Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/754

This page has not been proofread.


pert
719


1 ta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); c) rebatô ala memoria les parores de Gejú, y i soministrâ materia da medité porsura i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 introduce un complemento di luogo (gad.) Ⓘ sopra Ⓓ über ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Mi Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

persoura (fod.) ↦ persoura.

pert1 Ⓔ PARS (EWD 5, 252; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’part-e) 6 1631 (da) pert (de) (Proclama1631-1991:156)
gad. pert mar. pert Badia pert grd. pert fas. pèrt caz. pèrt bra. part moe. part fod. pert col. part amp. parte LD pert MdR pert
s.f. Ⓜ perts
1 elemento, frazione, porzione di un insieme, di un tutto, considerata in modo distinto e autonomo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ parte Ⓓ Teil ◇ a) mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc, ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebele mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch, je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Mo ći vól pa fà chilò? Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade Mó çhì vol pa fà quilò? ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); d) I se l’à meritada, ma zerti e forsa la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Y canch’ara n mastiâ por se ti n dêra na pert ala picia creatöra E cang ch’ella ‘ng mastiā pur sè ing dēla na pērt alla piccea creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); f) cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos quindi i toccāle d’gnì scarzè in cat’r pērts da cat’r bos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 porzione; quota che spetta a ognuno dei partecipanti a una spartizione (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parte Ⓓ Anteil, Teil ◇ a) Y le plü jonn de chi dij al pere: Pere dáme la pert dla facolté, che me toca E ‘l plö schòn de chi disch al père: Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y l plu jëunn d’ëi à dit al pere: Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca. Y el plu schoun de öi ha dit al pére: Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E l i’à fat le pert ad ogniun. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. E ‘l ja fatt le pert ad ogni ung. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
3 lato, verso, direzione (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parte Ⓓ Seite ◇ a) A chësc sonn salta da mile perts i ciavaliers alerch A chesc’ son salta da mille perts i cavalieri arlerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia); b) da cënt perts aldîn vigni sort de domandes da ceant pert’s aldìng vigne sort d’dimandes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
4 parte laterale, fianco (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lato Ⓓ Seite ◇ a) l’é Soraga. Chest l’é da dute doi le part da la Veisc lö Soraga. Chöst lö da duttö doi lö part dalla Veisch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); b) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins […] che dales perts dla letaia s’â lascé jö dan i pîsc de Genofefa. Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings […] che dalles perts d’la lettaia s’ ā lascè jou dang i pisc’ d’Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia); c) Dala pert dërta le grof a ciaval, dal’atra le vecio Guelfo Dalla pēr derta ‘l grof a ciavall, dall’ atra ‘l veccio Guelfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
avei pert (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ avere parte Ⓓ teilhaben ◇ a) dôra ince ester la pröma ad avëi pert al triunf y ai onurs dov’la incie est’r la pruma ad avei pērt al trionfo e ai onori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ da na pert (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ a fianco, lateralmente, a lato Ⓓ seitlich ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆

da na pert via (grd.) Ⓘ in disparte Ⓓ beiseite, seitlich abgewandt ◇ a) Tone brontla da na pert via: Ah true massa cëra! Tone brontla da na pèrt via: Ah true màssa tgèra! VianUA, JanTone1864:199 (grd.) ◆ da pert (gad.) Ⓘ da parte Ⓓ beiseite ◇ a) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia) Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Sëgn matades da pert, y gran devoziun! Ŝágn mattádes da pert, e grang devoziung! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ da vigni pert (gad.) Ⓘ da ogni parte Ⓓ von überall her ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ◆ de pert (amp.) Ⓘ completamente Ⓓ völlig, ganz ◇ a) ‘L à pensà d’in fei un nudo de parte, e ‘l outro in ciameśa. ‘L a pensá d’in fei un nudo de parte, e l’autro in çhamésa. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.) ◆ en pert (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in parte Ⓓ zum Teil ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) le laut söl liber da cianties devotes, en pert fates da d’ëra, che sospirâ la lontananza dl sposo