Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/770

This page has not been proofread.


planta
735


munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia); b) Bele vëgn jö por i coi y ca por i plans, / Cola gherlanda les prosses mitans Belle vagn ŝö pr’ i cói e ca per i plangs, / Colla gherlanda les prosses mittangs PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
avv.
1 con lentezza, senza fretta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piano, adagio Ⓓ langsam ◇ a) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); b) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. / Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. / Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.) ☟ adajio
2 a voce bassa (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sottovoce Ⓓ leise ◇ a) Po dirala bën bel plan / Per tudësch o per talian Po dirala bën bel plan / Per tudësk o per talian PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) i à incö n jonn pro me ch’é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Sce iö fosse su, ne m’aldiss sigü ne degügn j’ha incoeu ‘ǹ ĵon prò mè ch’é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. Ŝ’jeu fosse sù, ne m’aldiss sigü ne degügn DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR)
3 in modo silenzioso, senza far rumore, senza emettere suoni o voci, senza parlare (fas.) Ⓘ silenziosamente Ⓓ leise ◇ a) Entant ge saea a Cianbolfin sot letiera l temp lonch e l se pissèa coche l podessa dormir. L s’à fat ite bel pian tel mantel e l disc: "Ui me endromenzèr" Intant ğe saea a Čanbolfin sot letiera l temp lenk e l se pissea ko ke el podessa dormir. El s’a fat ite bel pian tel mantel e l diš: "Ui me ‘ndromenzér" BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.)
plan plan (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ pian piano, gradualmente Ⓓ schön langsam, allmählich, nach und nach ◇ a) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Fesc, te preo, che ‘l scarafagio / El no m’ebe da inpestà / Che pian, pian, adagio, adagio / No ‘l me pode roinà. Fésc, te preo chel scarafaggio / El no m’èbe da impestà / Che pian, pian, adagio, adagio / Nòl me pόde roinà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); d) deach’ al ne se recorda plü, ch’al rajonâ ’ci ël zacan insciö, y é ince rové plan plan a conësce les cosses dea ch’el nè s’ recorda plou, ch’el rajonā ci el zaccang ingsceou, e è incie r’vè plang plang a conesce les coses DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

plan (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ plan1.

plan2 Ⓔ it. piano / dt. Plan 6 1844 piàn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. plann Badia plann grd. plann fas. pian fod. plán amp. pian LD plan
s.m. Ⓜ plans
progetto o programma rispondente a una elaborazione o attuazione prevalentemente tecnica (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ piano, progetto Ⓓ Plan, Projekt ◇ a) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Intan la finëza de Golo á spié chësc plann Intang la finezza de Golo ha spiè chesc’ plān DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

plan (LD) ↦ plan2.

plán (fod.) ↦ plan1.

plán (fod.) ↦ plan2.

plana Ⓔ PLĀNA (EWD 5, 310) 6 1813 plana (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. plana mar. plana Badia plana grd. plana fas. pièna bra. piona, piana moe. piona fod. plana col. piana amp. piana LD plana
s.f. Ⓜ planes
utensile per la lavorazione a mano del legno (detto anche piallone), usato per lisciare e spianare (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pialla Ⓓ Hobel ◇ a) Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

plana (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ plana.

Planfistì 6 1879 Plangfistì (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Planfistì Badia Planfistì
topon.
alpe del comune di corvara (gad.) Ⓘ Planfistì Ⓓ Planfistì ◇ a) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Planfistì (gad., Badia) ↦ Planfistì.

plann (gad., Badia, grd.) ↦ plan2.

planöra (gad.) ↦ planura.

planta Ⓔ it. pianta (EWD 5, 312) 6 1763 pianta ‘arbustum’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. planta Badia planta grd. planta fas. pianta fod. plánta col. pianta amp. pianta LD planta
s.f. Ⓜ plantes
nome generico di ogni organismo vegetale (gad. B 1763; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pianta Ⓓ Pflanze ◇ a) Co mai sará bona de resiste chiló na planta delicata compagna a chësta. Co mai sarà bona de resister chilò na pianta delicata compagna a chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Sc’ os plantes da spines esses de bugn früc, fossel bëgn bun por me S’ os piantes da spines esses d’bongn frutti, foss’l bengn’ bung pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
planta da tuesse (gad.) Ⓘ pianta velenosa Ⓓ Giftpflanze ◇ a) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt, ch’al se straverdes dales plantes da tosser E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt, ch’el sè straverde dalles piantes da tŏsser DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).