ⓓ Moschus ◇ a) ‘L é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de gartures. L’é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de gartures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

müstl (gad., mar., Badia) ↦ mustl1.

mustré (grd.) ↦ mostré.

musurè (Badia) ↦ mesuré.

mut Ⓔ MŪTTŌ (EWD 4, 507) 6 1763 den da vo el mut ‘repuerasco’; mut ‘infans, puer’; muta ‘puella’ (Bartolomei1763-1976:77, 88)
gad. möt mar. möt Badia mut grd. mut fas. mut caz. mut bra. mut fod. mut LD mut MdR müt
s.m.f. Ⓜ mutons, muta, mutans
1 persona di giovane età (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ragazzo, giovane, bambino Ⓓ Junge, Knabe, Kind ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot. Se t’ oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) S. Ël é vëi, ël dess ester n pros jonn, tüć le dij. Mo déssel por chëst ester liber da jì soldà, por ester n pros müt? S. Ël é vëi, ël dess estr ‘ǹ pross ĵon, tütg le diŝ. Mó dessl por quëst estr libr da ĝì soldà, por estr ‘ǹ pross mütt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); e) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); f) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) (gardenismo); g) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins - / sce jëis a bagn - de nos püri ladins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins - / sce jîs a bagn - de nos püri Ladins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); h) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); i) Cola gherlanda les prosses mitans, / Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. Colla gherlanda les prosses mittangs, / E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); j) y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ☟ ragaz
2 chi è stato generato, rispetto ai genitori (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Àle inće mütuns? Chëst ne sài. Hale inçhié müttuǹs? Quëst ne sai. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); c) Les nüces pa la cöna / Y i omi pa i mituns. Lös nütschös palla cona / I, i omi pai mittungs. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); d) Y la uma / spo ne jöma / - sciöch’ al’â rajun - / de ti dé le reflun: / Möt, ci dijeste dl Giubileo? Y la uma / spo ne juma / - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’reflun: / Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); e) Sön chësc la uma: No mi bun möt, cina ch’i sun fedei y da bëgn, Idî nes ama dagnora anfat Soung chesc’ la uma: No mi bung mutt, cina ch’i sung fedeli e da bengn’, Iddì nes ama dagnara angfatt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); f) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
jì a mutans (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ corteggiare Ⓓ den Hof machen ◇ a) Perete! Dì: Sce t’es piesc y mans / Scenó ne jì plu a mutans. Perete! di: Sh’ t’ es