Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/775

This page has not been proofread.


pluevia
740


chëst isté, crëii Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); c) l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr. El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); d) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunoria, ch’â invigoré les plantes L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); f) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
da pluevia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piovoso Ⓓ regnerisch ◇ a) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.).

pluevia (LD) ↦ pluevia.

pluma Ⓔ PLŪMA (EWD 5, 326) 6 1763 senza plume ‘implumis’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. plöma mar. plöma Badia plüma grd. pluma fas. piuma fod. pluma col. piuma amp. piuma LD pluma
s.f. Ⓜ plumes
tra le penne degli uccelli, quelle molli e non resistenti, quasi sempre prive di rachide e di vessillo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piumaggio, piuma Ⓓ Daune, Feder, Gefieder ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ All’alba stē i cavalieri t’l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ, ch’i pici vicí chersciô, ciafâ plömes Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā, ch’i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

pluma (grd., fod., LD) ↦ pluma.

plüma (Badia) ↦ pluma.

plumac Ⓔ PLŪMĀCIUM (EWD 5, 327) 6 1763 plomatsch ‘cervical’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plomac mar. plomac Badia plumac grd. plumac fas. piumac fod. plumac col. piumaz amp. piumazo LD plumac
s.m. Ⓜ plumac
involucro di tessuto, riempito di lana, cotone, crine, gommapiuma o altro, per appoggiarvi il capo dormendo, oppure la schiena stando sdraiati, o per sedere più comodamente (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guanciale, cuscino Ⓓ Kissen, Kopfkissen ◇ a) n bun plomac morjel é na bona cosciënza te vigni tribolaziun! ‘ng bung plomac’ morjell è na bona coscienza te vigne t[r]ibulaziung! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia); b) y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

plumac (Badia, grd., fod., LD) ↦ plumac.

plunfé Ⓔ deriv. di plunf (EWD 5, 328) 6 1878 plunf’l 3 invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. plunfé mar. plunfé Badia plunfè grd. plunfé fod. plunfé
v.intr. Ⓜ plunfa
spostarsi dall’alto verso il basso per effetto della forza di gravità e della spinta del proprio peso, quando venga a mancare il sostegno o l’equilibrio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879, fod. A 1879) Ⓘ cadere Ⓓ fallen, plumpsen ◇ a) do i vëgnel le pentimënt y la meseria, al pësta sön flus, mo spo plunfel tl frignun sot ales medemes flus ascognü dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria, el pesta soung flŭs, mo spo plunf’l t’ l frignung soutt alles m’demmes flŭs ascognù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

plunfé (gad., mar., grd., fod.) ↦ plunfé.

plunfè (Badia) ↦ plunfé.

pluove (fod.) ↦ plueve.

plura Ⓔ deriv. di pluré (EWD 5, 329) 6 1878 plura (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. plüra mar. plüra Badia plüra grd. plura LD plura
s.f. Ⓜ plures
1 il dolore per la scomparsa di persone care, e le sue manifestazioni individuali o collettive (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lutto Ⓓ Trauer ◇ a) Chi á plüra, ascolta vignun, y sideste spezialmënter pronto a i fá dl bëgn ai püri. Chi ha plura, ascolta vignung, e sīste spezialment’r pronto ai fa d’l bengn’ ai puri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
2 voce, parola di dolore, spesso mista al pianto (gad.) Ⓘ lamento Ⓓ Klage ◇ a) porcí che edl uman ne vëiga mia desfortüna y a orëdla d’uomo ne röia mies plüres, mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes purcicche oud’l umano nè veiga mia desfortuna e a uredla d’uomo nè ruva mies plures, mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (gad.).

plura (grd., LD) ↦ plura.

plüra (gad., mar., Badia) ↦ plura.

pluré Ⓔ PLŌRĀRE (EWD 5, 328) 6 1848 pluré (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. pluré mar. plüré Badia pluré grd. pluré LD pluré
v.intr. Ⓜ plura
esternare la propria sofferenza fisica con gemiti e lamenti (gad.) Ⓘ lamentarsi Ⓓ jammern ◇ a) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. / I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. / I ô pa l’fà pluré la süa, / l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

pluré (gad., Badia, grd., LD) ↦ pluré.

plüré (mar.) ↦ pluré.

plutosc (grd.) ↦ plutost.

plütosc (gad., mar.) ↦ plutost.

plutost Ⓔ comp. di plu + tost (EWD 5, 322) 6 1763 plutost ‘potius’ (Bartolomei1763-1976:92)