Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/763

This page has not been proofread.


pié
728


ma piede / Che s’aspeta en Cil lassö. Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù, / Spo cunteint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) A chëstes parores pëiel la creatöra por i pici brac A chestes parores peiel la creatura pur i piccei bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 prendere qualcuno che fugge (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ agguantare, acciuffare Ⓓ fangen ◇ a) S’al scundù trëi dis te dlieja / Do trëi dis l ai pa pià / Y te l à bën scurià. S’ al skendù trëi dis te dlieſha / Do trëi dis l’ai pa pià / I te l a bën skurià. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
3 ricevere come retribuzione per una prestazione (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ prendere Ⓓ bekommen ◇ a) Chi da Cianacei e Gries no n’èa pèster de la feides e nesciugn no volea jir, perché no n’era beches e i peèa massa pech. Ki da Čanačei e Gries no n’ea pèster de la feides e nešugn no volea ʒir, perkè no n’era bëkes e i peea masa pëk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
pié do (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ empfangen, erhalten ◇ a) al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia, ’ci iö n’oress ester imped’ ël, y pié do so premio, che l’aspeta en l’ater monn el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia, ci iou n’oress’ est’r imped’ el, è piè dō so premio, ch’l’aspetta ing l’atr mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ pié ite (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ toccare, afferrare Ⓓ anfassen, angreifen ◇ a) Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote, mo ne s’infidâ a l’aziché, spo l’âl pié ite bel bel y dijô cun morvëia! Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte, mo n’s’ ingfidā all’ azzicchè, spo l’āle piè ite bell bell’ e dijō cung morvouia! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) ◆ pié su (gad., grd. G 1923; F 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ auffangen ◇ a) la pera, olache Genofefa fajô oraziun, la fontana, olach’ara piâ sö l’ega, i cuntâ la storia la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung, la fontana, ullacch’ella piā sou l’ega, i contā la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia) ◆ pié via (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ partire, incamminarsi Ⓓ sich auf den Weg machen, losfahren ◇ a) Piarè via, e jirè da mio pere, e dirè a dël: Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Piaré via, e schiré da mio pére, e diré ad al: Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Dël peia via e và da so pere. El peja via e va da só pére. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟

partì2.

pié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ pié.

pië (grd.) ↦ pié.

pièa (caz., moe.) ↦ plaia.

piec Ⓔ aven. piedzo ? (GsellMM) 6 1763 pièc ‘peior’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. piec mar. piec grd. piec fas. piec LD piec MdR piec
agg.
comparativo di cattivo, equivale a peggiore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, MdR) Ⓘ peggiore, peggio Ⓓ schlimmer, schlechter, böser ◇ a) Per l’amur de Die, de bun sce! Valch de piec ne seràl pa mia. Per l’amur de Die, de buǹ sé! Valq de piéĝ ne seràl pa mìa. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); b) B. Canta ch’ëi demà foss ri, le piec él ch’ëi dezipa inć’ i atri, i bugn sco i à bele dit denant. B. Quanta ch’ëi demà foss ri, le piećh él ch’ëi decipa inçh’ i atri, i bugn sco j’ha bel[e] dit denant. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR)
avv.
comparativo dell’avverbio male, che quindi significa più male (gad. B 1763; A 1879; A 1895; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peggio Ⓓ schlimmer, schlechter ◇ a) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
peso.

piec (gad., mar., grd., fas., LD, MdR) ↦ piec.

piedia (grd.) ↦ pedia.

pief (bra., moe.) ↦ plief.

Pief da Fedom (bra.) ↦ La Plié de Fodom.

pieif (fas.) ↦ plief.

pièjer (fas.) ↦ pleje.

pien (col.) ↦ plan1.

pien (fas., caz., bra., col., amp.) ↦ plen.

pièna (fas.) ↦ plana.

pier (mar.) ↦ peir.

pièr (fas.) ↦ plié.

piera (grd., fod., amp.) ↦ pera1.

pierde (fod.) ↦ perde.

pierder (grd.) ↦ perde.

pierdita (grd., fod.) ↦ perdita.

Piere 6 1828 Pier’ (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. Pire mar. Pire Badia Pire grd. Piere fas. Piere bra. Piere fod. Piere MdR Piere
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Pietro Ⓓ Peter ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) la Dlijia de San Piere la Dliŝia de Sant Piere DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); d) Soraga. Chest l’é da dute doi le part da la Veisc, contarà cincanta ciase e na bela lejia de Sèn Piere. Soraga. Chöst lö da duttö doi lö part dalla Veisch, contarà tschinchanta tschiasö ö nô bellô leschia dö Sen Pierö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); e) Dl sessantetrëi spo n’atra plü bela, / De Siur Pire Mersa la Mëssa novela Del sessante trái despò un attra plö bella, / De Sior Pire Mersa la Mássa novella PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Piere (grd., fas., bra., fod., MdR) ↦ Piere.

piergol (fod.) ↦ pergol.

pieria Ⓔ ahd. peri (EWD 5, 277) 6 1878 pěries pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. pieria Badia pieria fod. pieria LD pieria
s.f. Ⓜ pieries
il frutto della pianta della fragola (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fragola Ⓓ Erdbeere ◇ a) Y ma bel, ch’al â ciafé iló beles gran pieries madüdes en bel corú cöce. E ma bell, ch’el ā ceaffè illò belles grang pěries ma-