Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/766

This page has not been proofread.


pitl
731


al ciaval, che portâ ciamó le patrun i è jū umil ingcuntra, e tengn’ ‘l piss al ciaval, che portā ciamò ‘l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

pis (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ pis.

pisaruel Ⓔ deriv. da nordit. pisar ‘calcare’ (GsellMM) 6 1813 piſaruel (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. pisaruel
s.m. Ⓜ pisaruei
sostegno montato su rotelle nel quale si mette il bambino che sta imparando a camminare (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ girello Ⓓ Laufstuhl, Gehschule ◇ a) Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel, / Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel, / Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

pisaruel (grd.) ↦ pisaruel.

piscé Ⓔ *PĪSSIĀRE (EWD 5, 294) 6 1845 pišár (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. piscé mar. piscé Badia piscé grd. piscé fas. piscèr bra. pisciar moe. pisciar fod. piscé col. pissé amp. piscià LD piscé
v.intr. Ⓜ piscia
emettere attraverso l’apparato urinario l’urina (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orinare, pisciare Ⓓ urinieren, pissen ◇ a) Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

piscé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ piscé.

piscèr (fas.) ↦ piscé.

piscià (amp.) ↦ piscé.

pisciar (bra., moe.) ↦ piscé.

pissar (bra.) ↦ pensé.

pissé (col.) ↦ piscé.

pissèr (fas., caz.) ↦ pensé.

pissié Ⓔ deriv. di pissia (Gsell 1990b:369) 6 1821 pisté (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. pissié mar. pissié grd. pisté fod. pisté LD pisté
v.tr. Ⓜ pissia
dichiarare apertamente azioni, comportamenti e sim. considerati moralmente negativi (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ confessare Ⓓ beichten
se pissié (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ confessarsi Ⓓ beichten ◇ a) Muesse mefun la vaghé, / L ie śën piec che se pisté. Muesse mefe la vaghè, / L’ie ʃën piec ke se pistè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

pissié (gad., mar.) ↦ pissié.

pisté (grd., fod., LD) ↦ pissié.

pitament Ⓔ deriv. di pité (EWD, 5, 300) 6 1878 pittament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. pitamënt Badia pitamënt
s.m. Ⓜ pitamenc
pianto insistente e uggioso (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ piagnisteo Ⓓ Gejammer ◇ a) y i dá n’atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecios fosc, ciamó ciariá de nëi, spo rumpel fora te n pitamënt y dij: O Genofefa e i dà ‘ng atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecceŏs fosc’, ciamò ciarià d’nei, spo rump’l fora teng pittament e disc’: O Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

pitamënt (gad., Badia) ↦ pitament.

pité1 Ⓔ deriv. di pit (Gsell 1990a:151; 1994b:332) 6 1763 pitè ‘lugeo, ululo’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pité Badia pité grd. pité fas. pitèr LD pité MdR pité
v.intr. Ⓜ pita
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) Canche la fomena gnê, e ne ciafava plü sü grosc, pitàvela e le slomenava. Quanche la fomena gnê, e ne ćiaffava plü sü groŝ, pittavela e le slomenava. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); c) y rovada dant ad ël pitan ára dit: Mi Signur, iö ne vëgni te tüa presënza por aspeté vendëta e roada dant ad ål pitan halla dit: Mi Signur, jö nẹ vagne tẹ tüa presåinza per aspettè vendatta PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) No pitede, uma, stede plütosc de bona vëia No pitede, uma, stede plouttosc’ de bona vouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); e) Tö te pites, fi, pites’? Pordona, sce mies parores te fej me Tou t’ pittes, fì, t’ pittes? Perdona, s’ mies parores t’ fesc’ mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); f) An mëss incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ pianje
s.m. sg.
atto del piangere, come espressione di dolore o di altre emozioni (gad.) Ⓘ pianto Ⓓ Weinen ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past, y le lunch pité dl pere y dla uma á baraté ciará cun vera ligrëza Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past, e ‘l lunc pittè d’l pere e d’la uma à barattè cearà cung vera ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
se pité fora (gad.) Ⓘ sfogarsi piangendo Ⓓ sich ausweinen ◇ a) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

pité (gad., Badia, grd., LD, MdR) ↦ pité1.

pité2 Ⓔ mhd. pieten (EWD 5, 299) 6 1833 pietl 3 invers. (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. pité mar. pité Badia pité grd. pité LD pité MdR pité
v.tr. Ⓜ pieta
dare a qualcuno una cosa, materiale o no, ritenuta gradita affinché la prenda o l’accetti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ offrire Ⓓ anbieten, bieten ◇ a) Arivé ch’ël ê a ćiasa con chëst corp sant, le pietel ora a chësta comunité, ora a n’atra; mo degügn n’â gran vöia de le comprè Arrivé ch’ël ê a çhiasa coǹ quest corp sant, le pietl óra a questa comunité, óra a ‘ǹ atra; mó degügn n’â graǹ veuja de le comprè DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca en propria ciasa, y chësc i â ciafé sö n amur desch’ a n so fi, y i pîta süa fia por sposa dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca in propria ciaſa, e chesc’ i ā ceaffè sou ‘ng amur desch’ ang so fì, e i pīta sua fìa pur sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

pité (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ pité2.

pitèr (fas.) ↦ pité1.

pitl Ⓔ zu pik - ‹ *PĪKK- (Gsell 1994b:331) 6 1805 picco (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)