Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/703

This page has not been proofread.


otedì
668


MdR) Ⓘ settimana, sette giorni Ⓓ Woche, sieben Tage ◇ a) Sö n chëst và le mercadant e en compra indô un ch’i mör inte otedé. Seu ‘ǹ quëst va le mërcadant e eǹ compra indò uǹ ch’i meur int’ ott[e]dé. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR).

otene Ⓔ deriv. di tene ‘tendere’ con semantica di it. ottenere (GsellMM) 6 1833 ottenü p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. otëne Badia otëne MdR otëne
v.tr. Ⓜ oten, otenon, otenù
riuscire ad avere ciò che si desidera, a raggiungere un certo risultato (gad., MdR) Ⓘ ottenere Ⓓ erhalten ◇ a) Mo n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian e à imparè ad amè Idie, la religiun e la virtù, n’é plü insciö fazile da dezipé. Mó ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ e ha imparè ad amè Iddie, la religiuǹ e la virtù, n’é plü insceu facile da decipé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) mo le vecio Guelfo â otenü l’incombënza, de i porté ai geniturs dla contëssa la noela de chësc ch’ê deventé mo ‘l veccio Guelfo ā ottenù l’incombenza, di portè ai genitori d’la contessa la novella d’chesc’ ch’ē deventè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

otëne (gad., Badia, MdR) ↦ otene.

otim Ⓔ it. ottimo 6 1856 ottimo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. otim Badia otim fas. otimo bra. otimo fod. otimo
agg. Ⓜ otims, otima, otimes
superlativo di buono, nel senso morale, sociale, tecnico, economico (gad., fas., fod. Pz 1989) Ⓘ ottimo Ⓓ bester ◇ a) Bel e bon pensier / Otimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) Mi otim sposo, i te compatësci, che t’es gnü orendamënter ingiané Mi ottimo sposo, i tè compatesc, che tes gnu orrendament’r ingianè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

otim (gad., Badia) ↦ otim.

otimo (fas., bra., fod.) ↦ otim.

oto (amp.) ↦ ot.

otodì (grd.) ↦ otedì.

ou Ⓔ onomatop. 6 1856 ohu (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. ou bra. ou
interiez.
serve ad attirare l’attenzione di qualcuno in tono di energico richiamo (fas.) Ⓘ ehi Ⓓ hallo ◇ a) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

ou (fas., bra.) ↦ ou.

ouje Ⓔ *VOLGERE (EWD 5, 88) 6 1763 osche ‘converto’; oschè in pantagn ‘volutabrum’; oschè in tschcerch ‘volvo’; oscheta da chaesta part ‘verte te in hanc partem’; osè sot e soura ‘everto’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. oje mar. oje Badia oje fas. oujer fod. ouje † LD ouje
v.tr. Ⓜ ouj, ojon, out
1 mettere all’inverso, girare qualcosa in modo che presenti il lato contrario (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ voltare, volgere, girare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ; y oj le taí cun pora söl rodus, por ne toché le möt, ch’al minâ, che foss laite. Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r]igorè, e tromorā; e ŏc’ ‘l taì cung pora soull’ r’dùs, pur nè tocchè ‘l mutt, ch’el minā, ch’foss’ laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 volgere il corpo o parte di esso in una determinata direzione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ voltare, girare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada, por süa unica fedelté, intan che düc m’ojô le spiné La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada, pur sua unica fedeltè, intang che duttg’ m’ojō ‘l spinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ out, ouc, outa, outes
voltato in una determinata direzione (gad.) Ⓘ girato, volto Ⓓ gedreht, gewendet ◇ a) cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Düc i edli ôc ad ëra, vigni bocia scraiâ dala ligrëza che le sonn dles ciampanes comparî dalunc y debl. Duttg’ i oudli ŏtg’ ad ella, vigne boccia scraiā dalla ligrezza ch’ ‘l son dles ciampanes comparī dalunc’ e deb’l. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
se ouje (gad., fod.) Ⓘ voltarsi, girare Ⓓ sich wenden, drehen ◇ a) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); b) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de no morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’ oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); c) Spo s’oji al pice möt, y scraia deboriada: Duncue tö t’es nosc nipote. Spo s’ oji al picce mūtt, e scraia d’buriada: Dunque tou t’ es nosc’ nipōte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia) ◆ se ouje a (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ chiedere sostegno, rivolgersi a Ⓓ sich an jemanden wenden ◇ a) Y en verité zënza d’Os, ne me podessi oje a degügn, zënza d’Os fossi dadî andata te chësc ander zënza val’ confort. e in veritè zenza d’Os, nè mè podessi oje a d’gungn’, zeinza d’Os fossi da dī andata te chesc’ and’r zenza val confort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

ouje (LD) ↦ ouje.

ouje † (fod.) ↦ ouje.

oujer (fas.) ↦ ouje.

oujorà (amp.) ↦ jolé.

our Ⓔ ŌRUM (EWD 7, 236) 6 1878 urt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. ur, urt mar. ur Badia urt grd. ëur fas. or fod. our col. or amp. voro LD our
s.m. Ⓜ ours
la zona marginale, spesso ridotta a designare il limite, il contorno (gad. A 1879; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1895; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orlo Ⓓ Rand, Saum ◇ a) En süa divina presënza söl ur dl’eternité t’assigurëii ’ci te In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’assigurei ci tè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); b) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les