Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/738

This page has not been proofread.


pensé
703


da chël ch’an pënsa y sá, por ingiané valgügn. Mintì è dì na cosa differente, da chel ch’ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
2 accudire, badare (gad., amp.) Ⓘ pensare Ⓓ sorgen ◇ a) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou: / par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou. Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu: / par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Co na ota ra śente / I à abù fenì de cordà, / Ocoreva naturalmente, / Anche ai besteame pensà. Co na ótta ra zente / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / Anche ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) Cie porame, par costore / El Signor ‘l à da pensà. Cie poerame, par castore / El Signor là da pensà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); d) Do ch’ara á en chësta fosa rencuré la creatöra, pënsera finalmënter a se istëssa. Dopo ch’ella à in chesta foſa ringcurè la creatura, pengsela finalment’r a sè istessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
3 fissare la mente su qualcuno, su qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pensare Ⓓ denken ◇ a) Ma dirëis’ a bën de sci? / Cie uei ie tan pensé, / Muesse mefun palejé, / Muesse mefun la vaghé Ma dirëisa bën de shi? / Cie vuei ie tan pensè, / Muesse mefe palesè, /Muesse mefe la vaghè PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) "Pere! Ne fajesses pa mì de dì valch paternoster e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl?" - "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Père! Ne faŝesses pa mì de dí valq pater nostr e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl"- "Pensè a la mort?", respogn le vedl. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Canche i ge fajea polit mal, l pissaa a la tousa. Chan chö i gö faschöô polit mal, al pisaa alla touschô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); e) me tiro na fre de estro inz’un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); f) De fazorete no n’é da portà / Prin de duto ’es pensa là, / Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là, / Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) Le conte, él gnü dala vera? Pënsel ciamó a süa Genofefa? ‘L conte, elle gnu dalla verra? Pengs’l ciamò a sua Genofefa? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
4 prendere in considerazione l’opportunità di fare qualcosa, progettare (fas., fod., amp., MdR) Ⓘ pensare Ⓓ planen ◇ a) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, che ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); c) l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) de che la se n à abù a mal zenza consolazion, e à pissà de jir a se lamentar dal Re de chö la sen ha avù a mal zenza co̬nso̬lazio̬n, e ha pissà dę žir a se lamentar dal Re RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) de chëst la se n à bù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion, che pẹnsa de ži a se lamẹntè dal Re PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
5 rappresentarsi mentalmente, immaginare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ immaginare, pensare Ⓓ denken, sich vorstellen ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) A san Iob, - dij la Scritura / Iela jita ënghe dura; / N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. A san Job, - dis la Scritùra / Jêlla schìta ênche durra; / En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); c) Mo vignun pò e dess pensè, ch’ël é dessigü ćiamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’anima é nezesciaries. Mo vignuǹ pò e dess pensè, ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); d) El pensaa, che ra śente / no vedesse ‘l so pensier. El pensava, che ra zènte / no vedese ‘l so pensiér. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); e) recordete po d’avëi pazienza, y no pensé de giaté dut l bel l bon eccordetë pò d’àvëi pazienza, y no pënsè de giatè dutt’ l böll ‘l boŋ VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); f) A pensà de scrie algo, / Apò de fei anche stanpà, / ‘L é stà un pensier da temerario A pensá de scrive algo, / Appó de fei anche stampá, / L’é stá un pensié da temerario Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) En chël momënt, ch’al te tocará caji strambi, pënsa a mies parores In chel moment, ch’el tè toccarà casi strambi, pengsa a mies parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); h) Nobli ciavaliers, servi fedei ponsede, (dijel) chësta dona é mia sposa Genofefa Nobili cavalieri, servi fedeli pungsede, (disc’l) chesta donna è mia sposa Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
pensé do (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riflettere, meditare Ⓓ überlegen, nachdenken ◇ a) Śën ie ël jit te se nstës, y à scumencià a pensé do, che che l à fat. Zëŋ jè ël s̄it in së ’ŋstëŝ, y hà scumënĉa a pënsè dò, tgë chë l’ha fàtt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); b) I á ponsé codî do por strada, y ne sun bun de ciafé fora n meso conveniënt, de n gní sura, coch’ i messess dí I à pungsè co di daō pur strada, e n’sung bung d’ceaffè fora ‘ng mezzo conveniente, de ‘ng gnì sura, cocch’ i m’essass’ dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia) ◆ se pensé 1 (gad. A 1879; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ immaginarsi, supporre Ⓓ sich denken ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF,